Skip links

Formació: les tensions entre les necessitats de les escoles i les empreses


El Secretari General del Gremi del Motor i Portaveu de Fecavem, Joan Blancafort, posa de relleu en aquest article el desequilibri existent entre demanda i oferta pel que fa a la formació en el sector de la distribució d’automoció. Aquest article també s’ha publicat a la revista de la Patronal Foment del Treball, on estem adherits.

La pandèmia penalitza l’activitat de les empreses de l’automoció

La penosa etapa de la pandèmia de la covid, ha marcat moltes activitats econòmiques, com ens passa al sector de l’automoció; al qual s’ha afegit una derivada: la frenada de vendes per la manca de microxips. Ens trobem doncs, que la pandèmia penalitza l’activitat comercial de les empreses d’automoció.
I frena l’interès en participar en projectes formatius Les matriculacions de vehicles nous s’han ressentit i l’activitat comercial dels concessionaris es ressent i baixa, de manera que moltes empreses amb l’activitat en hores baixes, difícilment poden col·laborar en projectes formatius.
Això ens ho trobem en el projecte formatiu gremial. I de retruc en el projecte formatiu que el Gremi del Motor de Barcelona impulsa enfocat als comercials de l’automoció. Els alumnes d’aquest darrer curs han completat l’etapa formativa a l’escola i arriba el primer moment de mantenir el primer contacte amb l’empresa i ens trobem que amb aquest desajust entre oferta i demanda.

Arribat aquest punt, revisem la tasca portada a terme

Els centres de formació, el Departament d’Ensenyament i el Gremi del Motor com a entitat que agrupa a les empreses, han col·laborat en la preparació dels alumnes i ajustar el seu perfil professional a les necessitats del sector. I ens trobem amb la realitat d’un mercat que pateix dificultats. Arribat aquest punt, revisem la tasca portada a terme.

Portem quatre edicions del curs, el temari està consolidat i respon a les necessitats actuals

Les empreses necessiten incorporar personal jove amb uns coneixements que les escoles i el personal docent imparteixen. Les empreses i el sector col·laboren i ofereixen activitats diverses relacionades amb la formació. La coordinació entre els actors del projecte és fluida i àgil. Però en el moment de posar en contacte els alumnes amb les empreses, la realitat s’imposa. La solució no és gens fàcil, perquè aquesta realitat és conseqüència d’una conjuntura econòmica que afecta als sectors d’activitat de manera diversa. Anem a pams. Els projectes formatius necessiten constància però, en canvi, l’activitat empresarial fluctua.

Un projecte formatiu requereix sostenibilitat en el temps i constància

La continuïtat de tota activitat formativa, com l’empresarial, requereix una sostenibilitat en el temps. En el cas de les empreses, la seva activitat fluctua amb el mercat però, en canvi, els projectes formatius s’han de mantenir en el temps per garantir la qualitat de la formació rebuda.
Els centres de formació mantenen l’interès si les empreses participen. Els centres de formació mantenen l’interès si les empreses participen. En el cas dels centres de formació, cal que cada any hi hagi tants o més estudiants com places s’ofereixen, per assegurar-ne la sostenibilitat. El centre s’esforça en oferir una alta qualitat de formació en una especialitat en la seva zona d’influència i cal que aquesta coincideixi amb les necessitats de les empreses.

Els centres de formació treballen per garantir una sortida professional als seus alumnes Els centres de formació treballen per garantir una sortida professional als seus alumnes. I si no és així, el centre possiblement acabi canviant a l’especialitat més demanada per poder assegurar als alumnes una formació professional adequada al mercat de treball.
I aquesta situació acaba impactant en la inserció laboral i en el propi projecte. Independentment de la qualitat que hagi ofert el centre formatiu.

El paper de l’Administració pública davant d’aquesta situació, la pregunta que ens fem ràpidament és en quina mesura poden contribuir. La solució no és fàcil i tampoc única, i segurament requereix refoçar el triple compromís que involucra el sector empresarial, els centres formatius i l’Administració.

Una solució es cercar més col·laboració centres-empreses en base a convenis de col·laboració entre i que els riscos d’estabilitat del projecte siguin compartits. Per exemple, una empresa pot acordar amb un centre de formació que sigui la seva escola insígnia de la seva especialitat, sobre la base que el resultat ha de ser positiu per a l’empresa que obté professionals qualificats i el centre poder mantenir el projecte formatiu.
El valor de la bona orientació acadèmica a l’alumnat. El valor de la bona orientació acadèmica a l’alumnat és clau per les escoles. L’orientació acadèmica als centres ha de procurar que els seus cursos tinguin la millor sortida professional possible. I aquest propòsit s’ha de mantenir en el temps.
Cal que en els projectes, les empreses estiguin més presents en el seguiment dels projectes formatius En fi, cal que en els projectes, les empreses estiguin més presents en el seguiment, per transmetre les seves possibilitats i que els centres tinguin l’oportunitat de garantir una ocupabilitat, per proporcionar una visió que permeti a centres i estudiants fer una selecció valorant la situació del mercat de treball i la possible progressió en aquest, és a dir, la projecció professional a futur.

Més col·laboració centres-empreses

Una solució es cercar més col·laboració centres-empreses en base a convenis de col·laboració entre i que els riscos d’estabilitat del projecte siguin compartits. Per exemple, una empresa pot acordar amb un centre de formació que sigui la seva escola insígnia de la seva especialitat, sobre la base que el resultat ha de ser positiu per a l’empresa que obté professionals qualificats i el centre poder mantenir el projecte formatiu.
El valor de la bona orientació acadèmica a l’alumnat. El valor de la bona orientació acadèmica a l’alumnat és clau per les escoles. L’orientació acadèmica als centres ha de procurar que els seus cursos tinguin la millor sortida professional possible. I aquest propòsit s’ha de mantenir en el temps.
Cal que en els projectes, les empreses estiguin més presents en el seguiment dels projectes formatius En fi, cal que en els projectes, les empreses estiguin més presents en el seguiment, per transmetre les seves possibilitats i que els centres tinguin l’oportunitat de garantir una ocupabilitat, per proporcionar una visió que permeti a centres i estudiants fer una selecció valorant la situació del mercat de treball i la possible progressió en aquest, és a dir, la projecció professional a futur.