Coincidint amb el tancament semestral, fem aquest informe centrat en els automòbils de turisme. Les matriculacions pugen i el canal particular també. Fem una projecció d’1,2 milions d’unitats a Espanya i més de cent cinquanta mil a Catalunya. El sector es transforma cap a l’electrificació, amb noves marques, el SUV domina les vendes i les emissions es redueixen. Aquest és l’informe elaborat pel secretari general de Fecavem i el Gremi del Motor, Joan Blancafort.

Transformació i creixement

El mercat de turismes nous confirma que la recuperació posterior a la pandèmia ha donat pas a una nova etapa marcada per la transformació estructural.

Les matriculacions d’automòbils de turisme continuen creixent (6,3% E | 12,7% CAT) en el primer tram de l’any— i les projeccions de tancament d’any freguen el període precovid (+1,2 milions E | cent cinquanta mil CAT).

El més rellevant no és el volum, sinó la profunditat del canvi que s’està produint. Ja no es tracta només de vendre més cotxes, sinó de vendre cotxes diferents, amb una composició de mercat radicalment nova respecte a la d’abans de 2020.

Transformació i electrificació

L’electrificació és el principal motor d’aquest canvi. Els vehicles electrificats creixen a ritmes molt superiors al conjunt del mercat i ja se situen en el 25% de quota a Catalunya, amb perspectives d’acostar-se al 30% a finals d’any. Catalunya, com a mercat capdavanter, anticipa aquesta evolució amb més del 72% de les matriculacions híbrides i electrificades. Tanmateix, cal matisar que la transició no pivota sobre el vehicle 100% elèctric, sinó sobre els híbrids, especialment els no endollables, que actuen com a solució intermèdia per al consumidor.

En paral·lel, els motors de combustió entren en una fase de retrocés estructural. El dièsel ja té un paper residual a Catalunya (2%), i la gasolina perd pes progressivament davant les alternatives electrificades (26%). Aquest canvi no és només tecnològic, sinó també cultural i normatiu: les zones de baixes emissions, les polítiques fiscals i la percepció del consumidor estan accelerant un procés que sembla irreversible.

Transformació i procedència de la marca

Un altre vector de transformació és l’origen de les marques. Les firmes xineses han passat en pocs anys de ser anecdòtiques a representar més del 25% del mercat català, amb un creixement molt superior a la mitjana. El seu èxit es basa en una combinació de preu competitiu, tecnologia i aposta clara per l’electrificació.

El nombre de marques ha evolucionat de les 50 del 2020 a les 80 actuals. Les marques xineses que matriculen a Catalunya han passat de 2 del 2020 a les 21 actuals. Les europees han passat de les 34 a les 39.

Hem de destacar estratègies industrials híbrides com el cas d’Ebro a Barcelona, marca que atribuïm un origen europeu/xinès.

Aquest conjunt, fenòmens està redefinint la competència i obligant els fabricants tradicionals a adaptar-se amb rapidesa.

Transformació cap al SUV

Finalment, tots aquests canvis conflueixen en una tipologia de vehicle dominant: el SUV. Amb quotes superiors al 55% del mercat, aquestes carrosseries han esdevingut l’estàndard, desplaçant utilitaris i berlines a posicions secundàries. A més, són el principal suport de l’electrificació i el terreny natural de competència per a les noves marques. El resultat és un mercat en plena redefinició, més electrificat, més globalitzat i clarament orientat cap a nous hàbits de consum que marcaran el futur del sector a curt i mitjà termini.

Menor impacte ambiental

L’impacte ambiental de la incorporació dels nous vehicles al parc automobilístic el 2026 és clarament positiu en termes de reducció d’emissions. A Catalunya, en aquest semestre, gairebé 2 de cada tres vehicles es matriculen amb emissions inferiors als 120 grams de CO₂.

La renovació del parc —amb la substitució de vehicles antics per models nous— implica una reducció directa de les emissions de CO₂ i contaminants locals (NOx, partícules), ja que els vehicles actuals, tan de combustió com electrificats, incorporen tecnologies molt més eficients, fins a emissions locals nul·les en circulació en el cas dels BEV. Això té un impacte directe en la qualitat de l’aire a les ciutats, on es concentra la major part del trànsit. A més, la introducció d’aquests vehicles accelera la renovació tecnològica del parc i facilita el compliment dels objectius climàtics europeus.

Cal destacar que l’impacte positiu de les noves matriculacions serà progressiu i acumulatiu. El ritme de renovació del parc és encara limitat, de manera que els vehicles antics continuaran tenint un pes important durant anys. Per tant, per assolir reduccions significatives d’emissions a escala global, no n’hi ha prou amb vendre més vehicles nets: és imprescindible accelerar la retirada dels més contaminants, reforçar els incentius públics i garantir una infraestructura adequada —especialment de recàrrega—. Esperem ben aviat poder donar novetats positives i confirmar la disposició efectiva dels incentius per la compra d’un vehicle.

Joan Blancafort – portaveu de Fecavem

Fecavem col·labora amb Faconauto, Ganvam i Anfac i publica les dades del mercat a www.fecavem.com