El sector de l’automoció està patint un canvi molt accelerat, sotmès a revisions profundes, bàsicament per l’electrificació, la necessitat de digitalització, les noves solucions a la mobilitat de persones i mercaderies, una creixent conscienciació social pel medi ambient i les noves fórmules d’ús alternatives a la compra. Aquestes sónm de manera molt resumida, els pilars d’aquesta transformació que dificulta planificar a mitjà i llarg termini.

Punt i apart mereix un altra element de canvi, que és la pressió que sotmet l’Administració Pública al sector, doncs el poder polític està molt fragmentat tant a nivell territorial (local, autonòmic, estatal i europeu), a nivell competencial (indústria, ocupació, medi ambient, transport, entre d’altres), ideològic (governs de partits o coalicions polítiques de tots colors) i temporal (cada quatre anys -o menys- canvien els interlocutors).

El resultat de sumar els condicionants normatius sorgits dels diferents territoris, competències, ideologies, amb estratègies temporals de fins a quatre anys, dona errors. Sento ser tan cruel amb aquest algoritme, però també he de dir que no crec que ningú em pugui corregir. Sumant les normatives, no avancem cap endavant.

De forma persistent, tota la cadena de valor del sector es relaciona amb els representants polítics amb capacitat d’influència de cada una de les àrees i territoris periòdicament. Com a novetat, una àmplia i plural representació de la cadena de valor del sector ha desenvolupat un ideari de sector dissenyat pel Grupo Diagonal, al qual hem tingut ocasió de participar des de Fecavem com actors d’aquest. Des del consens, hem elaborat una proposta cap a la nova mobiltat. Tenim un pla i una estratègia i l’estem donant a conèixer als representants polítics i l’opinió pública. 

Un ideari compartit és un actiu prou important en aquest moment de transformació.