Hem començat l’any amb una certa atonia en el mercat i a una certa desacceleració de l’empenta en el mercat, durant l’any 2023.
El mercat particular català queda per sota del nacional i el canal empresa català presenta millors índex que el nacional.
El canal rentacar català s’ha reduït mes i en canvi impulsa la mitjana nacional, doncs ha matriculat per atendre la demanda de turistes de cara a la Setmana Santa vinent. De les dades publicades per l’associació d’aquest canal Feneval del darrer mes de gener, es desprèn que Madrid concentra el 82% de les matriculacions d’aquest canal, un indicador que contrasta clarament amb el lideratge de Catalunya en la recepció de turismes estrangers.
Catalunya marca en el que portem d’any el pes percentual més baix en matriculacions en el conjunt estatal, xifrat en un 11,5%. Com hem manifestat en anteriors notes, les matriculacions no corresponen al mercat real de Catalunya perquè queden fora les operacions de renting, flotes i rentacar, amb els conseqüents impactes en les logístiques, administratives i financeres.
El volum de matriculacions no és suficient per capgirar la tendència d’envelliment de la mitjana del parc de turismes, que es situa en un 14,2%.
Prenem com a exemple el plan “Renueva tu vehículo” que impulsa Galícia, amb un impacte estimat del 30% en el mercat. Una mesura que dinamitza el mercat i que molts ciutadans han aprofitat per retirar el seu vehicle i adquirir un de nou, el que permet corregir en positiu les emissions ambientals.
El vehicle elèctric pur perd pistonada. El quadre que presentem en aquest informe posa de relleu que en el que portem d’any, el seu pes en el mercat de turismes és del 7,11% quan a l’any 2023 va ser del 7,33%. Una evolució semblant també es mostra en les matriculacions de motocicletes, ciclomotors i vehicles comercials lleugers. Una tendència que es detecta en el mercat nacional i que posa de relleu de reformar la gestió dels plans d’ajudes MOVES, doncs el decalatge de temps transcorregut entre la sol·licitud i el pagament desincentiva l’interès dels beneficiaris.
Índex
Les previsions inicials oscil·len en funció del mercat i territori.
El mercat d’automòbils de turisme es situa un -0,1%. Per províncies, puja només Barcelona
El mercat d’automòbils de turisme es situa un 0,7%. Per províncies, puja només Barcelona
Superem lleugerament les matriculacions de l’any anterior en automòbils de turisme i millorem les matriculacions de vehicles de dues rodes i vehicles comercials.
A Catalunya, en el mes de Febrer, s’han matriculat 9.936 automòbils de turisme, un 1,6% més que en el mateix mes de l’any anterior. S’han matriculat 3.906 vehicles de dues rodes, un 26,8% més. I 1.391 vehicles comercials lleugers, un 13,2%% més.
El gràfic inferior presenta les dades dels darrers 5 mesos dels tres mercats principals de l’automoció.
El mes de Febrer continua amb la ralentització en el mercat d’automòbils de turisme i una pujada en el de dues rodes, vehicles comercials lleugers, però el vehicle industrial pesat i els busos canvien la tendència i pugen.
El mercat dels turismes es situa en un 1,6%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 26,8%; el vehicles comercials lleugers pugen un 13,2%; els vehicles industrials pugen un 50,4% i els busos pugen un 148,6%.
L’acumulat de l’any reflecteix la ralentització en el mercat d’automòbils de turisme, la pujada en el de dues rodes, vehicles comercials lleugers, vehicles comercials i busos.
El mercat dels turismes es situa en un 0,7%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 15%; el vehicles comercials lleugers pugen un 16,7%; els vehicles industrials pugen un 22,7% i els busos pugen un 9,1%.
Les previsions inicials oscil·len en funció del mercat i territori.
A començaments publiquem els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.024 i pronostiquem 120.274 matriculacions de turisme, un +1,5% interanual. En l’acumulat de l’any ens situem per tota, amb un 0,7%.
En el sector de motocicletes pronostiquem 47.623 unitats i una pujada del 2,4% interanual. En l’acumulat de l’any ens situem por per sobre, amb un total de 14,8%
Els vehicles comercials lleugers preveiem 19.710 unitats i una pujada del 22,8% interanual. Actualment, ens situem en un 16,1% per sobre.
