Els límits de velocitat en vies urbanes previst en el Reglament de Circulació són de 20 Km/h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera; 30 Km/h d’un únic carril per sentit de circulació i 50 Km/h en vies de dos o més carrils de circulació. El motiu d’implantació d’aquesta mesura és reduir la sinistralitat vial, segons informa la DGT.
D’entrada, és una mesura que té contrapartides. Els usuaris de vehicles necessiten més temps en els seus desplaçaments i els consums i les emissions dels vehicles es disparen perquè a velocitats baixes, els consums són superiors.
Tot i que l’evolució de les víctimes en accidents de trànsit a Barcelona marca una línia descendent, en el darrer any a la ciutat de Barcelona hem anat molt més enllà i estem minant de radars els carrers. A més, en trams escolars amb dos o més carrils de circulació, es redueix la circulació a 30 Km/h i els vials destinats als vehicles de motor s’han estret, s’han afegit coixins berlinesos i obstacles com els famosos new jerseys o balises, que produeixen l’efecte contrari, sobretot als motoristes, que conduïm amb el cor encongit.
Poden argumentar els responsables municipals que la raó és reduir encara més la sinistralitat vial? Tant si la resposta és afirmativa o negativa, en qualsevol cas, les contrapartides anteriors s’accentuen.
A més, un recent estudi del RACC afegeix un tercer punt molt revelador: la percepció del ciutadà és que moure’s per Barcelona resulta cada vegada més complicat. Les diferents velocitats i prioritats de circular ho fan tot més difícil. També els usuaris consideren que la ciutat no està preparada per tants modes de transport en un mateix espai i que les noves cruïlles, les zones pacificades i els nous vials són font de conflicte.
I per acabar, i davant la proliferació de radars, el Racc també recorda que no haurien d’emprar-se com a mesura recaptatòria. Unes mesures que els contribuents hem de sumar a les d’aparcament i al pagament d’un impost per circular, que cada vegada és més difícil de portar a la pràctica.