Informe de matriculacions de vehicles de motor a Catalunya referents al gener de 2024. Us fem arribar les conclusions per guions i desenvolupem tota l’analítica de la mà del Portaveu, Joan Blancafort.
Índex
Informem de les previsions inicials de cara al 2024
El mercat d’automòbils de turisme es situa un -0,1%. Per províncies, puja només Barcelona
Comencem un any igualant les matriculacions de l’any anterior en automòbils de turisme, millorant les matriculacions de vehicles de dues rodes i vehicles comercials
A Catalunya, en el mes de gener, s’han matriculat 8.845 automòbils de turisme, un -0,1% menys que en el mateix mes de l’any anterior. S’han matriculat 3.321 vehicles de dues rodes, un 3,5% més. I 1.413 vehicles comercials lleugers, un 20,3% més. El gràfic inferior presenta les dades dels darrers 5 mesos dels tres mercats principals de l’automoció.
El mes de gener presenta una ralentització en el mercat d’automòbils de turisme i una pujada en el de dues rodes, vehicles comercials lleugers, però el vehicle industrial pesat i els busos tanquen a la baixa
El mercat dels turismes es ralentitza i es situa en un -0,1%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 3,5%; el vehicles comercials lleugers pugen un 20,3%; els vehicles industrials pugen un 3,1% i els busos baixen un 61,7%.
Informem de les previsions inicials de cara al 2024
A començaments publiquem els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.023 i pronostiquem 120.274 matriculacions de turisme, un +1,5% interanual. En el sector de motocicletes pronostiquem 47.623 unitats i una pujada del 2,4% interanual. Els vehicles comercials lleugers preveiem 19.710 unitats i una pujada del 22,8% interanual.
En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa per sota de la mitjana nacional còmput anual
En el mes de gener, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 8.845 unitats, un -0,1% menys que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 3,5%. Girona es situa en un -10,6%, Lleida el percentatge en còmput anual és del -14,7% i Tarragona es situa en un -6%. Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 12,9 per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 13,8%.
El canal particular català es ralentitza, mentre que el canal empresa puja un 11%. Aquest mes de gener, Catalunya i Espanya segueixen tendències marcadament diferents
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya, referit el mes de gener. El canal particular català baixa un -0,5%. El canal empresa català puja un 11,1%.El canal de lloguer-rentacar cau un -62,7% i es situa en un pes del 2% respecte el conjunt estatal. Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i Espanya, referit el mes de gener. El canal particular català baixa un -0,5% i l’espanyol puja un 6,3%. El canal particular català representa un 17,9% de l’estatal. El canal empresa català puja un 11,1%. En canvi, a nivell nacional baixa un -1,6%. Catalunya representa un 9,5% del pes nacional. El canal de lloguer-rentacar baixa un -62,7% a Catalunya contra el 74,6% de mitjana estatal. Catalunya té un pes del 2% respecte el conjunt estatal.
Les matriculacions de vehicles de renting tenen poca presència a Catalunya, a pesar que en el conjunt de l’Estat mantenen una continuada tendència de creixement, que ja representa un 24,89% dels vehicles matriculats
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament. Al conjunt d’España s’ha matriculat un 16,89% més que en el mateix període de l’any 2023, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya.
Segons dades publicades per Asociación Española de renting, el pes de les operacions de rènting sobre el conjunt estatal és del 24,89%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
El mercat d’automòbils de turisme es situa un -0,1%. Per províncies, puja només Barcelona
Aquest mes de gener a Catalunya, la variació interanual és del -0,1%. Barcelona presenta una pujada del 3,5% i 6.627 unitats. Girona baixa un 10,6% i 876 unitats. Lleida baixa a 408 unitats, un -14,7%. I Tarragona matricula 934 unitats i té una variació interanual del -6%.
Aquest mes de gener, el mercat de la motocicleta puja un 3,4%. Per províncies, pugen Barcelona i Lleida, mentre que Tarragona i Girona baixen
Aquest mes de gener a Catalunya, la variació interanual és del 3,4%. Barcelona presenta una pujada del 5,6% i 2.574 unitats. Girona baixa un 15,8% i 267 unitats. Lleida puja a 92 unitats, un 41,3% més. I Tarragona matricula 230 unitats i té una variació interanual del -4,2%.
