Skip links

Anàlisi de les matriculacions d’abril, per Joan Blancafort

El portaveu de Fecavem i Secretari General del Gremi del Motor, Joan Blancafort, analitza les darreres matriculacions del mes d’abril.

Els condicionants del mercat català són, en línies generals, coincidents amb el conjunt del mercat espanyol. La manca de microxips, l’augment dels subministraments i una conjuntura econòmica on la invasió d’Ucraïna marca els temps, són resumidament els aspectes clau per explicar aquesta evolució negativa del mercat.

Turismes

El comportament per canals de compra ens dona els matisos. El canal particular espanyol baixa lleugerament i en canvi el català puja un 4,4%, una dada que ha de servir de referència als concessionaris de turismes i que valorem positivament.

Catalunya frega pràcticament el 20% de les matriculacions del conjunt de l’Estat, amb un 18,63%. El que succeeix és que en els canals d’empresa i rent a car, el pes de Catalunya està enfonsat perquè els operadors no matriculen a Catalunya per la pressió fiscal. Catalunya és l’única zona del territori espanyol amb Impost sobre les emissions de CO2 i a més, grava un tram de l’Impost de matriculació per sobre la mitjana.

Motocicletes

El sector de la motocicleta es contagia de la dinàmica general i que fins ara havia aconseguit esquivar, i frenen les matriculacions mensuals. Manté però, un coixí que el situa en aquest quadrimestre per sobre l’any anterior.

El sector del vehicle industrial i comercial presenta dades molt preocupants perquè és un mercat que no es dinamitza per la falta de producte. Els vehicles no arriben als punts de venda i la conjuntura empresarial no dona per invertir en la renovació del parc.

L’electrificació guanya pes

L’electrificació guanya pes en la matriculació d’automòbils de turisme, derivats i furgonetes. Aquest mes però, la venda de turismes elèctrics purs (BEV) s’ha frenat lleugerament. El motor elèctric troba el seu espai natural en el ciclomotor i la motocicleta compartida. Però en el sector de la motocicleta a particular i empreses encara té molt camí per recórrer. I finalment, la motorització dièsel regna en la venda de furgonetes i camions.

La presència de SUV creix i la dada que ho posa de manifest és que quatre de cada deu automòbils de turisme ho són, però d’aquests, a prop d’un 80% són petits i compactes. Per tant, el SUV small-compacte és una alternativa de compra molt valorada pels compradors.

En la classificació per models és on es mostra amb més cruesa que la dificultat de disposar de vehicles afecta de manera desigual a les marques. I on Hyundai i Dacia han trobat el seu camí per liderar aquest rànquing.

El comportament del mercat d’automoció català 

El mercat d’automoció manté la tendència a la baixa aquest mes d’abril. Les matriculacions de turismes baixen un 13%, les de vehicles de dues rodes un 6,6% i furgonetes i furgons un 47,8%. 

Al mes d’abril de 2022, la suma d’unitats matriculades de tot tipus de vehicles a motor a Catalunya baixa un -16,1% interanual. Per mercats, els automòbils de turisme varien percentualment en un -13,0% mensual. El mercat de les dues rodes i quads baixa un 6,4%. I per la seva banda, els vehicles industrials i comercials es situen en el seu conjunt en un -43,6%. 

En l’acumulat anual, la suma d’unitats matriculades de tot tipus de vehicles a motor es sitúa en un -10,1% interanual. Per mercats, els automòbils de turisme varien percentualment en un -10,8% acumulat. El mercat de les dues rodes es manté en positiu amb un 12,1%. I per la seva banda, els vehicles industrials i comercials en el seu conjunt es situen en el seu conjunt en un -39,3%. 

Les matriculacions d’automòbils de turismes i tot terrenys a Catalunya baixen un 13% 

A Catalunya, el mes d’abril baixen un -13% i 8.326 unitats matriculades. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -19,7% al mes d’abril. El seu pes en el mercat català es concreta en el 71,9%, Aquest mercat provincial condiciona l’evolució del conjunt català. Girona puja un 3,1, Lleida baixa un -2,5% i Tarragona puja un 24%.

A Catalunya, l’acumulat anual es xifra en un -10,8% i 31.184 unitats matriculades. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -13,1% en l’acumulat d’any. Girona baixa un -4,7%, Lleida queda per sota en un -10,9% i Tarragona puja lleugerement un 1,4%. En la comparativa amb el conjunt del mercat espanyol, el mes d’abril a Catalunya baixa un -13% i el conjunt un -11,5%. I en l’acumulat anual, baixa un -10,8% a Catalunya i en el conjunt estatal un -11,2%. El pes de Catalunya en el mercat espanyol del darrer mes es situa en un 12% el mes d’abril.

