Fa un any, el Gremi del Motor es va adherir a la plataforma Mou-te per Barcelona, un espai de debat i reivindicació que alerta sobre les dificultats creixents per accedir a la ciutat. Aquestes disfuncions, que afecten milers de ciutadans i treballadors, tenen un impacte directe en la productivitat, en el temps de treball efectiu i en la competitivitat del teixit econòmic.
Cada dia, persones d’arreu de l’àrea metropolitana es desplacen a Barcelona i dediquen una part cada vegada més significativa del seu temps a trajectes més llargs, més lents i més imprevisibles. Aquesta realitat es va agreujant, i les dades ho confirmen.
Aquest mes de gener, Mou-te per Barcelona ha fet públic un posicionament contundent per la crisi de Rodalies advertint d’una preocupació creixent: els dèficits d’infraestructura, l’acumulació d’obres i una política de mobilitat percebut com a desequilibrada i excessivament centrada en el transport públic, estan generant una congestió persistent que frena la circulació i la vida econòmica de la ciutat.
Hem de destacar especialment que les empreses internacionals d’anàlisi de trànsit TomTom i Inrix situen Barcelona com la segona ciutat de l’Estat amb la mitjana més elevada de temps de desplaçament per quilòmetre. Un indicador clarament negatiu, especialment en termes de competitivitat i gestió del temps productiu.
Els costos associats tampoc són menors. Només l’any 2025, el temps perdut per la congestió en hores punta va arribar a les 109 hores, equivalents a 4 dies i 13 hores. Una xifra que posaria en alerta qualsevol economia que aspiri a ser eficient i atractiva per a la inversió i l’activitat empresarial.
Davant d’aquest panorama, els indicadors coincideixen a posar de relleu la necessitat d’una revisió urgent del model de mobilitat. Cal coordinar millor el calendari i l’abast de les obres urbanes, millorar els sistemes de semaforització, reforçar la disciplina viària i, sobretot, incorporar a la planificació les necessitats reals de desplaçament dels ciutadans i del teixit empresarial.
Barcelona necessita un model de mobilitat modern, eficient i inclusiu, capaç de garantir la convivència de tots els modes de transport i d’evitar que l’activitat econòmica pateixi col·lapses permanents. La ciutat del futur ha de ser accessible, competitiva i equilibrada. I aquesta és una tasca col·lectiva que requereix planificació, coordinació i voluntat d’entesa.
