Segons informa la direcció de l’Associació de Mútues d’Accidents laborals AMAT, L’absentisme laboral s’ha consolidat com un dels principals reptes estructurals per al teixit productiu, especialment en sectors clau com el metall. L’any 2025, la població protegida per mútues en aquest sector va arribar als 469.570 treballadors a Catalunya i als 2,46 milions a Espanya, amb increments moderats en els darrers cinc anys. Tanmateix, aquesta evolució queda eclipsada per un fort creixement dels processos d’incapacitat temporal, que posa de manifest una pressió creixent sobre el sistema i les empreses.
En aquest sentit, el nombre de processos iniciats en el sector del metall ha augmentat de manera molt significativa des del 2021, amb increments del 56,67 % a Catalunya i del 59,06 % a Espanya. Aquesta tendència encara és més acusada si es considera el conjunt de sectors, on els processos s’han disparat prop d’un 75 % en el cas català. L’increment de la incidència mensual per cada 1.000 treballadors confirma aquesta dinàmica, evidenciant que l’absentisme no només és més freqüent, sinó també més estructural.
Aquest creixement sostingut té un impacte directe en els costos econòmics. En el sector del metall, les baixes laborals derivades de contingències comunes van suposar el 2025 una despesa aproximada de 590 milions d’euros a Catalunya i 2.820 milions a Espanya, amb increments de fins al 55 % en cinc anys. Si s’amplia la mirada al conjunt de l’economia, la despesa arriba als 4.200 milions a Catalunya i supera els 20.500 milions a escala estatal, xifres que podrien situar-se per sobre dels 32.000 milions si es té en compte tota la població coberta.
Més enllà de l’impacte econòmic, l’absentisme laboral genera disfuncions organitzatives rellevants. Les empreses pateixen tensions operatives, sobrecàrrega per a la resta de treballadors i pèrdues de productivitat, mentre que el sistema sanitari públic afronta una saturació creixent. A més, s’ha detectat que els temps de recuperació són més llargs quan els processos són gestionats exclusivament pels serveis públics de salut, especialment en patologies traumatològiques, fet que accentua encara més els costos i la ineficiència global del sistema.
Davant aquesta situació, experts i responsables del sector apunten a la necessitat urgent de reformes estructurals. Entre les propostes destaquen una millor coordinació entre institucions, l’enfortiment dels recursos sanitaris i un paper més actiu de les mútues en la gestió dels processos. Igualment, es plantegen mesures per reduir l’ús indegut de les baixes i introduir canvis normatius i culturals que reforcin el compromís amb l’activitat laboral. Tot plegat evidencia que l’absentisme laboral ja no és un fenomen puntual, sinó un factor clau que condiciona la competitivitat empresarial i el creixement econòmic.
