Xavier Arenas, vicepresident del Gremi del Motor i al capdavant d’Impala SA, analitza i pren el pols al món de l’automoció des de la vessant de les dues rodes. Lligat al negoci familiar que es remunta a l’any 1959, va agafar les regnes a partir de l’any 1989. Especialitzats en les motos, han tingut des de Montesa fins a BMW o Suzuky i, actualment, estan centrats en la distribució de les motos Honda, des de l’any 1979 amb la seva entrada a Espanya.

D’altra banda, visitem el seu punt de distribució i descobrim un lloc de referència amb, més enllà de les motos, tots els complements i materials per a la seguretat dels conductors. A més, també compten amb un taller propi. Tota la informació, la trobareu a www.impala.es.

Amb en Xavier Arenas, analitzem l’actualitat i descobrim què hi podem trobar a Comercial Impala | Concesionario Oficial Honda Motos Barcelona, carrer Amigó nº25 de Barcelona.

Si mirem l’actualitat més immediata, ja es noten els efectes de la guerra a Ucraïna?

És massa aviat però ja arrosseguem la crisi de microxips i la falta de primeres matèries derivades de la covid. Ens afecta per igual que les quatres rodes però et diria que una mica inferior. En el cas d’Honda fabrica arreu del món, la crisi dels materials que també es palpa al Japó és igual per a tothom. I pel que fa al transport, que aquest sí pot qüestionar-se amb el paper de Rússia ara mateixa, no estem patint.

A nivell de matriculacions, bona valoració?

A Barcelona ho estem tirant endavant. És evident que una ciutat com aquesta, també a nivell d’Europa, la moto és la solució… Malgrat des de l’Ajuntament de Barcelona ho considerin com el problema anant en contra de l’ús del vehicle privat. És injust, també en xifres absolutes com l’aspecte de la contaminació, i no arriben solucions a la mobilitat. De portes a dins, ells mateixos et diuen que tenen un discurs pensat únicament pels votants.

I les noves formes de mobilitat amb el lloguer de motos a través de plataformes lligades a unes normes marcades pel consistori?

Considero que no cal posar portes, és lícit però s’ha de controlat. No pot ser que facin el que vulguin o tinguin uns criteris diferents per ells com en l’aspecte de l’aparcament. Han volgut socialitzar el concepte amb flotes màximes de 300 vehicles i et diuen, els mateixos que participen del negoci, que això no surt a compte. Tot, a més, ha de ser sostenible i et posaria l’exemple del Bicing: quina petjada ecològica tenen els camions que cada dia transporten les bicis amunt i avall fins la part alta de Barcelona on els veïns tan sols l’utilitzen per baixar i, per tant, s’incrementen els desplaçaments del transport d’aquestes bicis? També s’ha de tenir en compte la geografia i el clima de la ciutat.

I falta aparcament de motos públic a Barcelona?

Itant. El 25% del parc mòbil, per ser generosos, i correspon a unes 60.000 motos del total de 300.000 que es mouen cada dia per la ciutat. Hi ha grans zones com el barri de Gràcia on el transport públic no arriba, els taxis no poden circular i la moto l’has d’acabar aparcant a sis cantonades d’on havies d’arribar.

Mirant cap a casa: quines novetats podem trobar en el seu centre de distribució?

Són anys bons a nivell de novetats. S’estan renovant les EURO5 més eficients, experimentem un canvi de gammes i s’augmenten els controls electrònics, de seguretat i la millora de les financiacions per poder accedir a un vehicle. Les motos són imprescindibles pel tipus de societat on vivim.

I això ho lliguem a l’eletrificació?

Sense cap mena de dubte. Hem de ser conscients de la realitat. La majoria estem a pisos sense garatge propi i cal una aposta de les mateixes administracions per afavorir els punts de recàrrega elèctrica. Actualment, el 80% són per flotes i sharing. L’elèctric arribarà però les polítiques han de canviar.

Per acabar, per què és tan important seguir lligats al Gremi del Motor i la seva representació amb la Patronal catalana Fecavem?

Hem de ser conscients del mercat sensible on vivim i dels condicionants externs que afrontem cada dia. Hem d’actuar amb efecte lobby i ser determinants públicament. El paper del Gremi va més enllà dels seus serveis tradicionals.