L’Infogremi del mes d’agost que us fem arribar, constata com hi ha diverses informacions del sector de l’automoció que ‘no descansen’. D’una banda, la patronal ANFAC ha publicat la seva memòria anual amb valuoses dades sobre l’automoció, que posen de relleu el pes de l’automoció del nostre país.
Pel que fa a la vessant econòmica, social i en la balança de les importacions i exportacions, cal treure diferents conclusions. Així doncs, també actualitza les dades del procés d’introducció del vehicle electrificat en el parc mòbil de vehicles que avança lentament, per sota del pressupostat.
Una altra dada a tenir en compte és que la recaptació tributària puja, malgrat que el consum de benzina perdi un 6% del seu pes. A grans trets, el comportament del parc manté la línia de creixement i envelliment d’anys anteriors i disminueix el número de vehicles sense distintiu ambiental i amb etiqueta B. Per normativa Euro, els vehicles amb euro 6 superen, ja superen els 10 milions d’unitats.
Des de l’Associació de les empreses de renting, s’acaba de publicar la seva memòria on evidencia el creixement sostingut d’aquesta fórmula d’adquisició del vehicle. Catalunya representa el 26% del parc mòbil, però en canvi, segons les dades de matriculacions facilitades per MSI, registrem menys de l’1% de les operacions. A efectes fiscals, té un impacte molt rellevant perquè els vehicles de renting circulen per Catalunya però tributen fora, amb l’impacte fiscal negatiu que té pels catalans.
I tot això, enmig d’un panorama ben diferenciat. A Catalunya continuem sent els únics que cobrem l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni. Segons les dades de l’Agència Tributària Catalana, només aporta un 1% dels recursos propis, però en canvi, genera un volum tramitació administrativa i seguiment dels impagaments. Hem de tenir en compte que els recursos minven exercici rere exercici i que s’apliquen al fons contra el canvi climàtic i el patrimoni natural. Per tant, engreixem els recursos econòmics i humans dedicats a la gestió d’un impost que aporta uns recursos insignificants, percentualment.
Referent a la mobilitat laboral, presentem dos estudis amb dos enfocaments ben contrastats; el primer de l’Autoritat Metropolitana del Transport, que té com a propòsit conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner de la ciutadania resident a l’àmbit del Sistema tarifari integrat del transport públic de Barcelona, I per un altra, el del RACC centrat en els ciutadans usuaris del transport privat, el cotxe i la moto. Aquesta mateixa dicotomia públic-privat la trobem en un acumulació de sentències judicials que tomben unes decisions públiques en matèria urbanística i de mobilitat, preses amb un marcat caire ideològic i amb un fonament legal que els jutges qüestionen i que el sector privat recurreix als tribunals de justícia, en defensa dels seus legítims interessos.
Acabo desitjant-vos a tots un bon mes d’agost, tant per a aquells que feu vacances com pels qui treballeu a un ritme diferent en aquest calorós mes d’estiu.
Una salutació,
Joan Blancafort
Portaveu i Secretari General del Gremi del Motor i la Mobilitat de Barcelona / Fecavem
