Skip links

Informe Fecavem de les matriculacions de juny: baixen els turismes, pugen les motocicletes

Tal com us vam informar divendres passat, ja podeu consultar l’Infogram del mes de juny amb el detall de totes les xifres en matriculacions a Catalunya. Avui, de la mà del Secretari General del Gremi del Motor i Portaveu de Fecavem, Joan Blancafort, us aportem l’anàlisi d’aquestes dades.

Matriculacions de quatre i dues rodes

Les matriculacions de turismes, vehicles lleugers i pesats continuen baixant com en els darrers mesos, condicionats per la situació macroeconòmica, un IPC desbocat i amb els subministres d’energia pels núvols. Les matriculacions de motocicletes pugen lleugerament i mantenen la tendència positiva i és que molts compradors troben en la motocicleta una solució per la seva mobilitat, especialment en entorns urbans.

El sector del ciclomotor, que té un volum reduït en el conjunt del mercat, està doblant matriculacions amb unitats destinades a us compartit.

Anàlisi per sectors

El sector comercial i industrial continuen amb una marcada baixada derivada per la manca de producte i per la situació macroeconòmica, agreujada per l’increment dels costos operatius degut a l’increment de l’energia, un fre a la renovació.

Els concessionaris continuen atenent les comandes de compra, però amb un temps d’espera més llarg del que els agradaria, per la dificultat de les marques de subministrar el producte. El mercat usat puja impulsat perquè part dels potencials compradors hi opten per evitar aquests llargs temps d’espera. La proporció actual és de 3 usats per 1 de nou respecte a la de fa uns anys del 1,8 usats per un de nou.

I per províncies?

D’una banda, Barcelona i província redueix el seu pes respecte a les altres províncies catalanes i el conjunt d’España, afectada per la deslocalització dels gestors de flotes. Aquestes eviten Catalunya per una qüestió de costos empresarials. L’any 2014, el pes del canal d’empresa català a España era del 20% i que ara estigui ja per sota del 9% i que el canal rentacar sigui residual. La conseqüència de la pressió fiscal sobre l’automoció a Catalunya, és que hem perdut pes en el conjunt del mercat nacional i frena el dinamisme local.

Renting a particulars i electrificació, a l’alça

El canal particular català es situa per sobre de l’espanyol, una dada que valorem positivament. Tot i així, en el mercat s’està produint un canvi amb els contractes de subscripció i renting a particulars. Aquestes operacions es comptabilitzen en el canal empresa. És un factor addicional que agreuja la pèrdua de pes en el conjunt del mercat nacional.

L’electrificació guanya pes gradualment en la matriculació d’automòbils de turisme, derivats i furgonetes. El motor elèctric troba el seu espai natural en el ciclomotor i la motocicleta compartida. Tot i així, si la UE i l’Estat volen mantenir el seu objectiu de 0 emissions al 2.035, cal acompanyar-les de mesures per assolir els indicadors entremitjos previstos fins arribar al 2.035. Els canvis legals s’han d’acompanyar de polítiques proactives i de recolzament que des de Fecavem demanem.  El motor de combustió cedeix mes a mes pes a favor de altres motoritzacions alternatives, especialment l’electrificat, però a dia d’avui, molts usuaris hi opten per ser l’opció més favorable, una vegada valorats els pros i contres.

El comportament del mercat d’automoció català

Les matriculacions de turismes baixen un 9,4%, els vehicles de dues rodes pugen un 8% i furgonetes i furgons baixen un 39,7% aquest mes de juny. En el primer semestre de l’any, les matriculacions de turismes baixen un 10,6%, els vehicles de dues rodes pugen un 12,7%i furgonetes i furgons baixen un 40,2%.

Al mes de maig de juny, la suma d’unitats matriculades de tot tipus de vehicles a motor a Catalunya baixa un -7,8% interanual. Per mercats, els automòbils de turisme varien percentualment en un -9,4% mensual. El mercat de les dues rodes i quads puja un 8%. I per la seva banda, els vehicles industrials i comercials (busos, pesats, furgons, furgonetes) es situen en el seu conjunt en un -34,9%.

En l’acumulat anual, la suma d’unitats matriculades de tot tipus de vehicles a motor es sitúa en un -9% interanual. Per mercats, els automòbils de turisme varien percentualment en un -10,6% acumulat. El mercat de les dues rodes es manté en positiu amb un 12,5%. I per la seva banda, els vehicles industrials i comercials en el seu conjunt es situen en el seu conjunt en un -37%.

Les matriculacions d’automòbils de turisme i totterrenys a Catalunya baixen un 9,4%

A Catalunya, el mes de juny baixen un -9,4% i 9.633 unitats matriculades pel que fa a turismes i totterrenys. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -16,1% al mes de juny. El seu pes en el mercat català es concreta en el 72,6%, Aquest mercat provincial condiciona l’evolució del conjunt català. Girona puja un 1,2%, Lleida puja un 1,2% i Tarragona puja un 36,5%.

A Catalunya, l’acumulat anual es xifra en un -10,6% i 50.097 unitats matriculades. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -14% en l’acumulat d’any. Girona baixa un -2,4%, Lleida queda per sota en un -4,5% i Tarragona un 6.9%.

