A començaments d’any, des de Fecavem vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2023 i vam preveure 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual. Doncs bé, tanquem el mes d’octubre i ens situem per sobre de la previsió, en un 17,2%.
En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sobre perquè les matriculacions se situen lleugerament en un 8,9%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits. Pel que fa als vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre perquè les matriculacions han pujat un 12,4%. I els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 16,1%.
Aquest darrer tancament, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 13,7%.
En aquest segon semestre, els mercats de turismes i dues rodes evidencien un creixement i els vehicles comercials lleugers (VCL) evolucionen positivament, però amb oscil·lacions en còmput mensual
Els indicadors del mes de setembre passat van marcar un canvi de tendència en negatiu i en aquest mes d’octubre es recupera la tendència de creixement. El canvi de tendència de setembre el relacionem amb una incidència tècnica que va registrar la Direcció General de Trànsit. Per tant, podem afirmar que l tendència del mercat en el segon semestre de l’any és de creixement en turismes i dues rodes, com queda palès en els quadres de principals magnituds del mercat que presentem a continuació.
El mes d’octubre presenta una pujada en els mercats d’automòbils de turisme, dues rodes i vehicles comercials lleugers, però el vehicle industrial i els busos van a la baixa.
En el mes d’octubre recuperen impuls les matriculacions de vehicles de motor a Catalunya, en el seu conjunt. El mercat dels turismes puja un 23,1%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 35,5; el vehicles comercials lleugers pugen un 29% lleugers; els vehicles industrials baixen un pugen un important 54% i els busos baixen un 67,9%.
En còmput anual, es mantenen els indicadors positius en els diferents mercats d’automoció, amb tendències diferents.
En l’acumulat del mes d’octubre mantenen el signe positiu tots els mercats de matriculacions de vehicles de motor a Catalunya, en el seu conjunt. El mercat dels turismes puja un 17,1%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 8,6%; el vehicles comercials lleugers pugen un 12,2%; els vehicles industrials pugen un 16% i els busos pugen un 14,2%.
Estem per sobre de les previsions inicials de primers d’any i el nostre pronòstic és finalitzar superant les projeccions inicials.
A començaments d’any vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual. Al mes d’octubre ens situem per sobre de la previsió, en un 17,2%.
En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions es situen lleugerament en un 8,9%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits.
Els vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 12,4%.
Els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 16,1%.
En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa novament per sota de la mitjana nacional, tant en el mes d’octubre com en còmput anual.
En el mes d’octubre, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 10.816 unitats, un 23,1% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 25%. Girona es situa en un 18%, Lleida el percentatge interanual és del 19,8% i Tarragona es situa en un 23,1%.
Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 13,9%, per sobre del pes de l’any 2022, que va ser del 13,3%.
En l’acumulat anual, Barcelona reflecteix respecte a l’any anterior un +18,1%. Girona puja un 11,8%, Lleida un 16% i Tarragona un 16%. Catalunya puja en total un 17,1%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 18,3%. En l’acumulat, el pes de Catalunya en el total espanyol és un 12,3%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 12,4%.
En la comparativa per canals del mes d’octubre, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput mensual.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, referit el mes d’octubre.
El canal particular català puja un 29,2% i l’espanyol un 22,2%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat espanyol està per sota del català. El canal particular català representa un 19,6% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 18,1%. En canvi, a nivell nacional puja un 14,7%. Catalunya representa un 9% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar cau un 30,2% a Catalunya contra la pujada del 12,7% de mitjana estatal. Catalunya té un pes del 4,8% respecte el conjunt estatal.
En l’acumulat anual per canals, el canal particular català i espanyol són semblants percentualment. En el cas dels canals empresa i rentacar, el català es situa per sobre però manté un pes específic molt petit en el conjunt de l’estat.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, en el que portem d’any.
El canal particular català puja un 16% i l’espanyol un 15,4%. El canal particular català representa un 19% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 18,8%. En canvi, a nivell nacional puja un 14,3%. Catalunya representa un 8,8% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar puja un 24,5% a Catalunya contra el 42,80% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 3 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
Les matriculacions de vehicles de renting tenen poca presència a Catalunya, a pesar que en el conjunt de l’Estat mantenen una continuada tendència de creixement, que ja representa un 27% dels vehicles matriculats.
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament: de fet al conjunt d’España s’ha matriculat un 44% més que en el mateix període de l’any 2022, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya.
Segons dades publicades per Asociación Española de renting, el pes de les operacions de rènting sobre el conjunt estatal és del 27%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Aquest mes d’octubre, el mercat de la motocicleta recupera empenta i puja un 36,8%. Per províncies, totes pugen
Aquest mes d’octubre a Catalunya, la variació interanual és del 38%. Barcelona presenta una pujada del 36,8 i 3.676 unitats. Girona puja un 30,2% i 427 unitats. Lleida puja un 48,9% i 137 unitats. I Tarragona matricula 431 unitats i té una variació interanual del 54,5%.
Aquest darrer tancament, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 13,7%.
La variació interanual a Catalunya és del 13,7%. Barcelona presenta una pujada del 13,6%. Girona puja un 18,8%. Lleida puja un 11,6%. I Tarragona té una variació interanual del 9,2%.
Dièsel i benzina sumen el 44% de les matriculacions el mes d’octubre. El restant 55% representen les motoritzacions alternatives.
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 37,55%. El dièsel es situa en 6,68%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 45% de les matriculacions.
Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 17,26%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 55%.
Els gràfics de rodes anteriors presenten el canvi de motoritzacions de l’any actual, comparat amb els dos anteriors.
En una perspectiva a deu anys i més anys, el canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes al llarg dels darrers 12 anys és evident. La pèrdua de pes de les motoritzacions de combustió és una realitat.
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Una comparativa dels mercats posa de relleu diferents ritmes en la introducció de la motorització elèctrica. La presència en les dues rodes continua sent petita, en el vehicle comercial lleuger i els busos es situa en l’entorn del 5%
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 96%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant poc a poc i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel. El sector del bus presenta una àmplia gamma de motoritzacions, liderada pel motor de gasolina amb un 52%.
Dacia Sandero lidera per la llista de matriculacions en turismes nous a Catalunya. Sym en motocicletes, lidera la matriculació de motocicletes en detriment de la SH125i. Ford Transit Custom manté el lideratge en els vehicles comercials lleugers.
El turisme més venut en el mes d’octubre a Catalunya és Dacia Sandero amb 563 unitats, seguit del MG ZS amb 365 unitats i Toyota Yaris amb 346 unitats.
La reducció de la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme en els darrers 20 anys es manté constant en els darrers mesis i es situa en una mitjana de 115
En la taula adjunta es presenta la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme, a España, dels anys 2003 al 2023, amb el detall mensual de l’exercici actual.
La mitjana es calcula per grams de diòxid de carboni per quilòmetre, que és precisament el paràmetre que s’usa per calcular la quota de l’Impost de Matriculació (o Impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT). Fins a l’any 2017, el protocol europeu de càlcul va ser el NEDC i a partir del 2018 el WLTP, més rigorós i que va suposar un increment de la mitjana.
Tot i així, en 20 anys, la mitjana s’ha reduït substancialment: a l’any 2004, la mitjana va ser 187 gr. Co2/km i en el mes d’octubre ja es situa en 115 gr. Co2/km.
Una dada que evidencia l’esforç dels fabricants per complir la rigorosa normativa d’emissions europea i una creixent sensibilització ambiental del comprador.
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Agostals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats i agremiades.
