Finalment i, després de resoldre els problemes de registre de matriculacions per part de la DGT, ja tenim dades, que presenten els següents indicadors. Aquest mes de setembre, els diferents mercats d’automoció presenten resultats molt diferents.
Les matriculacions d’automòbils de turisme igualen l’any anterior, els vehicles de dues rodes baixen a prop d’un 5%, vehicles comercials milloren un 11% i cauen els vehicles industrials i busos. Els indicadors dels darrers mesos presenten signes de desacceleració de les matriculacions.
Així doncs, en el mes de setembre perden impuls les matriculacions de vehicles de motor a Catalunya amb una caiguda global del 2,1%. El mercat de turismes puja un 0,2%, el mercat de dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads baixa un 4,9; el vehicles comercials lleugers es recuperen i pugen un 11,8% lleugers; els vehicles industrials canvien bruscament de tendència i baixen un pugen un important 69% i els busos baixen un 46%.
En còmput anual, es mantenen els indicadors positius en els diferents mercats d’automoció, amb una tendència decreixent.
El mercat dels turismes manté un creixement interanual del 16,4%, el mercat de les dues rodes i quads es situa en un 5,8%, el dels vehicles comercials lleugers un 10,5% i els vehicles industrials pugen un gens menyspreable 30,3%.
Estem per sobre de les previsions inicials de primers d’any, però la tendència és a convergir de cara a final d’any perquè la tendència dels darrers mesos és decreixent
A començaments d’any vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual. Al mes de Setembre ens situem per sobre de la previsió, en un 16,4%.
En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions es situen lleugerament en un 6,1%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits.
Els vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 10,7%.
Els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 30,5%.
En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal
Per províncies, Catalunya es situa novament per sota de la mitjana nacional, tant en el mes de setembre com en còmput anual.
En el mes de setembre, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 8.696 unitats, un 0,2% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,3%. Girona es situa en un -4,6%, Lleida el percentatge interanual és del -2,8% i Tarragona es situa en un 6,3%.
Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 12,6%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 12,9%. En l’acumulat anual, Barcelona reflecteix respecte a l’any anterior un +17,3%. Girona puja un 10,9%, Lleida un 15,6% i Tarragona un 15,9%. Catalunya puja en total un 16,4%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 18,5%. En l’acumulat, el pes de Catalunya en el total espanyol és un 12,1%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 12,3%.
En la comparativa per canals del mes de setembre, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput mensual
A continuació, analitzem aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, referit el mes de setembre.
El canal particular català puja un 2,3% i l’espanyol un 9,4%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat espanyol està per sobre del català. El canal particular català representa un 17,7% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 4,5%. En canvi, a nivell nacional puja un 4,9%. Catalunya representa un 8,2% de la mitjana en aquest canal.
El canal de lloguer-rentacar cau un 53,3% a Catalunya contra la caiguda del -43,9% de mitjana estatal. Catalunya té un pes del 5,5% respecte el conjunt estatal.
En l’acumulat anual per canals, el canal particular català i espanyol són els mateixos percentualment, un 14,5%
En el cas dels canals empresa i rentacar, el català se situa per sobre però manté un pes específic molt petit en el conjunt de l’estat.
Analitzem aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, en el que portem d’any. El canal particular català puja un 14,5% i l’espanyol un 14,5%. El canal particular català representa un 18,9% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 18,9%. En canvi, a nivell nacional puja un 14,2%. Catalunya representa un 8,8% de la mitjana en aquest canal. El canal de lloguer-rentacar puja un 33% a Catalunya contra el 44,70% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 2,9 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
Les matriculacions de vehicles de rènting tenen poca presència a Catalunya,malgrat que en el conjunt de l’Estat mantenen una continuada tendència de creixement, que ja representa un 27% dels vehicles matriculats
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament: de fet al conjunt d’España s’ha matriculat un 44% més que en el mateix període de l’any 2022, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya.
Segons dades publicades per Asociación Española de renting, el pes de les operacions de rènting sobre el conjunt estatal és del 27%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Aquest mes de setembre, el mercat de la motocicleta canvia de tendència i baixa un 3,3%.
Per províncies, els indicadors de Barcelona i Lleida són a la baixa però a Girona i Tarragona pugen. Aquest mes de Setembre a Catalunya, la variació interanual és del -3,3%. Barcelona presenta una baixada del -6,1% i 2.845 unitats. Girona puja un 8,9% i 417 unitats. Lleida baixa un 6% i 110 unitats. I Tarragona matricula 318 unitats i té una variació interanual del 11,6%.
Aquest darrer tancament, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 11,1%, moderant la línia de tendència de creixement dle mes anterior.
La variació interanual a Catalunya és del 11,1%. Barcelona presenta una pujada del 11%. Girona puja un 17,8%. Lleida puja un 8%. I Tarragona té una variació interanual del 4,8%.
Dièsel i benzina sumen novament aquest mes, més del 50% de les matriculacions. Crida l’atenció que el cotxe elèctric perdi quota de mercat en els darrers tres anys: un 6,38% el mes de setembre de 2023 i un 7,15% el 2021.
Els motius els hem de buscar en la diferència de preus amb el vehicle de combustió, en la recàrrega del subministrament i en uns ajuts MOVES que no arriben a les expectatives.
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 41,79%. El dièsel es situa en 8,48%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 50,27% de les matriculacions.
Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 16,9%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 49,21%.
Els gràfics de rodes anteriors presenten el canvi de motoritzacions de l’any actual, comparat amb els dos anteriors.
Eppur si muove, com va dir Galileo Galilei: el canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes al llarg dels darrers 12 anys és evident.
La pèrdua de pes de les motoritzacions de combustió és una realitat.
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Una comparativa dels mercats posa de relleu diferents ritmes en la introducció de la motorització elèctrica. La presència en les dues rodes continua sent petita, en el vehicle comercial lleuger i els busos es situa en l’entorn del 5%
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 96%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant poc a poc i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel. El sector del bus presenta una àmplia gamma de motoritzacions, liderada pel motor de gasolina amb un 52%.
Sorpasso del model MG ZS, que lidera per segon mes la llista de matriculacions en turismes nous a Catalunya.
Cap model europeu figura en el rànquing dels primers 5 models. Sym en motocicletes, lidera la matriculació de motocicletes en detriment de la SH125i. Ford Transit Custom, nou líder en els vehicles comercials lleugers.
El turisme més venut en el mes de Setembre a Catalunya és MG ZS amb 363 unitats, seguit del Kia Sportage amb 204 unitats i Toyota CHR amb 172 unitats.
El turisme MG ZS és un SUV compacte fabricat a Xina enfocat al canal particular que ha revolucionat
La reducció de la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme en els darrers 20 anys es manté constant en els darrers mesos.
A la taula adjunta es presenta la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme, a España, dels anys 2003 al 2023, amb el detall mensual de l’exercici actual. La mitjana es calcula per grams de diòxid de carboni per quilòmetre, que és precisament el paràmetre que s’usa per calcular la quota de l’Impost de Matriculació (o Impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT). Fins a l’any 2017, el protocol europeu de càlcul va ser el NEDC i a partir del 2018 el WLTP, més rigorós i que va suposar un increment de la mitjana. Tot i així, en 20 anys, la mitjana s’ha reduït substancialment: a l’any 2004, la mitjana va ser 187 gr. Co2/km i en el 2023 ja es situa en 118,3 gr. Co2/km. Una dada que evidencia l’esforç dels fabricants per complir la rigorosa normativa d’emissions europea i una creixent sensibilització ambiental del comprador.
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Agostals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos
