Aquest mes de març, he participat en un debat televisiu amb aquest títol, juntament amb els contertulians Salvador Rueda, arquitecte i promotor de les superilles; Carme Guiralt, catedràtica de Geografia; i el meu homòleg al Gremi de Garatges, Rubén Fernández. Contrastar opinions i punts de vista sempre és enriquidor, especialment quan ho fas amb dues eminències del món universitari. D’entrada, agrair a Betevé i el seu programa ‘Plaça oberta‘, la seva proposta.

Voldria destacar dues consideracions. En primer lloc, la cosificació del cotxe —del vehicle privat— per part dels seus detractors. Cal recordar que els vehicles no es mouen sols: els mouen persones que els utilitzen, i darrere de cada desplaçament hi ha un motiu i una justificació. I aquesta justificació no és pas la comoditat —de fet, els mateixos gestors de la mobilitat ja s’encarreguen que el seu ús sigui incòmode—, sinó la necessitat.

En segon lloc, venim d’una etapa en què s’ha perseguit i restringit l’ús del vehicle privat, ignorant-ne els beneficis i la seva funció indispensable. Això queda evidenciat per dades que demostren que el vehicle de motor supera clarament el transport públic en nombre de desplaçaments d’usuaris a Catalunya, així com pel seu paper alternatiu davant les mancances del transport públic, recentment exemplificades en el servei de Rodalies.