El comportament de les matriculacions de turismes ha millorat aquest darrer mes respecte a l’any anterior i això és positiu. Però cal posar aquest indicador en el seu context. Continuem amb problemes de disposició i oferta de vehicles. Hi ha concessionaris amb llistes d’espera i frena les dades de matriculacions.
Bona evolució del canal particular, el preferent dels concessionaris
El canal particular a Catalunya registra un increment major (6%) que el nacional (2,6%). És una dada satisfactòria pels concessionaris.
Catalunya i Espanya segueixen camins diferents
El canal empresa registra una baixada del 9% a Catalunya i en canvi, en el conjunt estatal, registra una pujada del 19,2%. a Catalunya ja no es matriculen flotes i conseqüentment, aquest indicador baixa. I finalment, el canal de lloguer registra un número de matriculacions de menys de l’1% respecte a l’estatal, un indicador irrellevant.
Catalunya i Espanya estan sotmesos als mateixos condicionants geoestratègics i de conjuntura, però ens afecten de manera diversa. El mercat espanyol de turismes ha experimentat una milloria del 12,7%, que atribuïm a la matriculació de vehicles de flota d’empresa. Però aquest indicador no afecta per igual als diferents territoris espanyols i es beneficien especialment aquells on es matriculen les flotes.
El motiu és prou conegut i repetit: un impost sobre les emissions que ha deslocalitzat a moltes gestors de flotes i ens trobem que el pes de les matriculacions a Catalunya han perdut l’específic del 15,7% del 2014 al 12,9% del 2022.
Ja ha arribat el moment: es matriculen els mateixos turismes amb motor de combustió i alternatius
Us ho hem avançat en les primeres conclusions del dilluns 3 d’octubre. Aquest mes de setembre, les matriculacions de vehicles alternatius i de combustió s’igualen per primera vegada i les matriculacions d’elèctrics ja són un 7% del total. Són dades que posen de relleu un canvi de comportament en el comprador i que l’oferta de les marques és cada vegada més completa i convenç el potencial comprador.
Una dada interessant és que el Pla MOVES ha suposat un revulsiu per a molts ciutadans i empreses, que han canviat d’hàbits en la seva decisió de compra. Al mes de setembre del 2020, els vehicles aptes per al MOVES representaven un 6%, al 2021 un 13% i ara del 15%.
Les projeccions de matriculacions a futur són incertes
El mercat d’automoció pateix la falta de demanda per la falta de confiança dels potencials compradors. La pujada dels subministres, els tipus d’interès alts i l’IPC afecten a la decisió de compra.
La motocicleta es desaccelera
Aquesta atonia s’està traslladant ara a les matriculacions de motocicletes. Aquest mes han baixat un 6,4% a Catalunya, encara que mantenen un volum de matriculacions acumulades majors que l’any anterior.
Més turismes, les motos baixes i els comercials estan per sota dels dos dígits
Aquest quadre informa que les matriculacions d’automòbils de turisme pugen i sumen 8.669 unitats, un 5,8% més que en el mateix mes de l’any anterior, referent al 2021. Per la seva banda, els vehicles de dues rodes baixen un 6,4% i furgonetes i furgons baixen un 19,6% aquest mes de setembre. n el tancament del tercer trimestre de l’any, les matriculacions de turismes acumulen una baixada del 9,1%, els vehicles de dues rodes mantenen una pujada del 5,8% i furgonetes i furgons baixen un 34% en el que portem d’any.
Les matriculacions de turismes nous pugen
Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 8.669 unitats, un 5,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual de l’1,9%. El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 80%. Girona puja un 26,6%, Lleida el percentatge interaanual és de 21,1% i Tarragona puja un 9,5%.
Girona i Tarragona tanquen amb un balanç positiu interanual i Barcelona persisteix la caiguda
A Catalunya, l’acumulat anual es xifra en un 73.929 unitats matriculades, un -9,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -12,5% en l’acumulat d’any. Girona es concreta en un +1,5%, Lleida queda per sota en un -4,3% i Tarragona manté un acumulat positiu d’un 6%. Mentre que els indicadors de Barcelona empitjoren, el de la resta de províncies el comportament és un altra. El motiu el trobem en que les flotes es concentraven a Barcelona i això queda reflectit en els seus indicadors.
