Skip links

Competència analitza el servei de recàrrega a Catalunya

L’Autoritat Catalana de la Competència ha publicat el seu anàlisi del servei de recàrrega de vehicles elèctrics a Catalunya. Pren com a punt de partida la necessitat d’impulsar la gradual substitució dels vehicles de combustió pels elèctrics. I perquè això sigui possible, és necessari una xarxa de punts de recàrrega públics suficient i ben distribuïda.

D’aquesta manera, l’Autoritat posa de relleu que sense competència, es perjudica el consumidor i es fa més difícil assolir objectius socials més amplis, com la descarbonització del sector. Els operadors de  recàrrega ho fan com a titulars de l’explotació del punt de recàrrega (CPO) o com a proveïdors de serveis (EMSP), que presten el servei a l’usuari. L’informe profunditza en el vincle entre aquestes figures. Aquest, també posa de relleu que hi ha recorreguts (ciutats i/o autopistes i/o carreteres), amb elevada concentració i descriu els principals riscos.

També subratlla que l’aplicació de la normativa a nivell local no és homogènia, el que suposa un problema important per als potencials operadors. L’informe dona pautes per fomentar la competència i accelerar la posta en marxa dels punts.  Des de Fecavem valorem molt positivament aquest estudi perquè per dimensionar correctament el servei de recàrrega, és imprescindible la col·laboració público-privada. Els dos models de servei de punts de recàrrega es complementen i són necessaris 

En paral·lel, juntament amb ANFAC, us fem arribar la manca de punts de recàrrega elèctrica a Espanya i Catalunya. Un llast que s’ha subratllat per part de Fecavem i posa de manifest la incongruència d’abocar el nostre sector cap al 100% de l’electrificació, mentre que la part més bàsica i que ha de complir el govern espanyol no hi ha manera de resoldre’s. Algunes xifres d’interès:

  • A Espanya hi ha 25.180 punts de recàrrega d’accés públic instal·lats, als quals cal afegir 8.869 punts més que no estan prestant servei.
  • Al tercer trimestre, entren en funcionament 2.420 punts de recàrrega, però, addicionalment, es notifiquen 2.165 punts de recàrrega que no estan operatius.
  • En aquest període del 2023, Espanya ha aconseguit una millora d’1 punt al baròmetre accelerant la progressió, però continua estant lluny de la mitjana europea que creix fins a 1,8 punts.

Els resultats obtinguts el tercer trimestre del Baròmetre de l’Electromobilitat per al 2023 confirmen la lentitud d’Espanya en el desenvolupament de l’electromobilitat respecte a la resta de països europeus. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, l’indicador global d’electromobilitat (que valora la penetració dels vehicles electrificats i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega d’accés públic respecte a l’objectiu predeterminat per al 2030 en línia amb el paquet de mesures Fit for 55 ) ha assolit una valoració total de 13 punts sobre 100, fet que suposa un creixement d’1 punt en el tercer trimestre , en línia amb els lleugers augments experimentats el 2023. Tot i així, en comparació amb els països europeus, continua sent una puntuació baixa , ja que la mitjana europea és de 27 punts sobre 100, amb un augment d’1,8 punts respecte a l’edició anterior.

Un aspecte destacable en el tercer trimestre daquest exercici és el bon ritme dinstal·lació de punts de recàrrega daccés públic amb 2.420 punts que entren en servei. No obstant això, aquesta bona xifra es veu entelada pel fet que 2.165 punts de recàrrega més tot i estar instal·lats no estan operatius, ja sigui per trobar-se en mal estat, avariats o que encara no s’han pogut connectar a la xarxa de distribució elèctrica. Fins al setembre, hi ha 25.180 punts de recàrrega d’accés públic instal·lats a Espanya, i addicionalment n’hi ha 8.869 que no estan prestant servei per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

El Baròmetre constata que Espanya s?està quedant enrere en matèria d?electromobilitat, ja que per aconseguir potenciar-la i avançar en la descarbonització del parc mòbil és necessari accelerar més que els països que ens superen. És destacable el cas de Portugal, que creix 2 punts a l’últim trimestre fins als 25,8 punts, i s’apropa ràpidament a la mitjana europea gràcies a les mesures en matèria d’incentius fiscals i l’impuls centralitzat a la infraestructura. Països com Alemanya o Països Baixos creixen notablement superant els valors mitjans europeus. Per contra, Itàlia, Hongria i la República Txeca s’estanquen amb creixements que no superen el mig punt en cap cas.

Pel que fa a l’indicador a nivell nacional, destaca el creixement de Castella-la Manxa (+1,7 punts), que aconsegueix millorar la mitjana del país amb una puntuació de 13,2, i també el de les Canàries, Madrid i Navarra, que han registrat increments notables, augmentant 1,6, 1,5 i 1,4 punts, respectivament.

Durant el tercer trimestre del 2023, l’indicador de penetració del vehicle electrificat aconsegueix una valoració mitjana de 19,9 punts, cosa que representa un augment d’1 punt . Amb aquesta puntuació, Espanya se situa al quart lloc per la cua al rànquing europeu , no aconseguint avançar a la mateixa velocitat que la mitjana de la resta de països de la UE, que millora en 1,9 punts. Novament, Portugal destaca amb una pujada de 4,3 punts, situant-se ja a prop de països com Alemanya. Països Baixos segueix destacant per la seva bona evolució, creixent 3,8 punts fins a situar-se als 66,1 punts.

En els darrers anys, Espanya ha anat evolucionant cap a un mercat més electrificat, així com cap a un desenvolupament més gran de les infraestructures. Però el ritme no és suficient, ja que l’indicador de vehicle electrificat assenyala que, a la velocitat actual, aquest any no s’assolirà l’objectiu de 190.000 turismes electrificats necessaris per assolir els objectius de reducció d’emissions per al 2030. En concret, a tancament del tercer trimestre s’han matriculat 79.733 unitats, per la qual cosa amb prou feines se superaran les 100.000 unitats a final d’any.

Respecte al context nacional, Navarra lidera el rànquing amb un total de 24,2 punts sobre 100, seguida per Catalunya (21,8) i Castella-la Manxa (21,4), totes per sobre de la mitjana nacional, que augmenta 1 punt fins a situar-se als 18,4 punts.