L’Infogremi del mes de maig el dediquem a conèixer la figura de Joan Casanovas, propietari del Grup Drivim. Joan Casanovas ha entrat com a membre de la Junta del Gremi del Motor i és un històric de l’automoció catalana.

Dins el món de la distribució va entrar des de la curiositat i les ganes d’emprendre. Va començar l’ofici d’administratiu l’any 1976 en un taller de reparació al carrer Ignasi Iglesias de Badalona, que encara està en mans d’altres persones, però hi és. L’any 1980, quan va tornar del Servei Militar, en aquest mateix taller li van donar una petita representació de la marca Renault i allà ja va veure que tenia possibilitats. L’any 1985 va decidir que muntaria una compravenda (barri de Bufalà) i li va dir al seu amic Jordi Roca que, des de l’escola es coneixien d’ençà que tenien 13 anys, i encara continuen sent socis i amics. Després van muntar una botiga més gran al centre de Badalona, a l’avinguda President Companys i en acabat va vindre en Lluis Conesa oferint fer societat amb la marca ROVER i LAND ROVER. El 1995 van vendre la representació de Rover i l’any 1996 van començar amb Chrysler – Jeep. L’any 2004, Joan Carpio els va ajudar a aconseguir la representació de Citroën. Posteriorment, amb processos de venda i compra de marques, Drivim va surfejar les crisis econòmiques que s’han anat succeint fins a l’any 2015, quan es marca un altre punt d’inflexió en ser un dels primers grups d’automoció a casa nostra per apostar per la venda a través d’Internet. Els darrers canvis més destacats han estat els passats anys 2022 i 2023 amb la reagrupació de concessionaris que va marcar Stellantis. Drivim, en els darrers temps ha ampliat espais amb la compra d’un gran establiment a la Maquinista de Barcelona i, actualment, representa les següents marques: Citroën, Jeep, Opel, Fiat, Subaru, Peugeot i LeapMotor. En pickups també representem Foton. I, en dues rodes, també Aprilia, Guzzi i Piaggio que eleven fins als 80 milions de facturació en el darrer exercici del 2025.

Aquest passat mes d’abril, es va oficialitzar la seva entrada com a membre de la Junta del Gremi del Motor. Quins objectius s’ha marcat?

Espero poder aportar tot allò que pugui, donar aires nous, dinamisme i, a la vegada, aprendre i relacionar-me amb gent de l’automòbil que són uns màsters i porten molts anys d’ofici.

Una de les tasques de la Junta és treballar en quina acció conjunta s’ha de donar de cara a l’administració i els seus governants perquè tinguin en compte les necessitats d’un sector vital per al PIB de tot el país. Què prioritzaria com a temes més immediats en aquest àmbit?

Demanaria que el govern faci accions per renovar el parc. No ens serveix que entre un 10-15% dels cotxes siguin elèctrics, però hi hagi un 30% que són extremadament antics. Estem lluitant i modificant-ho tot a favor del cotxe elèctric i encara tenim cotxes amb poca qualitat ambiental. Hem d’anar més enllà i també tenir en compte la importància dels híbrids.

En un món cada cop més global, per què creu que és tan important continuar apostant per l’associacionisme com ho fa el Gremi del Motor?

Per arribar allà on, com a empresa particular, no podem fer-ho. Tenir més força i quan calgui parlar amb un conseller o un president, ens escolti. El Gremi ens dona aquesta força de la qual parlo i saber, en cada moment, on dirigir-me. És una barbaritat que qualsevol pla del govern actual, sigui quin sigui, hi hagi aquests excessos de burocràcia. A més, també cal que la Generalitat de Catalunya segueixi el camí d’altres comunitats com la gallega o la basca i aposti per plans addicionals. Els catalans paguem més impostos que ningú i no hi ha ni una iniciativa pròpia per ajudar a la venda de l’automòbil. A tall d’exemple, si es donessin subvencions als concessionaris per muntar carregadors elèctrics, ajudaria de retruc a les ciutats i nosaltres tenim l’espai i l’expertesa.

Des de la seva expertesa i, en un món canviant i digitalitzat, on queda la figura del venedor?

La gent continua confiant, i molt, amb el venedor. Les persones continuen, com és lògic, sense anar a la lletra petita de tot, ens pregunten i som prescriptors perquè fem una gran tasca i ens centrem a donar totes les respostes. Pensa que encara estem batallant amb l’etiqueta groga, si es pot entrar o no a Barcelona des de l’any 2024, i es generen incerteses evitables.

A partir d’aquí, quins canvis ha de fer la distribució per adaptar-se als nous temps?

Personalment, des de Drivim estem treballant amb la intel·ligència artificial per tal de tenir resultats més immediats al moment, més informació, ser capaços d’estalviar costos en l’organització d’administració, entre d’altres. La segona part per la qual apostem és el màrqueting. Ens gastem molts diners amb un departament de cinc persones i, a la vegada, invertim en eines de posicionament. Finalment, també és important comptar amb una bona direcció comercial, aconseguir els ràpels, els objectius de marca i venda, així com fer el seguiment que puguem.

Un dels grans punts d’inflexió també ha estat l’entrada a la direcció del seu fill Joan Casanovas…

Efectivament, en Joan ara té 37 anys i actualment és el CEO de Drivim. Va començar des de la base, a baix, l’any 2012 i després de formar-se i especialitzar-se amb enginyeria i viatjar i conèixer diferents maneres de treballar. Ha estat el veritable impulsor de la digitalització i el màrqueting de Drivim i ha introduït la IA. També vull destacar la feina de Diana Orellana, directora comercial i David García, director de postvenda.

Hem fet una fotografia completa de Drivim en l’àmbit d’estratègia i marques. Però quins serveis també incorporen per tal de donar un servei 360?

Ens centrem a donar resposta a totes les necessitats de mobilitat. Drivim va entrar en el món de la subscripció amb prop de 100 vehicles per aquelles persones que tenen una dificultat més elevada de crèdit o empreses de nova creació que no en tenen prou. També oferim rentacar i hem reforçat el taller, tot analitzant la producció actual. A més, tant és important el vehicle nou com el d’ocasió i, en aquests moments, ens centrem a focalitzar tots els nostres esforços en una economia d’escala.