A Catalunya, dièsel i benzina sumen el 44,8% de les matriculacions el mes de gener. El restant 54,2% representen les motoritzacions alternatives
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 37,05%. El dièsel es situa en 7,43%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 44,8% de les matriculacions. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 21,16%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 54,2%. Els gràfics de rodes anteriors presenten el canvi de motoritzacions de l’any actual, comparat amb els dos anteriors.
En una perspectiva històrica, les matriculacions posen de manifest un canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes La pèrdua de pes de les motoritzacions de combustió és una realitat
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
En una perspectiva històrica, el canvi en l’oferta de models i motoritzacions dels turismes evidencia que guanyen pes les noves motoritzacions
Presentem aquest nou quadre informatiu, que representa el recompte de marques, models i motoritzacions ofertes còmput anual. El resultat és un dibuix en l’evolució de l l’oferta en mercat d’automòbils de turisme per motoritzacions. A l’any 2012, les motoritzacions dièsel i benzina superaven el 90% i el gràfic representa l’evolució any per any que culmina amb aquest resultat que correspon al mes de gener de 2024.
| Propulsió | % |
| Gasolina | 26,3% |
| Híbrid endollable gasolina – PHEV-G | 14,9% |
| Híbrid lleuger benzina – MHEV-G | 13,8% |
| Dièsel | 12,8% |
| Elèctric pur – BEV | 12,4% |
| Híbrid lleuger dièsel – MHEV-D | 9,4% |
| Híbrid benzina – HEV-G | 7,9% |
| Gas Liqüat amb Petroli – GLP | 1,8% |
| Híbrid endollable dièsel PHEV-D | 0,4% |
| Híbrid gasolina alcohol | 0,2% |
| Etanol | 0,0% |
| Gas Natural Comprimit – GNC | 0,0% |
| Híbrid dièsel elèctric – HEV-D | 0,0% |
| Total | 100% |
Una comparativa dels mercats posa de relleu diferents ritmes en la introducció de la motorització elèctrica. La presència en les dues rodes continua sent petita.
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 96,74%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers puja lleugerament. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel.
Dacia Sandero lidera la llista de matriculacions en turismes nous a Catalunya. Honda SH125 en motocicletes i Fiat Ducato pren el lideratge en els vehicles comercials lleugers
El turisme més venut en el mes de Gener a Catalunya és Dacia Sandero amb 314 unitats, seguit del Toyota Corolla amb 292 unitats i Toyota Yaris Cross amb 290 unitats.
La reducció de la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme en els darrers 20 anys es manté constant en els darrers mesos i es situa en una mitjana de 116
En la taula adjunta es presenta la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme, a España, dels anys 2003 al 2024, amb el detall mensual de l’exercici actual. La mitjana es calcula per grams de diòxid de carboni per quilòmetre, que és precisament el paràmetre que s’usa per calcular la quota de l’Impost de Matriculació (o Impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT). Fins a l’any 2017, el protocol europeu de càlcul va ser el NEDC i a partir del 2018 el WLTP, més rigorós i que va suposar un increment de la mitjana.
Tot i així, en 20 anys, la mitjana s’ha reduït substancialment: a l’any 2004, la mitjana va ser 187 gr. Co2/km i en el mes de Gener ja es situa en 116 gr. Co2/km. Una dada que evidencia l’esforç dels fabricants per complir la rigorosa normativa d’emissions europea i una creixent sensibilització ambiental del comprador.
Els darrers indicadors del MOVES a Catalunya continuen posant de relleu una important demora en els pagaments de les ajudes
Arribem a finals d’any amb els fons destinats a l’adquisició de vehicles elèctrics i híbrids endollables i els destinats a les infraestructures de recàrrega, pràcticament esgotats. Sense cap mena de dubte, que un pla que es va iniciar en el primer semestre del 2021 i que ha mantingut la seva vigència fins ara.
També en els darrers mesos s’han accelerat les resolucions d’atorgament, que es situen en la franja del 70% de compromeses. En els darrers mesos, les resolucions es van produint. Però malauradament, el pagament porta una demora important. En l’adquisició de vehicles només s’ha pagat un 7,28% de les ajudes sol·licitades destinades a vehicles i un 3,82% les destinades a la recàrrega. Alertem que en aquest darrer informe no es reflecteix cap pagament en les ajudes destinades a la compra i en almenys tres mesos en el cas de les ajudes destinades a les infraestructures de recàrrega. La pròrroga del pla era una necessitat però la seva formulació genera colls d’ampolla i no arriben al beneficiari com hauria de ser.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Agostals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades.
El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.
