L’entrevista del mes de setembre del nostre Infogremi, la dediquem a David Ortega, consultor expert en mobilitat i el sector d’automoció. Durant els últims anys, ha treballat en diferents posicions en el sector automoció per a diferents grups d’empreses com assessor i membre del Comitè de Direcció a VGRS, Moventia, Purdy Group, Gremi del Motor, entre d’altres. També és cofundador i Managing Partner de la consultora Muvmi Solucions de Mobilitat, especialitzada en processos de reindustrialització i transformació empresarial, així com en la localització de companyies relacionades amb la nova mobilitat i les noves energies sostenibles.

Actualment, David Ortega compagina la seva feina amb la docència i és Professor Associat del Departament de Màrqueting, Operacions i Supply d’EADA Business School, Director del Programa Online en Direcció de Màrqueting i Comercial de l’àrea d’ Executive Education així com Diretor dels diferents programes directius especialitzats en el sector mobilitat i automoció. Juntament amb EADA, ha liderat la proposta amb el Gremi del Motor per aportar cursos d’especialització en màrqueting d’automoció als nostres associats.

Com diríem després d’un partit de futbol, quina valoració en fa del primer curs EADA amb el Gremi del Motor?

En primer lloc, he de dir que aquest programa és una aposta important per part de totes dues institucions per tal d’impulsar la millor formació que ajudi en el profund procés de transformació que està vivint el sector. Una veritable disrupció motivada, tant per les noves tecnologies de propulsió hibrida i elèctrica dels vehicles disponibles, com per a l’abast dels clients que generen encara alguns dubtes i reticències i requereixen, per tant, d’un canvi d’hàbits, mentalitat i comportaments. Però també dels nous plantejaments per la banda del client particular i del professional que exigeixen cada vegada més, un producte eficient, sostenible i accessible així com en un entorn regulatori i normatiu complex amb l’entrada també de nous actors asiàtics, especialment de la Xina.

En aquest sentit, aquesta primera edició és la punta de llança de noves edicions i futures col·laboracions acadèmiques en l’àmbit de la transformació digital i els nous models de negoci que estan sorgint en el sector de la mobilitat privada.

Un dels aspectes més atractius que han portat a repetir una segona edició pel proper curs és l’especialització dels continguts en el sector de l’automoció. Ens pot donar alguns exemples?

Sí, per suposat. Aquest programa està dissenyat per poder disposar de les eines necessàries per abordar qualsevol procés de transformació digital a les nostres companyies amb un enfocament transversal i tenint en compte sempre a les persones com a epicentre de qualsevol iniciativa. En aquest sentit, el programa està estructurat en cinc mòduls que permeten profunditzar tant a nivell del context econòmic i social que impulsa aquesta transformació, els canvis en l’experiència del client, l’impacte de les noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), el Machine Learning, Blockchain, Cibersecurity, Automatització i Robotització, així com el treball en remot i la millora de la productivitat en nous entorns colaboratius. Per últim, com a Escola de Negocis, sempre ens centrem en la gestió del canvi i la transformació cultural dels equips treballant amb un propòsit i objectius comuns, impulsant nous models de treball (metodologies Agile) i en la seva aplicació pràctica a través de casos sectorials que ens ajuden a reflectir sobre aquests canvis i com prendre les millors decisions al respecte.

En aquest sentit, comptem amb un equip de tutors experts en el sector de l’automoció que acompanyen els nostres participants en el desenvolupament dels diferents projectes específics per a cada companyia que participa en el programa, a banda del nostre prestigiós claustre d’EADA, expert en les diferents matèries que s’imparteixen.

Quadre de competències

La formació és un dels handicaps actuals del sector industrial. Amb aquest curs, es buscava la millora del camp de la digitalització. És un dels camps més difícils de resoldre?

La digitalització com a palanca de transformació del sector de l’automoció i, en concret de la distribució de l’automòbil, és un dels aspectes més estratègics per afrontar en el sector a causa del canvi en el model de negoci que impacta, no només en el producte mateix, sinó en la transformació del model de negoci i la relació amb el client que cada vegada demanda una experiència més omnicanal. El fet de requerir una visió integral i un coneixement específic dels diferents processos de negoci facilita que els directius i comandaments intermitjos que participen en aquest programa, puguin afrontar aquests projectes amb garanties d’èxit ja que tenen temps de reflexionar sobre les noves tendències, les diferents propostes disponibles en el mercat i la seva potencial implantació a nivell intern per transformar el seu negoci.

