Skip links

La lliga de la mobilitat, un lideratge que resisteix

Coincidint amb l’inici d’una nova temporada de futbol, m’agradaria traslladar aquest mateix exercici al camp de la mobilitat terrestre. La temporada passada es va tancar amb un líder clar i consolidat: el vehicle privat. Cotxes, motocicletes i furgonetes continuen sent el principal mitjà de desplaçament de ciutadans i empreses. Les dades que hem actualitzat a la web de FECAVEM així ho posen en relleu.


Aquest lideratge es manté malgrat que les polítiques públiques dels darrers anys han orientat bona part dels seus esforços a potenciar altres alternatives, especialment el transport ferroviari, el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa. Totes elles són necessàries i han de jugar un paper rellevant en el sistema de mobilitat català. Però la realitat és que, ara com ara, el vehicle privat continua sent l’opció que millor respon a moltes necessitats de mobilitat personal, familiar i professional.


Un dels aspectes que sovint queda eclipsat en el debat públic és l’enorme transformació que ha experimentat el sector de l’automoció. En les darreres dècades, els fabricants han reduït de forma molt significativa les emissions contaminants dels vehicles gràcies a l’evolució de les normatives EURO i a la incorporació contínua de noves tecnologies. A aquest esforç ambiental cal afegir-hi els avenços en matèria de seguretat, confort i eficiència.


Els vehicles de nova generació incorporen sistemes avançats d’assistència a la conducció (ADAS) que contribueixen a reduir els errors humans, principal factor de la sinistralitat viària. Es tracta d’una revolució silenciosa que està millorant de manera notable la seguretat a les carreteres.


Tanmateix, quan es posa el focus sobre l’impacte ambiental del transport per carretera, sovint s’obvien factors que també hi tenen una incidència determinant: l’augment dels desplaçaments, l’envelliment del parc mòbil, les situacions de congestió recurrent i, en molts territoris, la manca d’alternatives viables al vehicle privat. La congestió, de fet, s’ha convertit en un problema estructural que perjudica tant l’eficiència de la mobilitat com els objectius ambientals.


Parlem, a més, d’un sector estratègic per a Catalunya. La indústria i l’activitat vinculada a l’automoció aporten prop del 9% del PIB català i generen al voltant del 8% de l’ocupació, amb empreses i marques de referència que formen part de la nostra realitat econòmica i industrial.


Per tot això, davant una nova temporada de la mobilitat, convindria que les autoritats encarregades de regular aquest “campionat” actuessin amb prudència, objectivitat i una visió integral del sistema. Promoure alternatives és necessari; penalitzar sistemàticament el vehicle privat, no necessàriament. Les decisions en matèria de mobilitat tenen conseqüències directes sobre la competitivitat de les empreses, les oportunitats laborals i la qualitat de vida de milions de ciutadans. La mobilitat del futur no hauria de basar-se en l’enfrontament entre modes de transport, sinó en la seva complementarietat.
En aquesta nova temporada, l’automoció és un ferm candidat a la corona de la mobilitat.