Els turismes amb etiqueta B groga representen un de cada tres del parc mòbil. Si ho mirem en percentatge absolut, tenim unn 36% en el cas del parc mòbil català i un 32% a nivell nacional.
A qui afecta?
L’abast de l’etiqueta groga és molt ampli perquè afecta als turismes i vehicles comercials lleugers benzina amb Euro 3 matriculats fins el 2005, als dièsel amb Euro 4 matriculats fins del 2009 i als dièsels amb Euro 5 matriculats abans fins setembre del 2015.
La importància dels anys
Aquest espectre tan ampli considerem s’ha de segmentar perquè afecta a tres tecnologies de motor diferents, categoritzades amb les normatives Euro 3, 4 i 5. I també pel temps, per l’any de matriculació.
I és que l’any de tall dels vehicles amb motor benzina euro 3 és del 2005 (fa 17 anys), els vehicles dièsel amb normativa euro 4 és del 2009 (fa 13 anys) i els moderns dièsel amb normativa euro 5 és de setembre de de 2015 (fa 7 anys). Es dona la circumstància afegida que hi ha un nombre indeterminat de vehicles que es van comercialitzar els anys 2016 i 2017 com a restos de sèrie, de manera que els titulars d’aquests vehicles es troben amb un important perjudici, sobre tot si partim de la dada que la mitjana del parc mòbil és de 13,6 anys i que l’expectativa d’ús dels seus vehicles queda molt per sota.
La nostra demanda
Des del Gremi del Motor demanem a portals del motor,revistes especialitzades,institucions, mitjans de comunicació, ajuntaments i tot aquell que vulgui informar de l’etiquetatge dels vehicles amb etiqueta groga o verda, informin de la normativa euro del vehicle i l’any de matriculació. Hem de tractar diferent circumstàncies diferents. No ho podem posar tot en el mateix sac.
Perquè una eventual mesura restrictiva del distintiu groc genèrica afectaria a una gran part de la població, retallant substancialment les expectatives d’ús del seu vehicles, causant un perjudici als seus titulars, agreujat per la pèrdua de valor del vehicle. A aquesta situació li hem d’afegir un efecte pervers en la conjuntura actual: el preu del vehicle nou i usat pugen. El diferencial i l’esforç econòmic creix i molts titulars tenen grans dificultats per afrontar la substitució del vehicle. La mesura penalitzaria especialment als residents de fora dels centres urbans. En el cas de Barcelona, els indicadors metropolitans posen de manifest que el flux de vehicles interns a la ciutat, el transport privat representa un 13,9% i els desplaçaments des d’indrets més allunyats un 55,9%. Són dades que evidencien que les solucions de transport públic tenen menor ús a mesura que ens allunyem del centre.
