Lamentablement hem de tornar a parlar i posar en valor l’exigència que comporta tenir una responsabilitat i representar un càrrec públic, així com la necessitat, desgraciadament cada vegada més imperiosa, d’una conducta honorable dels qui ostenten aquestes posicions. Per la fotografia, podreu deduir de quin exemple parlo però abans, una consideració.
Des del Gremi del Motor agrupem els comerciants de vehicles a motor i participem en totes aquelles taules de debat que tenen a veure amb els productes que comercialitzen els nostres associats però sempre amb respecte i tenint en compte que el nostre punt de vista és un més d’una societat plural i oberta al diàleg. I és en aquest entorn, on no podem admetre les desqualificacions reiterades per part de persones que exerceixen una posició de poder però sobretot de representació dels valors de la ciutadania anteriorment mencionats. I el que més por genera: són aquestes persones les qui teòricament, i a la pràctica, hem encarregat democràticament perquè prenguin decisions que ens afecten directament.
I ara, el darrer exemple. Ja són massa les piulades fora de to de la regidora de mobilitat del districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, Sílvia Casorrán. Des del Gremi, li demanem a ella i el seu partit que representa, Barcelona en Comú Podem, contenció. Tan senzill com això. Ja no que demani disculpes perquè està en el seu legítim dret de defensar les seves idees però que ho faci sense menystenir. I més quan les decisions de mobilitat de l’actual govern divideixen a la societat més que sumen consensos i la Covid-19 ens ho posa a tots en una situació molt difícil.
La darrera polèmica, on menysté amb l’adjectiu de ‘la Catalunya profunda’ la resta del territori que no és Barcelona, Casorrán s’enfila a una bala de palla i amb el seu particular humor parla de “la comoditat”d’aquests que podrien reemplaçar els blocs de formigó. Ja que vol posar un adjectiu, potser estaria bé que es referís abans que a la comoditat, a la seguretat. Amb un bloc de formigó, un motorista va perdre la vida al carrer Balmes de Barcelona i l’actual govern de la ciutat ni ho ha reconegut ni ha demanat disculpes. En canvi, sí podem tolerar aquestes bromes? Que se’ns riguin a la cara de tots nosaltres? Lamentablement no és la primera vegada que Casorrán no entén d’educació. Quan va morir la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, després de ser atropellada per una bicicleta, Casorrán va titllar Casals d’haver passat pel carril bici quan no li tocava. Realment, què més ens cal per plantar-nos? I qui dia passa, any empeny. I, de retruc, s’ha guanyat propaganda i publicitat pel reducte d’aquells que, encara ara, li seguiran rient les gràcies.
