El preu explica la importació, però no ho explica tot
La importació de vehicles d’altres països de la UE d’ocasió respon, en bona part, a una realitat evident: hi ha una demanda de mobilitat assequible que el mercat ha de poder atendre. Molts particulars busquen a Europa vehicles a preus més accessibles i, segons les nostres fonts, una part important d’aquestes operacions correspon a models dièsel i gasolina de sis anys o més.
No podem obviar que el mercat europeu és obert i que la importació amplia l’oferta disponible, facilita l’accés al vehicle a rendes mitjanes i baixes i és conseqüència natural de formar part d’un mercat europeu amb lliure circulació de mercaderies.
Però el preu de compra no pot ser l’única variable. Una entrada important de vehicles de combustió amb una antiguitat elevada pot contribuir a perpetuar un problema estructural: l’envelliment del parc. Fa dècades que pugem esglaons d’antiguitat. El repte ja no és simplement deixar de pujar, sinó començar a baixar aquesta escala.
Un vehicle més antic incorpora, generalment, tecnologies de seguretat i estàndards d’emissions menys avançats que les generacions més recents i pot trobar-se més exposat a les restriccions de les zones de baixes emissions.
També hi ha un altre factor determinant: la traçabilitat. Quan el vehicle prové d’un altre país, reconstruir-ne l’historial de manteniment, reparacions, quilometratge o eventual sinistralitat pot resultar més complex. La distància també pot dificultar la gestió de qualsevol incidència o reclamació.
És aquí on des de FECAVEM reivindiquem el valor del comerç professional de proximitat. El consumidor ha de comparar preus, sí, però també garanties, informació, assessorament, seguretat jurídica i, sobretot, qui respon si apareix un problema.
Per això calen polítiques públiques que no es limitin a restringir l’ús dels vehicles més antics. Necessitem incentivar-ne la retirada i afavorir un mercat de seminous més joves, facilitant una renovació gradual i econòmicament assumible.
No es tracta només d’on ve el vehicle. Es tracta de saber quina història té, quines garanties ofereix i, sobretot, qui respon davant del consumidor.
