Una vegada més, l’Ajuntament de Barcelona ha estat condemnat per la regulació de la via pública que impedeix el pas dels vehicles de motor. Totes les sentències comparteixen un comú denominador: l’Ajuntament va infringir la llei perquè el projecte requeria modificar el Pla General Metropolità (PGM), ja que “implicava un canvi de paradigma en la concepció de l’urbanització de l’espai públic”. No es va voler modificar el PGM i, a més, els jutges han descobert l’estratègia del Consistori per dur a terme el projecte, que consistia a fragmentar-lo en diverses actuacions considerant-les obres ordinàries, tot i que no ho eren.

Encara hi ha més d’una desena de denúncies pendents que van portar a la justícia el procediment municipal. El govern liderat per l’alcalde Jaume Collboni, no té altra opció que recórrer contra les sentències per corporativisme envers els funcionaris i perquè va formar part de la coalició que va prendre la decisió ara condemnada en l’anterior mandat. Però sap que aquest problema pot resultar molt costós no només per a l’Ajuntament sinó també per a la ciutadania, ja que les sentències obliguen a restituir aquests carrers i places tal com eren abans de les obres. Es calcula que el cost d’aquesta restitució seria de 50 milions d’euros. A aquest cost, s’hi hauria d’afegir la devolució de diversos milions dels fons europeus destinats a aquests projectes. En definitiva, un despropòsit per a la ciutat que no ens podem permetre.

L’Ajuntament té un factor a favor: els demandants -que agrupen a empreses i ciutadans de Barcelona- actuen amb seny i no demanen la reversió de la reforma, sinó la resolució dels seus efectes negatius. La discussió no se centra en si l’espai ha quedat bé, malament o regular. El que queda palès, sentència rere sentència, és que  aquestes vies públiques estan fora de normativa, no es podien fer d’acord a la legalitat vigent i aquesta és l’herència que ens queda.