Les darreres dades disponibles sobre l’Impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica posen de manifest que es tracta d’un tribut consolidat des del punt de vista recaptatori, però que continua generant importants interrogants sobre la seva utilitat, pel seu nul impacte directe sobre la mobilitat dels ciutadans i les empreses, sobretot si es té en compte que en cap cas, els fons es destinen específicament a l’automoció.
Segons les dades corresponents a l’exercici 2025, l’impost afecta més de 4,68 milions de vehicles i ha comportat la notificació d’1,77 milions de liquidacions, amb una recaptació líquida superior als 56,6 milions d’euros, per sobre fins i tot de l’objectiu inicial fixat en 51,19 milions.
La major part de la càrrega fiscal recau sobre els turismes, categoria que concentra prop d’1,57 milions de vehicles gravats i més de 47 milions d’euros de tributació, mentre que les motocicletes i els vehicles comercials tenen un pes molt inferior.
Les dades també evidencien una elevada complexitat administrativa. Durant el 2025 es van registrar 211.745 consultes telefòniques relacionades amb l’impost, una xifra extraordinàriament superior a la dels anys anteriors i que revela les dificultats d’interpretació i gestió que continua generant entre els contribuents.
Des de la perspectiva del sector de l’automoció, aquest impost presenta diversos aspectes preocupants. En primer lloc, grava la mera titularitat del vehicle sense tenir en compte l’ús real que se’n fa, de manera que dos vehicles amb el mateix nivell d’emissions suporten la mateixa càrrega fiscal encara que recorrin quilometratges molt diferents. En segon lloc, penalitza especialment els propietaris de vehicles antics, sovint famílies i treballadors amb menys capacitat adquisitives, sense establir mecanismes suficients que facilitin la renovació del parc. Finalment, es tracta d’un impost addicional que se suma a la important pressió fiscal que ja suporta l’automòbil a través de l’IVA, l’impost de matriculació, l’impost de circulació i la fiscalitat dels carburants.
Per aquest motiu, Fecavem considera que les polítiques públiques haurien de prioritzar incentius estables per a la renovació del parc mòbil i la reducció efectiva d’emissions, en lloc d’incrementar la càrrega tributària sobre la mobilitat dels ciutadans i de les activitats econòmiques.