El mercat català d’empresa i lloguer es continua desinflant
En la comparativa amb el conjunt del mercat espanyol, el mes de setembre a Catalunya puja per sota. Concretament, Espanya puja un 12,7% i Catalunya només un 5,8%. El canal particular -canal preferent dels concessionaris-, a Catalunya puja un 9,5% i l’Estat espanyol un 6%. Aquesta dada és millor a Catalunya, on el pes sobre el total mercat es xifra en un 66% i en canvi, en el conjunt espanyol un 45%. El mercat de particulars català representa un 19% del total espanyol.
El canal empresa representa un 29% a Catalunya i baixa un 9% respecte a l’any anterior. Al conjunt espanyol, el canal empresa representa representa un 45% però en comparació amb l’any anterior, puja un 19,2%. El canal empresa català representa un pes del 8,2% del total, una xifra absolutament condicionada per la pressió fiscal derivada de l’Impost sobre el CO2.
El canal rentacar o lloguer representa un 0,7% a Catalunya. Aquesta dada és absolutament ridícula atenent el pes del turisme català en el conjunt espanyol. El canal de lloguer estatal representa un 9% de les matriculacions i puja un 17,8% interanual, en el conjunt de l’estat té un pes i rellevància que a Catalunya no té.
La compra d’automòbils de turismes per canals ha canviat per l’impacte de l’Impost CO2
Aquest quadre presenta l’evolució del pes dels canals a Catalunya respecte el total espanyol. A l’any 2014, el canal lloguer representava un 4,3% i en el que portem d’exercici 2022, un 0,7%. Durant l’any 2014 representava un 20,6% el canal empresa i ara només representa un 8.2%. En els 9 anys comparats, la pèrdua de pes d’aquest canal és alarmantment significativa. I finalment, el canal particular creix a Catalunya fins a arribar al 19%, en un entorn on aquest canal va perdent pes específic perquè molts compradors financen la seva compra amb fórmules com el renting, els contractes de subscripció, lísing.
El mercat de la motocicleta pateix la manca de producte
Aquest mes de setembre a Catalunya, la variació interanual és de és del -3,7%. Barcelona presenta una baixada del -3,8% i 3.025 unitats. Girona puja un 2,1% i 383 unitats. Lleida puja un 6,4% i 117 unitats. I Tarragona matricula 284 unitats i té una variació interanual del -12,1%.
En l’acumulat de l’any, es manté la desacceleració
En l’acumulat, a Catalunya la variació interanual és del +3% i 31.862 unitats matriculades. Barcelona presenta una variació interanual del 2,2% en l’acumulat. Girona es situa en un +1,3%, Lleida un -0,6% i Tarragona un 13,8%. La dificultat de disposar de producte és un dels factors bàsics en l’evolució de les vendes de motocicletes, en el decurs d’aquest any 2022. Si la tendència mensual continua a la baixa en el darrer trimestre de l’any, ens temem que ens quedarem per sota de l’any 2021.
Les noves motoritzacions sumen igual que els de combustió
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 39,73%. El dièsel es situa en un 10,60%. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 18,33%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 7%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina ja són la meitat.
Motoritzacions: els vehicles pesats segueixen usant dièsel
En el quadre anterior posem de manifest que els turismes incorporen noves motoritzacions. Però aquest anàlisi no es pot extrapolar a altres tipus de vehicles. El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina. Les furgonetes s’obren a noves motoritzacions alternatives com succeeix en els turismes. El pes de l’elèctric és evident en ciclomotors, solució que adopten moltes empreses del motosharing. La presència del motor dièsel en els vehicles pesats i furgons és molt important.
Repeteixen Dacia Sandero i Honsa Sh 125
El turisme més venut en el mes de setembre a Catalunya és el Dacia Sandero amb 335 unitats, seguit del Toyota Yaris amb 273 unitats i el Cupra Fomentor, 258 unitats. En motocicletes, la Honda SH125I lidera amb 179 unitats i en furgonetes, el model més venut és Citroën Berlingo amb 94 unitats.
Els tot terrenys (SUV) guanyen quota de mercat a Catalunya.
El quadre adjunt posa de manifest que els turismes perden pes en el mercat respecte al SUV. A l’any 2020 representaven un 64%, el 2021 baixen a un 62% i ara es situen en un 57,3%. D’aquesta manera, els SUV representen un 35% el 2020, un 38% el 2021 i un 42,7% el 2022.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos generals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes.