Confirmada la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, des de Fecavem i en nom de les entitats provincials que l’integren, ha preparat un document amb les propostes per al nou Govern català que en surti de les urnes el proper 14 de febrer.

El paper de les entitats representatives com la nostra és transmetre als governants, les necessitats del sector i reivindicar el paper del nostre col·lectiu dins l’economia i l’ocupació. El nostre paper no és polític ja que el nostre col·lectiu dona cabuda a tots els pensaments ideològics amb representació al nostre Parlament.

Però sí tenim molt clar que hem de comunicar als governants què necessitem d’ells en la seva tasca i ho hem resumit en els següents punts:

1. Adequació de les mesures preventives durant la pandèmia a la realitat del sector. Les empreses del nostre sector realitzen de forma diversa, activitats de comerç i reparació de vehicles a motor, així com comerç de components i accessoris en règim de concessionari i servei oficial de marca o multimarca en el cas dels compravendes. El Decret de Tallers aplicable al sector entén per vehicle automòbil i inclou a motocicletes, ciclomotors, remolcs i vehicles articulats definits en el Codi de Circulació. En totes aquestes activitats es prenen mesures preventives suficients per poder desenvolupar amb seguretat l’activitat i en les nostres instal·lacions no es produeixen aglomeracions. Atenent a totes aquestes circumstàncies, entenem que mereixem un tracte singular respecte altres activitats del comerç o la indústria de serveis.
2. Reivindicar el paper del sector de l’automoció en la mobilitat, destacant els compromisos que adquireix i la seva rellevància econòmica i social. El col·lectiu del qual formem part comparteix la necessitat de resoldre els problemes globals i locals que ens afecten a tots. La qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions en la salut de les persones és un problema comú al qual tots plegats hem de fer front. El sector de l’automoció està compromès en la descarbonització del transport i de manera molt especial en ajustar les emissions dels vehicles que es produeixen a uns límits cada més exigents. Aquesta realitat es reflecteix en les característiques del nous vehicles que comercialitzem. Els catàlegs dels models posen de manifest unes millores tecnològiques i unes correccions a la baixa de les emissions molt importants. A més, cada vegada és més freqüent disposar de models amb motoritzacions elèctriques i altres energies alternatives. El col·lectiu d’empreses representat forma part de l’engranatge del sector de l’automoció i del nostre entorn immediat. La seva tasca se centra en aportar solucions de mobilitat als seus clients, majoritàriament amb vehicles a motor destinats a l’ús privat. La comercialització de vehicles a motor i el seu vincle amb la postvenda impacta plenament en l’activitat econòmica, social, laboral i en la mobilitat del territori. De la mateixa manera, també ho està en el conjunt d’activitats que conformen la cadena del sector de l’automoció.
3. Reformar i reordenar la fiscalitat del sector de l’automoció. Cal impulsar la reforma fiscal perquè no està alineada amb els objectius mediambientals marcats des del Govern i des d’Europa i es trepitgen els tributs estatals, catalans i local. La pressió fiscal, en el seu conjunt, està fragmentada i a Catalunya aquesta situació s’ha agreujat amb l’impost que grava la titularitat dels vehicles per a les emissions de diòxid de carboni. Fecavem ha demanat de manera reiterada l’anul·lació de l’Impost, especialment atenent a les circumstàncies actuals.
4. Col·laboració pública i privada per a la renovació del parc mòbil. Demanem la continuïtat en els incentius per a la renovació del parc amb un reenfocament. És imprescindible generar certesa i que els incentius per a la renovació i descarbonització del parc tinguin continuïtat. El compliment de les normatives nacionals i europees, així com la consecució de la descarbonització de l’oferta i del parc passa per l’establiment d’esquemes d’incentius estables (ajudes i deduccions fiscals) a les tecnologies amb baixes i nul·les emissions, més enllà dels cicles polítics, i amb una gestió centralitzada per part de l’Administració Central.
5. Inversió en infraestructures vinculades al transport terrestre. La necessitat de disposar d’una dotació adequada d’infraestructures és cabdal per poder ser competitiu en una economia global. Sempre s’ha constatat el dèficit inversor en infraestructures estratègiques. La mobilitat travessa un moment revolucionari gràcies a les noves tecnologies. Els vehicles milloren i n’apareixen de nous i les infraestructures viàries han de preparar-se. Cal assolir una xarxa de subministrament per a vehicles elèctrics, prenent com a referència la mitjana europea. Posem de manifest que els objectius estratègics per a la mobilitat elèctrica han de reforçar-se perquè en la comparació dels indicadors d’electro-mobilitat, hem de fer un pas endavant important perquè estem a la cua d’Europa, com queda manifest en el Baròmetre d’Electromobilitat d’ANFAC. Demanem reforçar la implantació de punts de recàrrega a Barcelona, prenent com a referència la mitjana europea. Preveure una inversió en infraestructures per la connectivitat dels vehicles amb l’entorn urbà i la tecnologia 5G, així com en la gestió semafòrica, fomentant la mobilitat intel·ligent, com a eix prioritari d’actuació, (pàg. 36 del document base), del vehicle privat motoritzat. En aquest aspecte demanem un treball conjunt amb els fabricants de vehicles, per conèixer les millores tecnològiques que incorporaran els nous models.
6. Seguretat jurídica per seguir invertint i creant ocupació. Cal reforçar encara més un marc jurídic estable i predictible, que doni seguretat jurídica per una banda i, que defugi de canvis sobtats en la gestió de les qüestions públiques i de les grans polítiques d’Estat. És en aquest sentit que demanem un consens ampli en el disseny dels eixos estratègics i bàsics, que tot ajustant-se a la realitat de cada moment, no suposin ruptures significatives a nivells d’Administració central, catalana i local. La nostra prioritat és avançar cap a aquesta seguretat jurídica i construir unes relacions comercials justes, tant per a fabricants com per concessionaris, de tal manera que les milers de PIMES del sector puguin innovar, transformar els seus models de negoci i implementar els nous serveis que esperen la ciutadania i les administracions. El primer semestre del 2021 insostenible en què s’està tensant molt la corda i en què sentim que la manca de seguretat jurídica és el principal obstacle que ens trobem per poder abordar noves inversions que impulsin una transformació del sector justa i amb èxit. La situació provocada per la pandèmia ha accentuat el desequilibri i no es pot demorar més la resolució d’aquest problema. El que ens estem jugant són els 162.000 llocs de treball que generem a tot l’Estat.
7. Demanar al nou Govern en la seva actuació de govern, eficiència i lleialtat. La Generalitat de Catalunya representa, per si mateixa, el principal subjecte generador d’activitat econòmica. Per tant, cal aprofundir en la millora de la gestió dels recursos públics per aconseguir una administració pública altament eficient. Això vol dir: una administració amb capacitat normativa i reguladora adaptada a les necessitats socials i econòmiques de les famílies i les empreses; una administració que gestiona la despesa pública amb rigor i, sempre, amb els corresponents mecanismes de control i transparència. Cal una regulació que eviti el màxim possible de les càrregues als administrats, i especialment a les empreses. Hi ha un elevat nombre de normes, en molt casos difícils d’aplicar i, també de controlar, que exigeixen una revisió en profunditat i reforçar més el control ex-post. Ja no és suficient endreçar la nova normativa, que ho és, sinó que cal un pla d’acció de revisió en profunditat de l’existent. En definitiva, s’han d’establir mecanismes de simplificació i d’administració electrònica. També cal una gestió eficient de la despesa pública, on la col·laboració pública i privada tingui un paper més actiu, diferenciant entre la provisió de serveis públics i la seva producció pels agents privats. Al llarg de la història, s’ha constatat els beneficis que aporta aquest sistema en diversos sectors, des de la construcció d’obra pública, l’ensenyament, la sanitat o d’altres. El Govern modela la Mobilitat i Transport dissenyant plans estratègics de país i alhora és un operador concurrent que competeix la resta d’ofertes de mobilitat que regula. És lògic que ho faci, però també cal destacar que a més, és actor i operador de mobilitat. No pot ser que es beneficiï l’oferta pública restringint i penalitzant les solucions de mobilitat i la participació a un gran nombre d’empreses privades, que amb la seva activitat aporten un gran valor afegit a l’economia nacional i al PIB, que ocupen a moltes persones directament i indirectament.
8. Facilitar la transformació del sector al futur aprofitant les oportunitats del Pla Europeu de Recuperació. Cal impulsar des del sector empresarial una gran aliança empresarial publico privada que canalitzi de manera òptima i eficaç els plans per a la recuperació i els fons europeus. Desenvolupar estàndards verds i digitals que permetin que els actors del sectors realitzin inversions quantificades en 250 milions d’euros per a ser referents de la nova mobilitat, digital i sostenible. Cal aprofitar la gran capil·laritat del sector per democratitzar la descarbonització i la digitalització dels serveis de mobilitat al conjunt de la ciutadania, especialment en els entorns més despoblats. Per això, ofereix el potencial que ofereixen les xarxes de punts de venda, per desenvolupar nous serveis i infraestructura de recàrrega. Impulsar l’educació, el coneixement i formació en el sector de l’automoció, mitjançant un Programa de Capacitació i Atracció del talent que faci front al repte demogràfic i a una transició justa.