Un exemple clar, han estat els projectes orientats a millorar l’experiència del client i la gestió telefònica mitjançant l’ús de noves plataformes d’IA que permeten atendre tant les trucades entrants (inbound) i qualificar-les segons la seva importància cap als diferents departaments, així com automatitzar el seguiment de campanyes comercials i de taller (outbound) a la vegada que s’actualitzen les bases de dades internes per poder fer créixer el nostre CRM i programes de fidelitat de client. Les plataformes de reputació online per mesurar l’atenció dels nostres venedors i assessors de servei i els nous programes de mobilitat (Car-as-a-Service) han estat altres dels exemples que s’han compartit durant el programa.

En què consisteix, a grans trets, digitalitzat el sector?

La digitalització del sector de l’automoció implica la incorporació i integració de tecnologies digitals en tots els aspectes de la indústria automobilística. A grans trets, consisteix en:

1. L’ús de vehicles connectats i intel·ligents: els vehicles moderns estan equipats amb sensors, sistemes de comunicació i programari que els permeten recopilar i processar dades en temps real. Això inclou funcions com assistència a la conducció, sistemes de navegació, manteniment predictiu i, fins i tot, conducció autònoma.

2. La fabricació i producció digitalitzada: la indústria està adoptant la Indústria 4.0, que inclou l’automatització, la robòtica avançada, la impressió 3D i l’ús de dades massives (Big Data) i intel·ligència artificial per optimitzar els processos de producció. Això permet una producció més flexible, eficient i personalitzada.

3. Nova cadena de subministrament digital: la digitalització facilita una millor gestió i transparència en la cadena de subministrament. Les empreses poden utilitzar plataformes digitals per a la gestió de proveïdors, l’optimització d’inventaris i la traçabilitat dels components, reduint els costos i millorant els temps de resposta.

4. Manteniment predictiu: mitjançant l’ús de sensors i anàlisi de dades, els fabricants poden preveure quan un vehicle o una màquina necessitarà manteniment, evitant avaries inesperades i reduint costos.

5. Venda i serveis digitals: la manera com els vehicles es venen i es mantenen també està canviant. Les plataformes en línia permeten als clients comparar models, personalitzar els seus vehicles i, fins i tot, realitzar la compra sense necessitat de visitar un concessionari. A més, els serveis de postvenda s’estan digitalitzant amb l’ús d’aplicacions que permeten la reserva de cites o el seguiment del manteniment.

6. Mobilitat com a servei (MaaS): la digitalització ha facilitat l’emergència de nous models de negoci, com la mobilitat compartida, el Carsharing, el Rdesharing, o els serveis de Subscripció a vehicles, que estan transformant la manera en com la gent accedeix a la mobilitat.

7. Gestió de dades i Ciberseguretat: amb l’augment de la connectivitat, la gestió segura de les dades generades pels vehicles i els processos de producció és essencial. Això inclou protegir les dades dels clients, així com assegurar els sistemes contra ciberatacs.

En conjunt, la digitalització està redefinint tota la cadena de valor del sector de l’automoció, des de la concepció i disseny del vehicle fins a la seva producció, venda, manteniment i ús final. Aquesta transformació està impulsant una major eficiència, flexibilitat i personalització, alhora que obre la porta a nous models de negoci i serveis.

Ens pot donar alguns detalls de quines novetats presentarà la segona edició del curs EADA i el Gremi del Motor?

En aquesta segona edició, volem mantenir l’enfoc sectorial que hem testejat en la primera edició afegint més contingut relacionat amb les noves tecnologies que estan transformant en el sector, profunditzar en projectes empresarials de més impacte a nivell de transformació i millora de rendiment del negoci, comptar amb la presència d’experts reconeguts per compartir la seva visió i casos d’èxit sobre aquesta transformació així com preparar alguna sortida conjunta tipus Retail Safari Tour però poder visitar alguns del nous showrooms i punts de venda que estàn emergent tant de fabricants europeus com de nous actors asiàtics.

També volem obrir un espai per el networking on convidarem a alumnes de la primera edició perquè puguin interactuar amb els nous participants de la segona edifició i així poder intercanviar punts de vista i experiències i aprenentatges en aquest àmbit.

Més enllà d’aquesta proposta, com a expert del sector, quina nota posaria al moment que l’automoció i concretament el sector de la distribució està vivint?

El sector de l’automoció i, especialment el de la distribució, es troba en un moment d’inflexió crucial, marcat per una confluència de desafiaments i oportunitats sense precedents. La meva valoració d’aquest moment és que estem davant d’una transformació profunda, impulsada per la digitalització, l’electrificació i els canvis en les preferències dels consumidors, però també condicionada per incerteses econòmiques i reguladores.

