El recent anunci de Wallbox, una empresa que forma part de l’engranatge de l’automoció i la nova mobilitat, sobre un programa de reducció de costos i plantilla a causa de l’escassetat de microxips i els problemes logístics de subministrament, és un símptoma de la malaltia que pateix el nostre sector.

En un escenari a llarg termini de creixement per a les companyies que ofereixen solucions de càrrega de vehicles elèctrics, han de prendre una decisió que el seu CEO Enric Asunción, qualifica de dolorosa.

No és per menys: la prohibició de vendre cotxes de combustió nous l’any 2035 i el Pla nacional espanyol conegut com a PNIEC que sobre el paper marca el full de ruta del nostre país, sembla encoratjador com a oportunitat de negoci, però els indicadors actuals de matriculacions de turismes electrificats i instal·lació de punts de recàrrega ens situen a un 46,2% i un 10% dels objectius potencials. Massa lluny del que s’havien proposat. El paper ho aguanta tot, però la realitat va per una altra banda.

A més petita escala, el mateix passa amb les ajudes MOVES, uns incentius que beneficien a aquells que aposten pel canvi d’hàbits i compren un vehicle electrificat. Però resulta que el beneficiari rep efectivament l’ajut massa tard, un cop superat l’any de la seva sol·licitud.

Aquesta mateixa setmana, la patronal dels fabricants ANFAC ha presentat el seu full de ruta on prioritza la recuperació del mercat i la producció del sector. Són dues condicions necessàries per evitar posar en perill l’ocupació i una pèrdua de pes industrial de la nostra economia. A més, posa l’accent que no seguim el ritme de descarbonització marcat per Europa. En definitiva, marquem un rumb, però no el seguim.

Joan Blancafort

Secretari General i Portaveu del Gremi del Motor i Fecavem