Iniciem aquest mes fent referència al calendari. En primer lloc, la Setmana Santa del passat mes de març va tenir un important efecte en les matriculacions, sobretot en el canal rentacar i flotes d’empresa. Durant l’any 2022, la Setmana Santa va coincidir amb el mes d’abril, de manera que si fem la comparativa amb el d’aquest, ens equivocaríem. A més, aquest mes d’abril, hem tingut un dia hàbil menys per vendre que l’abril de l’any passat i aquesta circumstància ha contribuït al fet que les matriculacions hagin patit un alentiment.
Les vendes de turismes nous a Catalunya tanquen l’abril de 2023 amb un lleu increment en positiu que correspon a un 0,1%. I en l’acumulat del quadrimestre, presenten un indicador força positiu, per sobre de les nostres previsions inicials. En total, parlem de 8.336 turismes matriculats.
Ens trobem que els compradors dubten sobre quin cotxe comprar, malgrat que des de Brussel·les es marca un horitzó 2035 cap el vehicle elèctric 0 emissions. Pel que fa a l’evolució de matriculacions de cotxes i vehicles comercials amb motoritzacions alternatives, es va molt per sota del que és necessari si es vol assolir un mercat zero emissions l’any 2035. Aconseguir aquest propòsit no és només una tasca del sector de l’automoció, també és necessari un suport incondicional de l’Administració, dels proveïdors d’energia i de disposar de les infraestructures necessàries.
El sector de les dues rodes agafa una important empenta amb una pujada el mes d’abril del 26%. Les matriculacions de motocicletes pugen i les matriculacions de ciclomotors cauen arrossegades perquè no s’han generat matriculacions de ciclomotors elèctrics per ús compartit. El vehicle comercial lleuger ralentitza la recuperació, però es consolida el ritme de creixement de mesos anteriors.
El nostre anàlisi
Pujada generalitzada en tot el mercat d’automoció català
En el mes d’abril es manté el signe positiu en les matriculacions de vehicles de motor a Catalunya amb una lleugera pujada generalitzada. El mercat dels turismes puja un 0,1%, el mercat de les dues rodes i quads puja un 22,2%; el dels vehicles comercials lleugers un 2,7%; els vehicles industrials pugen un 0,5% i els busos cauen un -52,3%.
Les matriculacions d’automòbils de turisme nous mantenen un lleuger 0,1% d’increment a Catalunya, però queda clarament per sota de la mitjana estatal
Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 8.336 unitats, un 0,1% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 3,4%. Girona baixa un -8,5%, Lleida el percentatge interanual és del 1,9% i Tarragona baixa un -12,3%. El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 74,2%. En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya se situa per sota la mitjana nacional.
En el mes d’abril, Barcelona millora respecte a l’any anterior amb un 3,4% i la mitjana catalana es concreta en un 0,1%. Girona baixa un 8,5%, Lleida un 1,9% i Tarragona baixa un 12,3%. La mitjana espanyola es xifra en una pujada del 8%. Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 11,2%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 12%. En l’acumulat quadrimestral, Barcelona reflecteix respecte a l’any anterior un 17,1%. Girona puja un 20,2%, Lleida un 28% i Tarragona un 27,7%. Catalunya puja en total un 19%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 33,5%. Aquest quadrimestre, el pes de Catalunya en el total espanyol és un 11,9%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 13,3%.
Per canals, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput mensual.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, referit el mes d’abril. El canal particular català baixa un -1,1% i l’espanyol un -1,9%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat català està per sobre de l’espanyol. El canal particular català representa un 19,0% de l’estatal. El canal empresa català puja un 29%. En canvi, a nivell nacional puja un 41%. Catalunya representa un 7,8% de la mitjana en aquest canal. El canal de lloguer-rentacar baixa un 66,1% a Catalunya contra la pujada del 30,6% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 3 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya. Per canals, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput trimestral.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i Espanya, referit al primer trimestre de l’any. El canal particular català puja un 26,9% i l’espanyol un 42%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat català puja per sota de l’espanyol. El canal particular català representa un 19,1% de l’estatal. El canal empresa català puja un 29%. En canvi, a nivell nacional puja un 41%. Catalunya representa un 8,5% de la mitjana en aquest canal. El canal de lloguer-rentacar puja un 129,3% a Catalunya contra el 216,70% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 4 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Les matriculacions de turismes a Catalunya evolucionen millor del que havíem previst inicialment
A començaments d’any vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turismes, un +10% interanual. En el mes d’abril ja ens situem per sobre de la previsió, amb un 19,1%.
En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sota, perquè les matriculacions es situen lleugerament per sota, en un 2,5%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits. Aquest mes no s’ha formalitzat i això es reflecteix en l’indicador trimestral. Els vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 12,2%. Els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 41,1%.
Aquest darrer mes, el mercat de la motocicleta puja un 26,7%
Aquest mes d’abril a Catalunya, la variació interanual és del 26,7%. Barcelona presenta una pujada del 24,4% i 2.999 unitats. Girona puja un 48,4% i 512 unitats. Lleida puja un 26,9% i 118 unitats. I Tarragona matricula 310 unitats i té una variació interanual del 18,8%.
Aquest darrer quadrimestre, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 8,4%. Aquest quadrimestre a Catalunya, la variació interanual és del 8,4%. Barcelona presenta una pujada del 6,2% i 11.127 unitats. Girona puja un 29,1% i 1.599 unitats. Lleida puja un 5,9% i 398 unitats. I Tarragona matricula 1.087unitats i té una variació interanual del 6,8%.
En l’acumulat de l’any 2023, els turismes amb motor alternatius i electrificats queden per sota del 50% de les matriculacions
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 42,96%. El dièsel es situa en un 8,49%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 51,45% de les matriculacions.
Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 16,36%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 6,29%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 48,55%.
Significatiu canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes al llarg dels darrers 12 anys
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Per motoritzacions, cada tipus de vehicle segueix un comportament diferenciat. El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 95%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel. El sector del bus presenta una àmplia gamma de motoritzacions, liderada pel motor de gasolina amb un 50,45%.
Toyota Yaris lidera les vendes de turismes nous i Peugeot Twett 125i la matriculació de motocicletes, en la classificació per models d’automòbils de turisme i motos
El turisme més venut en el mes d’abril a Catalunya és Toyota Yaris amb 307 unitats, seguit del Dacia Sandero amb 239 unitats i el Seat Ateca amb 224 unitats. En motocicletes, Peugeot Tweet 125i lidera amb 413 unitats i en furgonetes, el model més venut és Peugeot Rifter amb 93 unitats.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Abrilals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes.
