El nostre sector de la mobilitat tanca el mes d’octubre i ens dona unes perspectives, comercialment parlant, que aquest any 2026 anirà en línia de la del 2025. Això sí, ja percebem un petit increment, però no ens ha de confondre, ja que aquesta pujada en les vendes no va acompanyada amb la rendibilitat final del negoci.

Així doncs, hem d’admetre que estan caient les marques, especialment les de sempre. I ho dic així per diferenciar-les de les xineses. Repeteixo, per ‘les de sempre’, vinc a parlar de les dels darrers 10 anys, les de la darrera dècada, les quals estan en una situació que ens collen molt. I això fa baixar la rendibilitat que no està en la línia del creixement de mercat. Tot el contrari: les marques noves arribades de la Xina estan entrant de manera molt forta per la seva oferta evolucionada i sobretot pels preus. Per què dic tot això i vull remarcar-ho en aquesta editorial del mes de novembre? Per no perdre de vista que la incertesa està constantment en el dia a dia de la nostra gestió i això provoca, de forma directa, una gran desorientació en el comprador final.

No ens enganyem. Estem entrant en un context de competència de mercat que no ajuda a una estabilitat. S’ha de posar ordre i des de la Unió Europea sembla que ara s’han adonat que això és un autèntic desgavell i arriba tard la reflexió. Però val més tard que mai.

El nostre mercat a Espanya no ens ha de fer perdre de vista que som un dels principals eslavons en la cadena de mercat europea. Ara mateix, aquest mercat pateix molt de la falta de previsió i mala gestió per part de Brussel·les. El mercat dona pel que dona i tantes marques no sé pas cap on ens portaran. Les nostres empreses tenim uns costos fixos molt alts i un desgavell de personal que perjudica i molt la gestió.

Faig totes aquestes reflexions perquè els empresaris i sobretot els grans grups de distribució haurien de ser més previsors i sobretot més curosos a l’hora de contractar personal d’altres empreses, ja que no fem cap bé, tan sols desmuntem equips i incrementen despeses. I, si en aquesta situació, sumem les necessitats de les marques de vendre, tot plegat ens farà caure les rendibilitats. Atens els temps que venen.

Per acabar, fixeu-vos en un detall: totes les marques volen aconseguir l’objectiu del 5%, i això és pràcticament impossible perquè el mercat dona pel que dona.

Acabaré comentant la situació del VO. Enguany, acabem de celebrar un any més el nostre saló. Els resultats de vendes no han sigut els desitjats, l’organització perfecta, però el canvi d’ubicació i les dates poden haver estat els motius. Pròximament, farem una reunió amb els expositors per fer una valoració, ja que aquest mercat canviant ja està situant a què per cada venda de VN en venem dos de VO, reflexionem.

Una abraçada i molts ànims i sentit comú.

Jaume Roura Calls

President de Fecavem i el Gremi del Motor i la Mobilitat de Barcelona