Un entorn en constant evolució: la distribució tradicional de vehicles, basada en concessionaris físics i vendes presencials, està experimentant un canvi radical. Els consumidors cada vegada més recorren a plataformes digitals per investigar, comparar i, fins i tot, comprar vehicles. Aquesta tendència ha estat accelerada per la pandèmia, que ha forçat molts concessionaris a adoptar solucions en línia per mantenir el negoci en marxa. Tot i que aquesta transició cap al món digital obre noves oportunitats per arribar a un públic més ampli i millorar l’experiència del client, també representa un repte per als distribuïdors tradicionals que han de reinventar els seus models de negoci per mantenir la competitivitat.

La transició cap a l’electrificació: un altre factor clau és l’impuls cap a l’electrificació. Les polítiques governamentals i la creixent consciència ambiental estan accelerant l’adopció de vehicles elèctrics (VE). Això exigeix una adaptació per part dels distribuïdors, que han de formar el seu personal en noves tecnologies, establir aliances per al desplegament d’infraestructures de càrrega, i gestionar l’estoc de manera diferent, atès que la complexitat tècnica dels VE requereix un enfocament diferent en termes de manteniment i postvenda. Aquells que s’adaptin ràpidament a aquesta nova realitat podran aprofitar un avantatge competitiu significatiu.

Nous models de mobilitat: la irrupció de nous models de mobilitat, com el Carsharing, el Ridesharing i la mobilitat com a servei (MaaS), també està reconfigurant el sector de la distribució. En comptes de vendre vehicles individuals a clients privats, els distribuïdors han de considerar ara la possibilitat de col·laborar amb operadors de flotes i plataformes de mobilitat. Aquesta evolució requereix una mentalitat més àmplia i flexible, capaç d’adaptar-se a una demanda que pot variar dràsticament en funció de les preferències canviants dels usuaris i l’ecosistema de la mobilitat.

Incerteses econòmiques i reguladores: o obstant, aquest període de canvi també està marcat per grans incerteses. Les fluctuacions econòmiques globals, la inflació i l’escassetat de components, especialment semiconductors, han impactat la capacitat dels fabricants per satisfer la demanda. A més, les regulacions cada cop més estrictes en matèria d’emissions i seguretat vehicular obliguen els distribuïdors a mantenir-se al dia amb una normativa complexa i en constant evolució. Aquesta combinació de factors pot crear un entorn volàtil, en què la capacitat de reacció ràpida i l’adaptabilitat seran crucials.

En conclusió, el sector de la distribució de l’automoció es troba en una cruïlla. Els reptes són importants, però també ho són les oportunitats. Aquells que sàpiguen adaptar-se a les noves tendències, adoptar la digitalització i les noves tecnologies, i comprendre els canvis en el comportament del consumidor, estaran en una posició òptima per prosperar en aquesta nova era. Alhora, és necessari un lideratge valent i innovador que no tingui por d’assumir riscos i explorar nous models de negoci. En definitiva, la valoració d’aquest moment és positiva per aquells que estiguin preparats per al canvi, però pot ser desafiant per als qui no sàpiguen o no puguin adaptar-se.

Com a impulsor del hub a l’antiga Nissan, quins són els objectius pels quals es treballa?

Actualment s’està treballant en consolidar un projecte estratègic per al nostre país que consisteix en poder donar continuïtat a un dels principals actius industrials després de més de 40 anys de presència i intercanvi de coneixement amb els japonesos. Aquest coneixement acumulat durant tot aquest temps per part dels extreballadors de Nissan, es va traduir en la fabricació a nivell local d’alguns dels primers vehicles elèctrics fabricats a Europa com ara la furgoneta e-NV200 o vehicles d’alta exigència a nivell de fabricació com la pick-up Navara, que també es va fabricar per Mercedes-Benz (Clase X) sota els seus estàndards de fabricació son part de la seva herència.

En aquest moments, després de moltes negociacions complexes per part del nou equip directiu d’EV Motors (nova empresa gestora del D-Hub) tant amb els governs locals de la Generalitat com amb el Ministeri d’Indústria, es va poder tancar la reindustrialització de Nissan BCN amb la nova ja anunciada Joint Venture a nivell comercial i industrial amb la multinacional asiàtica CHERY (primera empresa xinesa en exportació de vehicles a nivell mundial). Aquesta col·laboració d’una empresa local amb una multinacional xinesa per a la fabricació de vehicles, ha estat una iniciativa pionera abans d’altres que han vingut després per part d’altres grans OEMs Europees i representa una gran oportunitat per al llançament d’una marca històrica com es EBRO que va ser la insígnia del primers vehicles industrials que es varen produir a la Zona Franca a l’antiga Motor Ibérica.

