Skip links

Com serà la nova mobilitat terrestre?

El Departament d’Empresa i Treball ha elaborat un estudi sobre la nova indústria de la mobilitat a Catalunya, amb l’objectiu d’ajudar a interpretar els grans canvis en la mobilitat a nivell català, espanyol i internacional.  

El ciutadà en el centre  

Segons l’estudi, la nova mobilitat serà així per: 

  1. Els avenços tecnològics i la creixent digitalització que transformen les cadenes de valor de la mobilitat i l’automoció. 
  1. Les noves formes en com l’usuari consumeix aquesta mobilitat, cada cop més entesa com a servei. 
  1. La necessitat de reduir les emissions ambientals en les cadenes de valor de la mobilitat i l’automoció, especialment. 

Principals tendències en la nova mobilitat 

  1. La tecnologia mòbil es generalitza. La creixent utilització dels smartphones com a element que ens connecta amb les infraestructures i els sistemes de transport.   
  1. Els dispositius cada vegada estan més connectats. Cap a l’any 2030 s’espera que el nombre de dispositius connectats arribi als 50.000 milions i que el 96% dels vehicles nous a nivell mundial portin con-nectivitat integrada. Les comunicacions entre vehicles (V2V) i amb la infraestructura (V2I) aportaran un canvi transformador als vehicles i les infraestructures. 
  1. La multiplicació constant del volum de dades (big data) i la Intel·ligència Artificial que les processa, obre nous models de negoci al sector de l’automoció i la mobilitat en general. 
  1. El vehicles nous són com robots: al sector de l’automoció ja fa anys les tecnologies que desenvolupen la conducció autònoma redueixen la intervenció humana i es robotitza.  
  1. La descarbonització com a necessitat. El sector de l’automoció té un gran repte per tal de complir amb els objectius marcats que imposen de manera creixent les diferents administracions. El desenvolupament del vehicle elèctric esdevindrà un factor clau. 
  1. Les plataformes d’economia col·laborativa (per exemple, carsharing), que permeten models de negoci impensables fa poc, basats en la compartició del cost de l’actiu (vehicle) o bé del servei de mobilitat.  
  1. La personalització i la immediatesa d’accés a la informació. L’evolució tecnològica aplicada al consumidor li permet accedir a més informació sobre productes i serveis. 
  1. El ciutadà ha interioritzat el concepte de sostenibilitat i repensar els seus hàbits de mobilitat..  
  1. El teletreball com a nou espai de treball, que té conseqüències directes en els desplaçaments.. 

El paper de les administracions  

La mobilitat és un sector on hi intervenen de diverses maneres les diferents administracions competents, des de les institucions europees fins als ajuntaments, passant per l’Estat, les comunitats autònomes i els ens supramunicipals. Conjuntament, 

  1. Dissenyen i implementen polítiques públiques per estimular la demanda, utilitzant per a tal fi diferents fórmules i polítiques estimulant l’adquisició de vehicles amb incentius fiscals, ajuts al finançament i ajuts directes a l’adquisició de vehicles, especialment els elèctrics. Comprant flotes de vehicles verds o amb polítiques fiscals en matèria ambiental.  
  1. Regulen els límits d’emissions ambientals i estableixen estàndards mínims de seguretat vial i en la normativa per pacificar la convivència dels modes de transport tradicionals i els nous. Les ZBE i la normativa europea que limita les emissions dels vehicles nous en són dos exemples. 
  1. Gestionen les infraestructures de mobilitat, com són les xarxes viàries, ferroviàries, aparcaments, logística i transport de bens, bonificació de tarifes de transport, concessions i explotació de la xarxa viària catalana (peatges, eurovinyeta), punts de recàrrega per a vehicles elèctriques o la planificació de la xarxa de infraestructures. 

