Durant la canícula de l’estiu, el Departament d’Empresa i Treball va obrir a informació pública l’avantprojecte de modificació del codi de consum català, fixant el termini pel passat 18 d’agost i ampliant dues vegades el mateix fins al termini actual del proper 15 de setembre.

La nostra Patronal Fecavem ha fet les seves aportacions i les ha traslladades a Foment del Treball perquè el seu abast va més enllà de l’automoció, afectant el conjunt del sector empresarial. L’avantprojecte incrementa la responsabilitat empresarial i atorga una major protecció del consumidor, generant al nostre entrendre, un desequilibri en la relació comercial entre les dues parts.

Destaquem que l’avantprojecte incorpora l’afectació a una activitat econòmica parcial del bé o servei per part del consumidor; que les empreses s’hagin d’adherir a l’arbitratge de consum si volen signar contractes amb l’Administració o sol·licitar ajuts o subvencions; i responsabilitza a l’empresari dels requisits lingüístics de catàlegs, manuals, contractes, programaris subministrats pel seu proveïdor o la marca.

Considerem interessant, traslladar-vos el detall de totes les aportacions fetes per Fecavem, de la mà de Corve i el Gremi del Motor, sobre la qüestió:

1. Fins ara, la consideració de persones consumidores es limitava a aquelles que destinaven el producte o servei a un àmbit aliè a l’activitat empresarial. La nova redacció incorpora l’afectació principal aliena a una activitat econòmica enlloc de la total com fins ara. I no ho podem acceptar perquè no es pot objectivar ni graduar: incorpora un element de subjectivitat que perjudica al venedor.
2. Incorpora al codi de consum el concepte de persones consumidores vulnerables, nou d’aquest darrer any, però considerem que s’ha de  vincular amb una norma que estableixi els requisits. Cal evitar que qualsevol consumidor pugui al·legar ser vulnerable, si no compleix els requisits legals objectius.
3. Per l’elevada subjectivitat i indeterminació, proposem eliminar la incorporació del terme pressió estètica.
4. Demanem uniformitat de criteris i normes amb els territoris del nostre entorn, en la política de consum sostenible. Les regles del consum a Catalunya no poden ser singulars.
5. Cal assegurar la imparcialitat del mediador en consum i que si té conflicte d’interessos amb una part, renunciï.
6. Si recorres a la mediació voluntàriament per solucionar un conflicte, cap de les dues parts ha de poder citar al mediador com a testimoni en altres procediments posteriors
7. Cal eliminar la nova obligació per les empreses d’adherir-se a l’arbitratge de consum si volen tractar amb l’Administració, signant contractes o sol·licitant ajuts o subvencions i limitar-ho a un criteri valoratiu en la concessió de la sol·licitud.
8. L’empresari no ha de provar i justificar totes i cada una de les obligacions que figuren al Codi de Consum. Apart que aquesta mateix criteri no s’aplica a l’altra part -al consumidor- dona a entendre que es presumeix la culpabilitat de l’empresari, si no ho prova en sentit contrari.
9. En un entorn cada vegada més digitalitzat, mantenir l’obligatorietat de lliurar en format paper la informació substancial de l’operació de consum no té sentit.
10. Genera una nova obligació a l’empresari en el moment de resoldre la reclamació directe del consumidor: comunicar la voluntat de participar o no en els procediments de consum, limitant la seva actuació a futur i contrària als seus legítims interessos.
11. En matèria de requisits lingüístics, les obligacions de l’empresari s’estenen més enllà del que està al seu abast i que corresponen al productor o proveïdor.  L’empresari no pot ser responsable del catàlegs, manuals, contractes, programaris….
12. En el seu conjunt, per les micropimes i pimes, uns requisits tan exhaustius en matèria lingüística són inassumibles.
13. Proposem suprimir que, en cas d’interposició d’una reclamació per part del consumidor, queda suspesa l’obligació de pagar el deute o factura, al no reunir els requisits de certesa, venciment i exigibilitat.
14. En les relacions de consum a distància i fora d’establiment, en la contractació s’ha de donar com a llengua escollida pel consumidor, la mateixa amb que va conèixer la proposta comercial.