En la comparativa amb el conjunt del mercat espanyol, el mes de juny a Catalunya baixa un -9,4% i el conjunt estatal un -7,1%. I en l’acumulat anual, baixa un -10,6% a Catalunya i en el conjunt estatal un -10,1%. Així doncs, el pes de Catalunya en el mercat espanyol del darrer mes es situa en un 10,8% el mes de juny.

El gràfic immediatament superior representa el pes de cada província en el mercat d’automòbils de turismes de gener de 2021 fins al darrer mes.

El mercat de la motocicleta a Catalunya modera el creixement

Aquest mes de juny a Catalunya, la variació interanual és del 0,7%. Barcelona presenta una baixada del -2,5% i 3.252 unitats. Girona puja un 7,4% i 626 unitats. Lleida baixa un -7,5% i 124 unitats. I Tarragona matricula 441 unitats i puja un 22,5%.

En l’acumulat, a Catalunya la variació interanual és del +8,4%. Barcelona presenta una variació interanual del 7,2% en l’acumulat. Girona es situa en un +8,5%, Lleida un +2,5% i Tarragona un 22,7%.

Anàlisi per motoritzacions: turismes

En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme del 1er semestre de l’any a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 44,86%. El diesel es situa en un 10,39%. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 15,65%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 4,92%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina freguen la meitat, concretament un 44,75%.

 Les motoritzacions alternatives s’obren pas als turismes

Aquest quadre ilustra la progressió per carburants. A l’any 2012, el motor de combustió superava el 95% de les matriculacions i amb el pas dels anys fins a l’acumulat que portem de l’actual exercici 2022, on el dièsel ha perdut pes en el mercat; actualment és el motor de gasolina qui lidera un mercat molt repartit, on el híbrid gasolina-elèctric és la segona opció més escollida. El dièsel representa el 10,65% de les matriculacions i l’elèctric un 5,04%. La seva progressió és contínua i supera ja el 5% de les matriculacions.

Les motoritzacions en altres tipus de vehicles segueixen dinàmiques molt diferents

En el quadre anterior posem de manifest que els turismes incorporen noves motoritzacions. Però aquest anàlisi no es pot extrapolar a altres tipus de vehicles. El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina. Les furgonetes s’obren a noves motoritzacions alternatives com succeeix en els turismes. El pes de l’elèctric és evident en ciclomotors i despunta en motocicletes i furgonetes. La presència del motor dièsel en els vehicles pesats i furgons és molt important.

Anàlisi per canals de venda de turismes: el canal particular puja

Hi ha diferències substancials entre el comportament del mercat espanyol amb el català i que resumim en la següent explicació. En el seu conjunt, el mercat espanyol presenta una baixada del  -10,7%. El canal particular puja un 1,2%. A Catalunya puja per sobre la mitjana nacional, un 5,1%. A Catalunya, un 67% dels turismes de Catalunya provenen del canal particular.

El canal empresa presenta una contracció important, a Catalunya. El canal empresa baixa un -24,9% quan resulta que aquest mateix indicador en el conjunt espanyol és un 2,3%. Comparar aquests dos indicadors en ha de posar en alerta perquè a Catalunya segueix la tendència de períodes anteriors de baixada d’aquest canal on es registren les compres de flotes de vehicles i, en canvi, l’evolució en el conjunt nacional és molt diferent. Respecte al canal de lloguer, la seva activitat a Catalunya és ja residual i cada vegada ho està sent més perquè els operadores de lloguer no matriculen a Catalunya. El canal particular representa el 67% de les matriculacions a Catalunya. En el conjunt de l’estat representen un 43%.

El canal d’empresa català suposa un 30%, mentre que el canal empresa representa un 42% per la concentració de les flotes en altres territoris. El canal rentacar català representa un 3%, mentre que a España el pes és del 14%.

Catalunya continua en la tendència de pèrdua de flotes d’empresa

La pressió fiscal a Catalunya que generen la suma de l’Impost català que grava les emissions de CO2, juntament amb la de les entitats d’àmbit local, que també és major a la d’altres indrets del territori nacional, ha canviat estructuralment la configuració del mercat.

El canal particular suposa un 19,04% del mercat nacional, mentre que les flotes d’empresa que es concentren en el canal empresa i el rentacar, el primer està ja per sota de la meitat amb un 8,63% i el segon representa un 2,65%.

La classificació per models més venuts

El turisme més venut en el mes de juny a Catalunya és el Dacia Sandero amb 454 unitats, seguit del Dacia Duster amb 467 unitats i el Hyundai Tucson amb 312 unitats.

En motocicletes, la Honda SH125I lidera amb 385 unitats i en furgonetes, el model més venut és Citroen Berlingo amb 94 unitats.

Els tot terrenys (SUV) guanyen quota de mercat a Catalunya

El quadre adjunt posa de manifest que els turismes perden pes en el mercat respecte al SUV. A l’any 2020 representaven un 65%, el 2021 baixen a un 62% i ara es situen en un 56%. D’aquesta manera, els SUV representen un 35% el 2020, un 38% el 2021 i un 44% el 2022.

Autors de la nota informativa

Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos generals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades.

El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.

Més informació: Joan Blancafort secretarigeneral@gremidelmotor.org