  • El gràfic immediatament superior representa el pes de cada província en el mercat d’automòbils de turismes de gener de 2021 fins al darrer mes.

El mercat de la motocicleta a Catalunya desaccelera

Aquest mes d’abril a Catalunya, la variació interanual és del -9%. Barcelona presenta una baixada del -9% i 2.411 unitats. Girona baixa un -16,7% i 345 unitats. Lleida baixa un -4,1% i 93 unitats. I Tarragona matricula 261 unitats i puja un 1,2%.

En l’acumulat, a Catalunya la variació interanual és del +8,7%. Barcelona presenta una variació interanual del 9% en l’acumulat. Girona puja un +4,5%, Lleida un +6,2% i Tarragona un 12,8%.

Anàlisi per motoritzacions – Turismes

En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme de l’acumulat de l’any a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 46,08%. El diesel es situa en un 10,33%. Els vehicles micro híbrids amb gasolina representen un 14,30%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 3,41%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina freguen la meitat, concretament un 43,59%.

Les motoritzacions alternatives s’obren pas en els turismes

Aquest quadre ilustra la progressió per carburants. A l’any 2012, el motor de combustió superava el 95% de les matriculacions i amb el pas dels anys fins els dos mesos que portem de l’actual exercici 2022, on el dièsel ha perdut el seu pes en el mercat; actualment és el motor de gasolina qui lidera un mercat molt repartit, on el micro híbrid gasolina-elèctric és la segona opció més escollida, seguida del híbrid també de gasolina. El dièsel representa el 9,99% de les matriculacions i l’elèctric un 5,02%. La seva progressió és contínua i ja supera el 5% de les matriculacions.

Les motoritzacions en altres tipus de vehicles segueixen dinàmiques molt diferents

En el quadre anterior posem de manifest que els turismes incorporen noves motoritzacions. Però aquest anàlisi no es pot extrapolar a altres tipus de vehicles. El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina. Les furgonetes s’obren a noves motoritzacions alternatives com succeeix en els turismes. El pes de l’elèctric és evident en ciclomotors i despunta en motocicletes i furgonetes. La presència del motor dièsel en els vehicles pesats i furgons és molt important. 

Anàlisi per canals de venda de turismes: el particular puja

Hi ha diferències substancials entre el comportament del mercat espanyol amb el català i que resumim en la següent explicació. En el seu conjunt, el mercat espanyol presenta una baixada del  -12,07%. El canal particular baixa un -1,39%. A Catalunya puja per sobre la mitjana nacional, un 4,4%. A Catalunya, ⅔ parts dels turismes de Catalunya provenen del canal particular. 

El canal empresa presenta una caiguda important. El canal empresa baixa un -41,8% quan resulta que aquest mateix indicador en el conjunt espanyol és un -2,91%. Segueix la tendència de períodes anteriors de baixada d’aquest canal on es registren les compres de flotes de vehicles. Respecte al canal de lloguer, la seva activitat a Catalunya és irrellevant i cada vegada ho està sent més perquè els operadores de lloguer no matriculen a Catalunya. 

El canal particular representa el 65% de les matriculacions a Catalunya. En el conjunt de l’estat representen un 42%. El canal d’empresa català representa un 29%, mentre que el canal empresa representa un 41% per la concentració de les flotes en altres territoris. El canal rentacar català representa un 4%, mentre que a España el pes és del 17%.

Catalunya continua en la tendència de pèrdua de flotes d’empresa

La pressió fiscal a Catalunya que generen la suma de l’Impost català que grava les emissions de CO2, juntament amb la de les entitats d’àmbit local, que també és major a la d’altres indrets del territori nacional, ha canviat estructuralment la configuració del mercat. 

El canal particular suposa un 18,63% del mercat nacional, mentre que les flotes d’empresa que es concentren en el canal empresa i el rentacar, el primer està ja per sota de la meitat amb un 8,54% i el segon representa un 4,40%. 

Relleu en la classificació per models més venuts

El turisme més venut en el mes d’abril a Catalunya és el Hyundai Kona amb 383 unitats, seguit del Dacia Sandero amb 333 unitats i el Cupra Formentor amb 258 unitats. 

En motocicletes, la Honda SH125I lidera amb 257 unitats i en furgonetes, el model més venut és Peugeot Rifter, amb 43 unitats.

Els tot terrenys (SUV) guanyen quota de mercat a Catalunya

El quadre adjunt posa de manifest que els turismes perden pes en el mercat respecte al SUV. A l’any 2020 representaven un 65%, el 2021 baixen a un 62% i ara es situen en un 57%. D’aquesta manera, els SUV representen un 35% el 2020, un 38% el 2021 i un 43% el 2022. 

Aquesta dada s’ha de posar en context perquè el SUV petit guanya quota en els darrers anys, com es mostra en els gràfics següents.