La nova mobilitat és un tema recurrent en les editorials i articles de la majoria de mitjans de comunicació. El debat ha estat molt intens durant les eleccions locals i determinant en el sentit del vot dels electors.
Aquests dies acabem de superar els cent dies després de les eleccions municipals i els consistoris de les principals ciutats han de fer front a la nova planificació de la mobilitat. Un mecanisme per fer-ho és la implantació de les Zones de Baixes Emissions vigents des de principis d’any, claus per fer front al canvi climàtic.
En aquesta nova mobilitat, els problemes a resoldre són la contaminació ambiental/acústica, la seguretat de les persones, la generació de residus, la congestió, l’ocupació i adequació de l’espai públic i la transformació empresarial i ocupacional de les empreses que ofereixen solucions de mobilitat. La definició dels problemes respon la pregunta cap a on volem anar en la nova mobilitat, que és cap a una mobilitat sense emissions i que no faci soroll, sense sinistralitat, que apliqui criteris d’economia circular, fluïdesa aprofitant les possibilitats que generen els nous avenços tecnològics, l’optimització de l’espai públic, la viabilitat de les empreses i el sosteniment dels llocs de treball.
El nou escenari polític tanca les portes a una visió criminalitzadora del vehicle de motor privat liderada per Ada Colau. L’Alcaldessa de Barcelona i el seu equip polític proposen un canvi profund usant el potent altaveu mediàtic que li donava l’alcaldia i la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ara -com passa amb el soufflé- aquesta línia d’actuació es desinfla.
Per això, ara arriba el moment de construir entre tots i totes la nova mobilitat. La reunió que hem mantingut aquest mes amb el nou alcalde Jaume Collboni es va centrar en brindar mà estesa i col·laborar. I aquest mateix criteri serveix per a la resta de governants amb competència en mobilitat.
En aquest nou escenari, cada operador de transport fa el seu balanç del que pot aportar en avantatges i inconvenients: els seus pros i contres. Pel que fa al sector de l’automoció, en el seu conjunt oferim, en primer lloc, solucions de mobilitat cada vegada més netes i silencioses, amb un horitzó 2035 on els nous cotxes no generin emissions. Per això cal renovar el parc actual -substituint les unitats obsoletes per noves- i una xarxa de punts de recàrrega òptima pel ciutadà. En segon lloc, els nous vehicles incorporen Sistemes Avançats de Detecció Automàtica (ADAS), amb un horitzó on els cotxes circulin de forma autònoma sense necessitat de conductor. Per això cal adaptar les infraestructures a aquesta possibilitat per facilitar la seva connectivitat. En tercer lloc, l’economia circular és un estàndar en el sector i no és prou conegut: els fabricants estan obligats a reciclar les unitats que retiren, així com estan obligats a re-aprofitar els residus que generen. En quart lloc, la fluïdesa és necessària perquè la mobilitat té el propòsit en si mateixa de portar a persones i mercaderies d’un punt d’origen a destí de manera eficient. En cinquè lloc, hem de tenir molt present que les vies públiques actuals són aptes per circular vehicles. Amb això vull dir que ja les tenim i que quan parlem d’adequacions, és per habilitar altres modes de mobilitat. Certament, hi ha zones de la ciutat on per densitat, cal moure’s d’un altra manera perquè l’espai a les ciutats està cada vegada més limitat, això és una realitat. Però el grandiós nombre d’unitats del parc mòbil reflecteix clarament la seva àmplia acceptació social.
I en cinquè lloc, el sector de l’automoció demana un reconeixement explícit de la importància que té -ja no sols per ser una solució de mobilitat, eficient, àgil, confortable i econòmica per moure’s- sinò perquè al nostre país genera una activitat econòmica estimada en un 10% del producte interior brut i una ocupació directe i indirecte del 9%, equilibra la balança empresarial i lidera la recerca i desenvolupament.
En fi, tenim un pla per la nova mobilitat on l’automoció reclama el seu protagonisme.