Obrim les entrevistes mensuals als diferents representants de la Patronal Fecavem arreu de les nostres províncies. El convidat del mes d’octubre és Mario Pinilla, President de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida, vicepresident de FECAVEM i FECATRA i President de la Comissió de Media Ambient de CETRAA. L’actual president de l’Associació va assumir el relleu al difunt Xavier Freixes que ens va deixar fa tres anys a causa de la covid.

Des d’aleshores, Mario Pinilla ha culminat les tasques iniciades, i en va encetar de noves per enfortir el teixit associatiu lleidatà. La seva vocació pel món de l’automoció li ve d’herència familiar i és copropietari i treballador de Pinilla Tallers 2016, SL. Tal com ell mateix assegura, l’experiència és un grau: quan era ben jove ja va conèixer i treballar amb pintura sintètica i ara ja estem en pintures a l’aigua, una revolució i un canvi ambiental per sort. Amb tot aquest bagatge, ens posem al dia de l’actualitat d’aquesta província.

Canvis i més canvis a nivell legislatiu. Com s’encara des de Lleida la realitat d’algunes normatives com la implementació de la Zona de Baixes Emissions, ZBE?

Barcelona és la pionera en la zona de baixes emissions, i segueixen altres poblacions amb un volum molt important de població concentrada en pocs km., però evidentment. cada ciutat té una casuística ben diferent. Nosaltres encara no tenim la implementació, tot i que ja s’estan executant la instal·lació de les càmeres i altres,  ja que s’han aprofitat els fons Next Generation. Per nosaltres, i per altres zones com la nostra  la mobilitat és totalment diferent, tenim un volum important de persones que s’han de desplaçar a la ciutat de Lleida o altres caps de comarca, ja sigui per feina, salut o altres, i el sistema de transport públic no pot donar servei a totes aquestes necessitats. Cal recordar que la  nostra provincia te una extensió important i amb poblacions molt disseminades.  Per això el públic en general necessitat d’una mobilitat àgil, cosa que li permet el vehicle privat. En definitiva, nosaltres volem i apostem per una mobilitat sostenible, per la descarbonització dels vehicles però de forma universal i democratica i que no penalitzi als menys afavorits.

I el paper de l’administració, on queda?

La incertesa que provoquen certes declaracions de l’administració fan que el públic estigui desconcertat a l’hora de mantenir o comprar un vehicle, per això, tenim la obligació d’informa adequadament als ciutadans. També dona la sensació que s’ha començat la casa per la teulada, ja que fiquem les obligacions i no preveiem i dotem de recursos reals que arribin al ciutadà. Som conscients que cal ficar dates i propòsits, però s’han d’avaluar correctament, ja que en cas contrari passa com la moratoria d’ara mateix respecte a l’Euro7 per part de la Comissió Europea…

Algun exemple?

Tenim una realitat, a tall d’exemple, la tecnologia que s’ha d’adquirir és molt cara, i hem d’afegir-hi deficiències com la falta de punts de recàrrega. Hi ha moltes promeses de les diferents administracions, mentre que el fet és que la mancança, exemple de la nostra provincia, és molt gran, ja que hi ha poc més de 200 carregadors,  cosa totalment insuficient. Estem molt lluny de les previsions de l’Estat de tenir-ne un cada 60 quilòmetres. Evidentment la petjada de carboni s’ha de reduir, però les polítiques són insuficients i no s’adequen a les necessitats reals.  Cal que hi hagi una actuació ferma de l’administració,  aportant els recursos necessaris en temps i forma, i no pot atorgar subvencions que arribaran a la butxaca del ciutadà amb una demora de més d’un any.

Si anem a Lleida, els governs són conscients de les realitats ben diferenciades que té el territori respecte les grans capitals com Barcelona o Madrid?

Creiem que no lo suficient. Les dotacions dels fons Next  Generation a Lleida és minsa  i no ha arribat gairebé a les petites empreses i a la nostra província hi ha un volum molt important d’aquestes

El que dèiem de la casuística de Lleida: realment té un problema mediambiental o tan alt com altres grans urbs? Tots estem d’acord que hi ha d’haver una rebaixa d’emissions, però amb una regulació que tingui en compte les diferències entre dels territoris. Personalment, penso que ha d’estar en línia amb: ’on comencen les obligacions i on acaben els drets. Un cotxe avui no és un luxe, és una necessitat de mobilitat en aquells indrets que els transport públic no hi arriba en condicions.

Quins projectes voleu reforçar encara més des de la vostra Associació?

La formació és una eina imprescindible al nostre territori i crec que també a la resta. Tenim les necessitats sectorials tan a la venda com a la postvenda, des de comercials, a totes les categories de la postvenda. Tenim graus d’automoció, i també dual en els mateixos, però l’alumnat que finalitza aquests estudis no és queda al sector, ja sigui per continuar estudiant o realitzant altres tasques que en moltes ocasions són dins de l’administració. També necessitem que l’administració  agiliti i actualitzi  els currículums formatius, que  doti al centres de formació  públics de mitjans efectius, amb noves tecnologies adaptades a la realitat del moment actual, així com incentivar al professorat a actualitzar-se permanentment.

Cal posar-se les piles…

Demanem que dignifiqui la formació del nostre sector i la de la resta d’oficis, ja que en cas contrari no hi ha relleu generacional. Atesa la manca de treballadors al nostre sector s’ha buscat una iniciativa des de  CETRAA, que és demanar treballadors a altres països preferentment amb conveni, però això comporta un temps excessiu de tramitació, cosa que també sol·licitem a l’administració que agiliti. En resum el nostre projecte és informació, formació i interlocució per poder facilitar la professió als presents i futurs professionals.

Per acabar, per què és tan important tenir una patronal forta que englobi les quatre províncies a través de Fecavem?

Per picar portes i que ens escoltin cal disposar d’una representativitat forta. Per això, varem crear la Federació per disposar una organització empresarial que ens agrupi a les 4 províncies i actuar amb una sola veu i contundent per fer arribar les demandes, inquietuds  que representin les realitats, de cadascuna de les associacions i gremis que la integrem