Bon dia a tots, estem avui aquí perquè la mobilitat que tenim avui a Barcelona, no és la que
volem.
En els darrers temps, el nostre territori -sigui aquest analitzat a escala urbana,, interurbana o
nacional-, està experimentant un creixement del transport continuat, a conseqüència de
l’increment de les necessitats de mobilitat, derivat dels mercats més globalitzats, el
creixement de la renda per càpita i els estils de vida.
L’anterior afirmació l’hem volgut mantenir malgrat la situació dramàtica que travessem
derivada de la COVID-19. Tots tenim l’esperança i també la convicció que més tard o més
d’hora, recuperarem la desitjada normalitat.
El transport és un vector dinamitzador del creixement dels negocis vinculats al comerç,, els
serveis, la restauració i el turisme, l’educació, l’oci i els espectacles i en definitiva el moviment
de molts usuaris.
Els experts pronostiquen que l’any 2050, més del 80% de la població mundial viurà en entorns
urbans, on es concentrarà la major part de les activitats econòmiques i d’innovació. En aquest
context, l’ordenació que correspon als governants públics de la mobilitat urbana és clau.
Pel que fa referència als nous plans d’ordenació de la mobilitat que afecten a Barcelona, la
seva àrea metropolitana i el seu entorn impulsats per l’Ajuntament i l’AMB adopten uns
criteris que en línies generals compartim com són els de salut, sostenibilitat, eficiència, o
mobilitat intel·ligent. Ara bé, quan avancem en la concreció d’aquests plans, veiem amb
preocupació que aquests s’orienten a fomentar el transport públic i en reduir l’ús del vehicle
a motor, que va en detriment del transport privat i els seus serveis.
CIRCULAR INFORMATIVA
La Plataforma pro Mobilitat Lliure neix amb la voluntat de reivindicar la llibertat d’elecció de
l’usuari a escollir entre una oferta àmplia de solucions de mobilitat i permetre una
competència oberta i complementària que vagi més enllà de les solucions que són de gestió
i titularitat pública. La complementarietat és fonamental i necessària i perquè tot això sigui
així, volem destacar els següents punts.
1. Imposar una mobilitat col·lectiva i pública amb metro, bus i bicing és ignorar una realitat
polièdrica i més en els temps actuals on cal mantenir la distància social i evitar les
aglomeracions.
2. Molts usuaris opten per altres solucions de transport per necessitat. Relacionar el vehicle
privat amb el luxe, la comoditat i el malbaratament és incert, injust i populista.
3. Resoldre la mobilitat eliminant les altres formes que no són el transport de titularitat
pública no és la manera i més si tenim en compte que els titulars i usuaris dels vehicles a
motor paguen els seus impostos per moure’s i estacionar.
4. El mitjà de transport que vertebra el territori nacional és el vehicle a motor per la seva
capil·laritat, doncs arriba a tot arreu. I Barcelona, per la seva condició de capital i en benefici
de tots, ha d’atraure els visitants facilitant un accés fluid els que venen de fora a visitar-nos,
per comprar, negocis, oci o estudis i veure familiars i amics. Quan diem fora no ens referim
al turisme únicament, posem el gran accent en la resta de ciutadans catalanes i catalans.
5. El transport públic no dona solució al moviment de mercaderies i la prestació de serveis,
que necessiten agilitat, d’eficiència i costos reduïts.
6. La bicicleta pública bicing és l’aposta del govern municipal. La recaptació que genera creix
i la concessió que el gestiona és el principal proveïdor amb diferència de la ciutat, amb 162,9
milions € durant deu anys.
7. Abanderar-se amb la sostenibilitat, la seguretat viària, el canvi climàtic, la defensa de la
salut i la qualitat de l’aire contra els qui defensem altres alternatives de mobilitat és
inapropiat. És que si de cas hi ha algú que no estigui d’acord amb això?
8. La mobilitat travessa un moment revolucionari gràcies a les noves tecnologies. Els vehicles
milloren i n’apareixen de nous i les infraestructures viàries han de preparar-se.
9. La nova mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona amb pintures de colors i blocs de formigó
no l’entén ningú. Però més enllà dels canvis, el tema ha traspassat a la fiscalia, que investiga
l’ús inapropiat i perillós dels blocs i boles de formigó. A més, la Direcció General de Trànsit
facilita un reglament de senyalització viària i no s’ha seguit i s’ha anat per lliure
unilateralment.
I acabo, a la Plataforma Pro Mobilitat Lliure, tots partim d’un comú denominador: volem
una Barcelona i una Catalunya fortes que prosperin. I aquesta és la voluntat, sense cap
mena de dubte, de tots els que estem avui aquí….
https://twitter.com/MobilitatLliure