Pendents de conèixer la lletra petita, els titulars del pla metropolità de mobilitat de Barcelona recentment aprovat per al període 2025–2030, pel que fa a la circulació de vehicles de motor, es focalitzen en dos grans objectius: reduir-ne l’ús aproximadament del 25% al 22%, segons la informació publicada a Regió 7, i prohibir la circulació de vehicles amb etiqueta groga a partir de 2028, prenent com a base el marc normatiu vigent de la Generalitat, tal com informava El Periódico.
Es tracta de declaracions d’intencions clares, reforçades, a més, per una visió a molt llarg termini. En l’horitzó 2050, la planificació urbanística metropolitana planteja reduir fins a un 50% l’ús del vehicle de motor.
Pronostico que no serà gens fàcil. Potser caldrà contractar Ethan Hunt, de Missió Impossible.
D’entrada, perquè els ingredients per cuinar aquests propòsits ja no són els més adequats: un transport públic amb mancances estructurals que ocupen titulars de manera recurrent; una gentrificació forçada que desplaça molts ciutadans dels centres urbans cap a corones més allunyades; un envelliment progressiu de la població, i una oferta creixent, competitiva i cada cop més diversa de solucions de mobilitat provinents del sector privat.
Des del punt de vista de l’automoció, cal afegir-hi un element sovint absent del debat: el parc mòbil existent. La renovació del vehicle no és immediata, ni barata, ni homogènia socialment. Accelerar restriccions sense acompanyar-les d’un model realista de transició pot generar desequilibris econòmics i territorials, així com un rebuig creixent per part dels usuaris.
El pas del temps dona i treu raons. Tots estem d’acord que planificar a mitjà i llarg termini és necessari; el que ens diferencia és el com. Però sobretot, i aquí rau el punt clau, la presa de decisions hauria d’estar guiada pel seny, el realisme i una mirada oberta. Especialment, si tenim en compte que, en els darrers anys, mirant pel retrovisor, han emergit tecnologies i modes de mobilitat que han capgirat completament el panorama i que, probablement, continuaran fent-ho molt abans que arribem al 2050.