Projecció de l’evolució de les diferents tipologies de mobilitat per a la seva funció: 

Els factors per preveure aquesta evolució són: 

  1. La reducció de vehicles tèrmics en contrast amb l’augment dels vehicles elèctrics. 
  1. L’impuls del transport públic 
  1. Les noves formes d’accés al vehicle, com ara la subscripció o el vehicle compartit. 
  1. Els temps de trajecte, on el vehicle privat perd competitivitat 
  1. La demanda global de vehicles que es preveu. A Xina es preveu una pujada continua, a USA també però menys i descens a Europa. 

Com s’afronta la necessitat de reduir les emissions? Per tipologies de vehicle 

Per frenar la rellevant contribució de la mobilitat a les emissions, les administracions segueixen les següents actuacions.  

Vehicle particular 

  1. L’electrificació, a prop. Per antonomàsia, el Vehicle de Bateria Elèctrica (BEV), però ara ja hi ha diferents opcions de hibridació. Els components mecànics dels elèctrics són menors, però en canvi, requereixen de presa de corrent, de bateria i els convertidors. En quant a preu, es produeix una certa convergència amb els vehicles de combustió. 
  1. I l’hidrogen i la pila de combustible, en l’horitzó. Aquests s’apropen a l’autonomia i rapidesa de càrrega dels vehicles de combustió, però avui en dia no hi ha infraestructura de recàrrega ni disponibilitat global de subministrament. 

Vehicle de flota 

  1. Els vehicles d’empresa i compartits tipus carsharing són l’espai ideal per l’electrificació, on ens trobem que la recàrrega es pot planificar millor  
  1. Els vehicles de mercaderies han augmentat el seu volum de trànsit i generen un risc d’augment d’emissions. Per salvaguardar la seva reputació, els operadors logístics avancen cap a l’electrificació de flotes a marxes forçades.  
  1. En les flotes de vehicles de serveis públics, ens trobem que en la licitació pondera més el preu que el benefici ambiental.  

Vehicle de transport públic

En les ciutats amb alt nivell d’emissions és on l’autobús elèctric és on més creix i es preveu que també l’hidrògen tinguin un important paper, però han de lluitar amb diferents obstacles per la seva implementació massiva, com són  el seu elevat preu de compra i la disponibilitat d’infraestructures de recàrrega en recorregut i en cotxeres durant la nit.  

Taxis i les plataformes de ride hailing (Uber, Cabify, Volt…) 

  1. El taxi avança cap a la digitalització (vehicle connectat i automatitzat) i l’electrificació. Les plataformes de reserves es generalitzen.  
  1. El model de negoci de plataformes guanya mercat i és àmpliament acceptat pels ciutadans. Les principals plataformes tenen un altra valoració i capten usuaris de tots els operadors de mobilitat restants. 

Vehicle de mobilitat personal (VMP) 

La seva versatilitat, el baix coste del producte o la seva portabilitat són trets que l’han popularitzat. El seu escenari perfecte són els desplaçaments entre 0,8 i 3,2 quilòmetres i s’espera que guanyin presència.  

Altres aspectes a considerar 

L’economia circular en la mobilitat 

Encara que és necessària la circularitat dels vehicles i el reaprofitament dels materials, cal una revolució de gran profunditat. Conceptes com recuperació, reutilització i reciclatges més valor. El repte passa per la reducció de les emissions implicades en la fase d’extracció i ús de matèries primeres. Les bateries mereixen un capítol a banda per al seu ús limitat en el temps perquè perden eficiència.  

Afegit a això, la dinàmica reguladora de les administracions en quant a les limitacions de les emissions, escurcen els cicles de vida dels automòbils.  

Infraestructures de recàrrega 

Perquè la nova mobilitat avanci, calen noves infraestructures. Diversos estudis públics i privats relacionen la disponibilitat de xarxa de recàrrega amb la popularització del vehicle electrìc. A la UE comptem amb una planificació en tot el territori, però la realitat és que es concentren en Països Baixos, França i Alemanya.  

L’intercanvi de bateries permet guanyar temps però el seu èxit actual s’estén a flotes de vehicles de dues rodes elèctrics, en flotes molt concretes. I l’hidrogen és tracta d’una tecnologia amb molt camí per recórrer i que ara tot just disposa dels primers punts de recàrrega.  

