L’entrada en funcionament del Programa Auto+ el passat 4 d’agost de 2026 ha estat rebuda amb satisfacció per una bona part del sector de l’automoció, especialment perquè torna a dotar el mercat d’un mecanisme estatal de suport a la compra de vehicles electrificats. Tanmateix, aquest pas endavant difícilment pot amagar una realitat incòmoda: el programa arriba amb set mesos de retard respecte de l’inici de l’exercici i després d’un llarg període d’incertesa que ha perjudicat tant els consumidors com els concessionaris. 

Malgrat que les ajudes tenen efectes retroactius des de l’1 de gener de 2026, la seva activació efectiva no s’ha produït fins al 4 d’agost. Això significa que durant més de mig any el mercat ha hagut d’operar sense conèixer amb certesa les condicions definitives dels incentius, els imports disponibles ni els mecanismes de tramitació. Aquesta situació ha provocat l’ajornament de decisions de compra per part de molts particulars i ha generat una notable inseguretat comercial als punts de venda. 

El retard és especialment rellevant. El sector fa anys que reclama estabilitat reguladora i continuïtat en els plans d’incentius. La intermitència entre programes, les demores administratives i la incertesa pressupostària dificulten la planificació comercial i perjudiquen la confiança dels consumidors. Resulta difícil impulsar una transició cap a l’electrificació quan les eines de suport públic arriben quan gairebé dues terceres parts de l’any ja han transcorregut.

Aquesta situació és encara més paradoxal si es té en compte que la penetració del vehicle electrificat a Espanya continua clarament per sota dels objectius europeus. En un context en què les administracions insisteixen en la necessitat d’accelerar la descarbonització del parc automobilístic, la tardança en la posada en marxa de les ajudes transmet un missatge contradictori al mercat. 

A aquesta demora s’afegeix una altra preocupació important: la Línia 2 del Programa Auto+, destinada a empreses i autònoms, continua sense estar operativa. Actualment, només està oberta la convocatòria per a particulars, mentre que les empreses, les flotes corporatives i els professionals autònoms continuen esperant la publicació dels incentius corresponents. 

La manca d’aquesta segona línia és especialment preocupant perquè una part molt significativa de les matriculacions de vehicles electrificats prové precisament del canal empresa i de les flotes professionals. Aquest segment té una gran capacitat de renovació del parc i exerceix un efecte tractor sobre el mercat de vehicle d’ocasió electrificat, que posteriorment facilita l’accés a aquesta tecnologia a un nombre més elevat de consumidors. Sense el suport a empreses i autònoms, l’impacte global del programa és inferior al previst. 

Sens dubte, el llançament d’Auto+ constitueix una notícia positiva. La dotació inicial de 350 milions d’euros i la simplificació del model d’ajudes representen un esforç notable de l’Administració per impulsar la mobilitat electrificada. Tanmateix, el sector necessita alguna cosa més que recursos econòmics: necessita previsibilitat, continuïtat i rapidesa en l’execució. 

Per aquest motiu, la valoració del programa ha de ser necessàriament agredolça. És positiu que les ajudes hagin entrat finalment en vigor, però és legítim preguntar-se quantes operacions s’han retardat o s’han perdut durant aquests set mesos d’espera i quin impacte tindrà la demora de la Línia 2 sobre les decisions d’inversió de milers d’empreses i autònoms. Si l’objectiu és accelerar la renovació del parc i facilitar la transició energètica, els incentius han d’arribar quan el mercat els necessita, no quan l’any està a punt d’entrar en el seu darrer trimestre.