El mercat de turismes nous a Espanya durant aquest 2026 confirma que la recuperació posterior a la pandèmia ha donat pas a una nova etapa marcada per la transformació estructural.
Les matriculacions continuen creixent —al voltant del 7‑8% en el primer tram de l’any— i tot apunta que se superaran els 1,2 milions d’unitats, però el més rellevant no és el volum, sinó la profunditat del canvi que s’està produint. Ja no es tracta només de vendre més cotxes, sinó de vendre cotxes diferents, amb una composició de mercat radicalment nova respecte a la d’abans de 2020.
L’electrificació és el principal motor d’aquest canvi. Els vehicles electrificats creixen a ritmes molt superiors al conjunt del mercat i ja superen el 20% de quota a Espanya, amb perspectives d’acostar-se al 30% a finals d’any. Catalunya, com a mercat capdavanter, anticipa aquesta evolució amb més del 70% de les matriculacions ja electrificades. Tanmateix, cal matisar que la transició no pivota tant sobre el vehicle 100% elèctric, com sobre els híbrids, especialment els no endollables, que actuen com a solució intermèdia per al consumidor.
En paral·lel, els motors de combustió entren en una fase de retrocés estructural. El dièsel ja té un paper residual en entorns avançats com Catalunya, i la gasolina perd pes progressivament davant les alternatives electrificades. Aquest canvi no és només tecnològic, sinó també cultural i normatiu: les zones de baixes emissions, les polítiques fiscals i la percepció del consumidor estan accelerant un procés que sembla irreversible.
Un altre vector de transformació és l’origen de les marques. Les firmes xineses han passat en pocs anys de ser anecdòtiques a representar més del 13% del mercat, amb un creixement molt superior a la mitjana. El seu èxit es basa en una combinació de preu competitiu, tecnologia i aposta clara per l’electrificació, a més d’estratègies industrials híbrides com el cas d’Ebro a Barcelona. Aquest fenomen està redefinint la competència i obligant els fabricants tradicionals a adaptar-se amb rapidesa.
Finalment, tots aquests canvis conflueixen en una tipologia de vehicle dominant: el SUV. Amb quotes superiors al 60% del mercat, aquestes carrosseries han esdevingut l’estàndard, desplaçant utilitaris i berlines a posicions secundàries. A més, són el principal suport de l’electrificació i el terreny natural de competència per a les noves marques. El resultat és un mercat en plena redefinició, més electrificat, més globalitzat i clarament orientat cap a nous hàbits de consum que marcaran el futur del sector a curt i mitjà termini.
L’impacte ambiental de la incorporació dels nous vehicles al parc automobilístic el 2026 és clarament positiu en termes de reducció d’emissions. La renovació del parc —amb la substitució de vehicles antics per models nous— implica una reducció directa de les emissions de CO₂ i contaminants locals (NOx, partícules), ja que els vehicles actuals, tan de combustió com electrificats, incorporen tecnologies molt més eficients, fins a emissions locals nul·les en circulació en el cas dels BEV. Això té un impacte directe en la qualitat de l’aire a les ciutats, on es concentra la major part del trànsit. A més, la introducció d’aquests vehicles accelera la renovació tecnològica del parc i facilita el compliment dels objectius climàtics europeus.
Cal destacar que l’impacte positiu de les noves matriculacions serà progressiu i acumulatiu. El ritme de renovació del parc és encara limitat, de manera que els vehicles antics continuaran tenint un pes important durant anys. Per tant, per assolir reduccions significatives d’emissions a escala global, no n’hi ha prou amb vendre més vehicles nets: és imprescindible accelerar la retirada dels més contaminants, reforçar els incentius públics i garantir una infraestructura adequada —especialment de recàrrega—. Esperem aviat poder donar novetats positives i confirmar la disposició dels nous incentius per a la compra d’un vehicle.