Esperem que aquesta col·laboració sigui exitosa i es puguin començar a fabricar abans de final d’any, els primers vehicles fruit d’aquesta aliança que, sens dubte, obrirà la porta a Catalunya i Espanya a noves col·laboracions similars en un moment que es el sector i la indústria necessita un revulsiu per poder fabricar vehicles més competitius.

La transformació de l’automoció passa per encara nous reptes a nivell europeu? I espanyol? 

La transformació de l’automoció, tant a nivell europeu com espanyol, està clarament marcada per una sèrie de nous reptes que van més enllà dels aspectes tècnics i tecnològics. Aquests reptes són estratègics, socials i polítics, i juguen un paper crucial en com la indústria automobilística s’adaptarà i prosperarà en els propers anys.

Alguns del reptes a nivell europeu:

• Sobirania tecnològica i dependència exterior: Europa s’enfronta al desafiament de mantenir la seva sobirania tecnològica en un món cada cop més globalitzat. La dependència de components crítics com els semiconductors i les bateries per a vehicles elèctrics, majoritàriament produïts fora del continent, és un problema urgent. La UE està promovent iniciatives per desenvolupar la capacitat de producció pròpia, però aquestes mesures requeriran temps i inversions massives. Sense un lideratge ferm en aquest àmbit, Europa podria veure’s superada per altres regions, com Àsia o l’Amèrica del Nord.

• Homologació i regulacions comunes: amb la creixent complexitat dels vehicles moderns, les normatives d’homologació esdevenen més estrictes i detallades. La necessitat de crear un marc regulador comú i coherent a tota la Unió Europea és essencial per garantir que els fabricants puguin operar amb eficiència. No obstant això, els diferents ritmes d’adaptació dels països membres, així com les disparitats en les prioritats nacionals, fan que l’harmonització sigui un procés complex i, sovint, lent.

• Infraestructura de càrrega: malgrat que la transició cap als vehicles elèctrics està en marxa, Europa encara té un dèficit important en infraestructura de càrrega, especialment en zones rurals i perifèriques. La UE ha establert objectius ambiciosos per augmentar els punts de càrrega, però la seva implementació està lluny de ser homogènia. La desigualtat en la distribució d’aquesta infraestructura pot frenar l’adopció dels vehicles elèctrics i perpetuar les disparitats regionals.

Alguns del reptes a nivell espanyol:

• Desindustrialització i especialització: Espanya ha estat tradicionalment un hub important per a la producció de vehicles, amb moltes multinacionals establint-hi plantes de fabricació. No obstant això, la transició cap als vehicles elèctrics i la digitalització pot posar en risc aquesta posició, si no s’aposta decididament per la reindustrialització i l’especialització en sectors d’alt valor afegit. Espanya necessita desenvolupar una estratègia nacional que fomenti la innovació i la producció d’elements crítics per a l’automoció del futur, com bateries, software de conducció autònoma i tecnologies de connectivitat.

• Formació i adaptació laboral: un dels grans reptes per a Espanya, és l’adaptació del seu mercat laboral a les noves exigències de la indústria automobilística. La transformació digital i la transició cap a una economia verda requereixen noves habilitats i competències que molts treballadors actuals no posseeixen. Això exigeix una inversió significativa en formació i reciclatge professional per garantir que la mà d’obra pugui adaptar-se als canvis i que els llocs de treball tradicionals no es perdin, sinó que es transformin.

• Finançament i suport públic: La transició de la indústria automobilística necessita d’un suport decidit per part del govern espanyol, tant en forma d’inversions com de polítiques públiques que facilitin el canvi. Això inclou des de subvencions per a la compra de vehicles elèctrics fins a ajudes per a la recerca i desenvolupament en tecnologies avançades. A més, és imprescindible que Espanya aprofiti els fons europeus de recuperació per enfortir la seva indústria automotriu, orientant-los cap a projectes que garanteixin la competitivitat a llarg termini.

Per tant, la transformació de l’automoció a Europa i Espanya implica afrontar reptes estratègics, socials i polítics. A nivell europeu, la sobirania tecnològica, la regulació comuna i l’escassa infraestructura de càrrega són reptes clau. A Espanya, la desindustrialització, l’adaptació laboral i la necessitat de suport públic són crucials. Europa necessita reduir la dependència exterior, mentre Espanya ha de reindustrialitzar-se i formar la seva força laboral. La gestió d’aquests reptes determinarà la competitivitat futura de la indústria automotriu a Europa i Espanya en l’escena global.