A inicis d’aquesta dècada, Eduardo Mendoza va publicar un llibre amb aquest títol on, amb humor i ironia, contrastava la lògica i les incoherències del personatge i el seu entorn. Aquest nus argumental és perfectament aplicable al pla MOVES.

La lògica evidencia la necessitat de les ajudes aprovades l’any 2021 i prorrogades successivament, que han estat ben rebudes tant per l’ecosistema de l’automoció, com pels governants i els beneficiaris. Els primers, per la capacitat dinamitzadora que comporta; els segons, perquè les inclouen en els seus plans estratègics, seguint les indicacions de Brussel·les; i els beneficiaris, perquè opten per canviar d’una motorització contrastada com és la combustió, per una altra més nova i amb futur, però amb incerteses importants.

Per lògica, el pla MOVES avança. Però les peripècies que l’acompanyen donen per escriure també un llibre. La fragmentació política al legislatiu mereix més d’un capítol. També la coordinació interministerial i entre les administracions central i autonòmiques. El circuit administratiu és poc menys que un viacrucis, com sovint es denuncia en les cartes als directors dels diaris generalistes. L’atenció comercial i l’assessorament professional als beneficiaris dels ajuts s’ha de fer amb molta prudència, ja que les ajudes públiques són econòmicament abundants, i qualsevol errada pot comportar la seva pèrdua i la corresponent responsabilitat comercial o professional.

Finalment, mentre redactava aquesta nota, he consultat les darreres actualitzacions de les ajudes vigents a Catalunya per a l’adquisició de vehicles. Les dades indiquen que les sol·licituds del MOVES 2025 superen en un 71,9% la dotació pressupostària inicial, i que encara un 55% de les ajudes no s’han pagat.

Tenim tots els ingredients per fer-ne un llibre.