Per combatre el canvi climàtic, la Llei catalana de canvi climàtic grava amb impostos les emissions de CO2 atenent el seu potencial contaminant, a vehicles de motor, vaixells i instal·lacions, amb el propòsit de destinar els recursos obtinguts a mitigar els efectes nocius de les emissions. Uns bons propòsits que, amb el pas del temps, ens confirma que no arriben a bon terme.

Pel que ens afecta més al sector de l’automoció, que és l’impost sobre les emissions de CO2 a determinats vehicles de tracció mecànica, l’errada en la seva configuració es manifesta. 

Aquí relacionem uns quants motius que someten a la vostra consideració.

El pes de les matriculacions de turismes a Catalunya representa un 12,5% actual respecte el 15,7% del 2014. Hem perdut un 3,2% de quota de mercat. Això significa que circulen més o menys vehicles a Catalunya? Doncs les dades de circulació de vehicles i volum del parc mòbil ens indiquen que no és així.

D’altra banda, les compres d’empresa i les empreses de lloguer de turismes a Catalunya fregaven el 25% l’any 2014 i en el darrer any 2022 amb prou feines sumen un 12,1%. El pes d’aquests canals s’ha reduït substancialment.

La recaptació efectiva de l’impost de CO2 ha estat tan sols un 57% del previst en el primer any de recaptació, posant de relleu que en el seu primer any no s’han complert les expectatives plantejades i que la “paperassa” administrativa que genera és ingent i obliga a l’Agència Tributària de Catalunya fer un esforç sense la recompensa promesa.

La recaptació estimada de l’impost sobre matriculació es xifra en 585,5 milions d’euros i Catalunya ha rebut 85 milions d’euros, un import que si el comparem amb els 225 milions d’euros de la Comunitat de Madrid resulten ridículs.

Madrid dona empara a 6,82 milions de persones (14,3% del total nacional) i tanmateix recapta el 38,5% del que aporta a Espanya l’impost de matriculació que paguen les persones que adquireixen un cotxe nou. Catalunya, la segona comunitat per volum de recaptació, té 7,74 milions d’habitants, però es queda amb el 14,7% de l’impost. En diners, dels 585,5 milions d’euros que s’han ingressat amb aquest impost entre gener i novembre de 2022, la Comunitat de Madrid es va quedar amb 225 milions i Catalunya amb 85 milions. Andalusia, el territori amb més població, se situa en 8,54 milions, i cal recordar que va rebre 71,8 milions d’euros, el 12,3% del total descomptant els territoris forals de Navarra i el País Basc amb una legislació fiscal pròpia.

Una anomalia que creix cada any. Si ens remuntem al 2018, dels 513 milions d’euros que es van recaptar en el conjunt d’Espanya amb aquest impost, la Comunitat de Madrid va rebre 167 milions, el 32,5%, i Catalunya, en segona posició, 92,7 milions, el 18,6% del total. Per tant, en cinc anys, la Comunitat de Madrid ha augmentat sis punts en el repartiment dels beneficis d’aquest impost i Catalunya perd quatre punts, una minvada generalitzada en la resta dels territoris a favor de Madrid.

En fi, deixem aquí aquest anàlisi perquè les dades són prou eloqüents per acreditar la distorsió que genera un impost ben intencionat, però que ha tergiversat el bon funcionament del mercat i la seva recaptació.