Connectivitat i autonomia. 

Els nous vehicles poden intercanviar informació amb altres vehicles, amb la infraestructura de mobilitat o amb qualsevol dispositiu que reuneixi uns estàndards. Conviuran vehicles amb diferents nivells de connectivitat, on el nivell més alt la tecnologia substitueix al conductor. Els problemes són la confluència de diverses tecnologies i la immediatesa de reacció en la conducció connectada. 

Cada cop més vehicles incorporen sensors que minimitzen l’error humà. Conviuran vehicles amb diferents nivells d’autonomia, on el nivell més alt no requereix intervenció humana. Els problemes són la identificació de tots els riscos, la complexitat tecnològica i un marc regulador clar i universal, que permetin la circulació en diferents mercats. 

MAAS. Mobilitat com a servei 

MAAS suposa la integració i l’accés a un conjunt de serveis de mobilitat (tant públics com privats), mitjançant una plataforma digital que facilita l’experiència de l’usuari final en dos aspectes fonamentals: l’accés a una mobilitat multimodal i a demanda i la possibilitat d’integrar els pagaments dels serveis utilitzats.  

  1. P2P. Hi ha plataformes que posen en contacte els usuaris, que usen una plataforma de reserves de vehicles o desplaçaments, usant vehicles cedits pels usuaris. 
  1. Sharing, on els usuaris lloguen un vehicle per minuts, hores o  dies o acorden un desplaçament, usant vehicles cedits per l’operador del servei. 
  1. Hailing, on els usuaris concerten un desplaçament amb un vehicle amb conductor per a un transport de punt a punt. 
  1. Els serveis de transport col·lectiu a demanda, on cal una reserva prèvia d’un vehicle de dimensions reduïdes. 

Ara que ja hem dibuixat a grans trets la nova mobilitat, ens hem de preguntar… 

Cóm es preparen els actors de la futura mobilitat? 

La nova mobilitat està transformant les indústries de l’automoció i la mobilitat. Ens trobem amb empreses tradicionals del sector que s’obren a nous sectors dins la mobilitat i l’aparició de nous actors amb models de negoci innovadors, que estan transformant les cadenes de valor actuals. 

Aquesta transformació ja es preveia abans de la pandèmia i girava sobre els eixos dels canvis tecnològics i l’electrificació, els creixents requeriments mediambientals, la guerra comercial entre USA i la Xina i l’accés als nous minerals per produir bateries. Addicionalment, la pandèmia ha generat disfuncionalitats greus en les cadenes de subministrament que han provocat l’encariment de les matèries primes i el desproveïment del mercat. 

En aquest context prenen especial rellevància les bateries. El mercat xinés lidera la producció de vehicles elèctrics i per mantenir el seu pes industrial, a Europa es projecten diverses gigafactories per donar resposta a una demanda creixent i a reduir la dependència dels mercats exteriors. 

Els actors tradicionals, les grans firmes automobilístiques busquen ser grans empreses de mobilitat, ampliant el seu catàleg de productes i serveis. Tots tenim al cap exemples d’aquesta tendència, com per exemple el cas de Seat, que entra en el sector de la motocicleta. Els nous actors proveeixen software per l’automoció i aquestes busquen col·laborar amb les grans firmes per tal d’oferir solucions efectives i rendibles. Empreses de fora del sector han començat a esdevenir fonamentals. Això porta a que la cadena de valor tradicional de l’automoció tradicionalment lineal evolucioni a una nova cadena multidimensional composada per diferents cadenes de subministrament.  

Components com el bloc motor i la transmissió queden obsolets. El camí de transició del vehicle de combustió i mecànics a l’electrificat porta a que les empreses proveïdores del sector automoció hagin de revisar el seu model de negoci i es transformin per continuar ser viables.  

Autor: Joan Blancafort | Data: agost 2022 | Resum de l’estudi sobre la nova industria de la mobilitat