Els informatius de Telecinco ens ha sol·licitat que, des del Gremi del Motor, féssim una intervenció relacionada amb les Superilles, el model d’urbanisme que s’està implantant a Barcelona ciutat, per tal que traslladéssim el nostre punt de vista. Properament veureu el reportatge a la televisió.

Però abans d’això, hem d’explicar que les superilles són un projecte urbà que es va iniciar l’any 2016, que agrupa un conjunt de carrers com a una sola unitat autònoma, en què es restringeix el trànsit a l’interior, transformant la calçada en espais verds i àrees de vianants per a l’oci i la interacció social. D’aquesta manera, es trenca amb el model estàndard habitual i el transforma, amb la pretensió de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, reduir la contaminació ambiental i fomentar la mobilitat sostenible a la ciutat, amb bicicleta o amb transport públic.
Actualment, a Barcelona s’han implantat tres superilles perimetrals als districtes del Poblenou, Gràcia i Sant Antoni. Cadascuna té un disseny específic i compta amb diferents mesures de mobilitat sostenible i espais públics. Al programa del partit polític de l’any 2019, l’actual alcaldessa Ada Colau figurava la seva extensió a tots els districtes de la ciutat. Una mesura que, sens dubte, es mantindrà al programa electoral del 2023.

La Superilla de l’Eixample és la que està generant més controvèrsia perquè és el centre neuràlgic de la ciutat, on el 39% del construït es destina a l’activitat econòmica, representa el 25% del valor cadastral de tota la ciutat i acull el 27% de la feina. Les obres afecten 4 carrers (Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell) del miler existents. Les obres estan en curs i s’han accelerat perquè s’acabin abans de les eleccions municipals. Però no són les úniques obres en curs a la ciutat, ja que la proximitat de les eleccions ha disparat les obres a la calçada (Pi i Margall, Via Laietana i Diagonal són les més cridaneres) i generen importants molèsties als ciutadans.

“Barcelona està trufada de radars”

Les Superilles de Barcelona són una eina més de les moltes que ha fet servir l’actual govern d’Ada Colau en el seu propòsit de limitar el trànsit amb cotxe, moto o vehicle comercial. Entre aquestes mesures, destaquen l’urbanisme tàctic de petites intervencions en l’espai públic, la creació d’espais que limiten l’accés al vehicle privat marcades amb pintura i new jerseis, la instal·lació de mobiliari urbà com a bancs, taules i cadires, la creació de carrils per a bicicletes, la zona de vianants de carrers o la reducció de la velocitat del trànsit, trufada amb la proliferació de radars, la pacificació de les grans avingudes, la gestió semafòrica o els talls de trànsit per destinar-los a altres activitats.

“S’ha aconseguit l’efecte contrari a la pacificació”

Aquesta radical transformació urbanística i usos ha vingut acompanyada d’una intensíssima campanya de comunicació, amb el propòsit de donar a conèixer els seus avantatges i la necessitat de pacificar la ciutat. Però, en lloc de pacificar, ha aconseguit l’efecte contrari. Hi ha una infinitat de detractors d’aquestes mesures que s’enfronten a aquells que les impulsen, preocupats per qüestions molt diverses. De manera que aquesta pretesa pacificació, a la pràctica genera discussions i ha situat la mobilitat en el centre del debat electoral.

Abans d’entrar en el detall, explicarem l’afectació al col·lectiu que representa el Gremi del Motor, que ofereix als clients solucions de mobilitat mitjançant el cotxe, la motocicleta i els vehicles comercials. Com a col·lectiu, impulsem el dret a la mobilitat individual, sostenible i inclusiva, basat en un enfocament multimodal en què situem el ciutadà al centre. Però és evident que la nova mobilitat de la ciutat té una afectació clara i negativa perquè penalitza els usuaris del cotxe, la moto i el vehicle comercial, els nostres clients.

“Cal paralitzar les superilles”

La rellevància del sector de l’automoció per la seva aportació econòmica, laboral i funcional gairebé no s’ha tingut en compte i ha coincidit en el temps amb la marxa de Nissan. Els reptes tecnològics que la indústria ha d’emprendre perquè els nous vehicles siguin més segurs i nets no tenen gaire sentit en una ciutat on el seu ús és ara una odissea. Si bé com a col·lectiu empresarial hem de sumar-nos a la millora econòmica i social del nostre entorn que correspon al govern municipal, pels motius exposats hem recorregut amb demandes als tribunals i formulat al·legacions als plans estratègics de la ciutat.
I dit això exposarem les qüestions que preocupen ciutadans i empreses.

Cal paralitzar les superilles perquè no s’ha tingut en compte l’equilibri dels sectors econòmics. S’ha desfet una trama com l’Eixample que ens connectava a tots i, a més, s’ha treballat sense el diàleg ni el consens necessari. La millor mostra ha estat les baralles que hi ha hagut en el sí de la coalició de govern municipal.
Cal que la mobilitat sigui fluida, ja que així es potencia el dinamisme econòmic i ha de servir perquè Barcelona funcioni com a motor de Catalunya, Espanya i el sud d’Europa. En l‟anàlisi dels informes tècnics municipals que sustenten els projectes urbanístics, hem constatat que no s‟ha analitzat a fons ni l‟impacte econòmic, ni en la mobilitat de l‟entorn.

En la seva adopció, s’ha centrat en l’interès dels veïns immediats sense importar les del territori en conjunt. Per exemple, a ningú no li agrada que els contenidors d’escombraries estiguin davant de casa seva, però en algun lloc han de ser-hi. L’impuls de la nova mobilitat elèctrica en vehicle privat ha estat testimonial, ha prevalgut més l’aspecte ideològic que comporta el seu ús privat, sense tenir en compte que a mitjans de la dècada del 2030 ja no contaminaran.

El nou Eixample ja no es caracteritzarà per ser una trama homogènia de 200 quilòmetres de carrers, que havia convertit Barcelona en un referent mundial per la seva distribució equilibrada entre vianants i trànsit. En lloc d’afavorir, el nou model Superilla deteriora l’economia de la ciutat, especialment el comerç, que depèn en bona mesura dels ciutadans que ens visiten, procedents de les comarques catalanes situades més enllà de les Rondes. Alguns veïns i veïnes han criticat la reducció de places d’aparcament i l’augment del trànsit als carrers circumdants, mentre els altres i altres s’atribueixen l’exclusiva de la protecció de la qualitat de l’aire, la salut de les persones i la pacificació.

Per acabar, concloure que en conjunt, les restriccions i limitacions imposades i les Superilles suposen per a molts, que els viatges urbans siguin cada cop més llargs, més difícils, es generin més embussos, que dediquin més temps a la circulació, més soroll i més emissió de gasos contaminants i, en definitiva, oposició i divisió.