En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa per sota de la mitjana nacional còmput anual.
En el mes de Febrer, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 9.366 unitats, un 1,6% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 3,3%. Girona es situa en un 3,5%, Lleida el percentatge en còmput anual és del 22,7% i Tarragona es situa en un -19,6%.
Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 11,5 per sota del pes de l’any 2023, que va ser del 12,5%.
En l’acumulat anual, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 18.211 unitats, un 0,7% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 3,4%. Girona es situa en un -3,7%, Lleida el percentatge en còmput anual és del 3,1% i Tarragona es situa en un -13,1%.
El pes de Catalunya en el total espanyol es un 11,5%, un punt menys per sota del pes de l’any 2023, que va ser del 12,5%.
El canal particular català es ralentitza, mentre que el canal empresa puja un 1,9%. Aquest mes de Febrer, Catalunya i España mantenen tendències marcadament diferents.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya, referit el mes de Febrer.
El canal particular català puja un 1,9% i l’espanyol puja un 6,3%. El canal particular català representa un 17,8% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 1,4%. En canvi, a nivell nacional baixa un -1,6%. Catalunya representa un 9,9% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar cau un -2,6%. En canvi, a nivell nacional baixa un 74,6% i es situa en un pes del 1,8% respecte el conjunt estatal.
En còmput anual, el canal particular català es ralentitza, mentre que el canal empresa puja un 0,7%. Catalunya i España mantenen tendències marcadament diferents.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya, referit a l’acumulat anual.
El canal particular català puja un 0,7% i l’espanyol puja un 6,7%. El canal particular català representa un 17,9% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 5,8%. En canvi, a nivell nacional baixa un -6,6%. Catalunya representa un 9,7% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar cau un -34,3%. En canvi, a nivell nacional baixa un 85,1% i es situa en un pes del 1,9% respecte el conjunt estatal.
Les matriculacions de vehicles de rènting tenen poca presència a Catalunya, a pesar que en el conjunt de l’Estat mantenen una continuada tendència de creixement, que ja representa un 24,89% dels vehicles matriculats.
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament.
Al conjunt d’España s’ha matriculat un 16,89% més que en el mateix període de l’any 2023, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya.
Segons dades publicades per Asociación Española de renting, el pes de les operacions de rènting sobre el conjunt estatal és del 24,89%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
El mercat d’automòbils de turisme es situa un -0,1%. Per províncies, puja només Barcelona
Aquest mes de Febrer a Catalunya, la variació interanual és del 1,6%. Barcelona presenta una pujada del 3,3% i 7.010 unitats. Girona puja un 3,5% i 964 unitats. Lleida puja a 529 unitats, un 22,7%. I Tarragona matricula 863 unitats i té una variació interanual del -19,6%.
El mercat d’automòbils de turisme es situa un 0,7%. Per províncies, puja només Barcelona
En el que portem d’any a Catalunya, la variació interanual és del 0,7%. Barcelona presenta una pujada del 3,4% i 13.637 unitats. Girona baixa un -3,7% i 1.840 unitats. Lleida baixa a 937 unitats, un -3,1%. I Tarragona matricula 1.797 unitats i té una variació interanual del -13,1%.
Aquest mes de Febrer, el mercat de la motocicleta puja un 26,6%, amb pujades provincials generalitzades.
Aquest mes de Febrer a Catalunya, la variació interanual és del 26,6%. Barcelona presenta una pujada del 25,8% i 2.936 unitats. Girona puja un 34,5% i 398 unitats. Lleida puja a 103 unitats, un 9,6% més. I Tarragona matricula 293 unitats i té una variació interanual del -32%.
En el que portem d’any, el mercat de la motocicleta puja un 14,8%, amb pujades provincials generalitzades.
Aquest mes de Febrer a Catalunya, la variació interanual és del 14,8%. Barcelona presenta una pujada del 15,5% i 5.510 unitats. Girona puja un 8,5% i 665 unitats. Lleida puja a 195 unitats, un 22,6% més. I Tarragona matricula 523 unitats i té una variació interanual del -13,2%.
A Catalunya, dièsel i benzina sumen el 43,7% de les matriculacions en el que portem d’any. El restant 56,3% representen les motoritzacions alternatives.
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 36,28%. El dièsel es situa en 7,09%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 43,7% de les matriculacions.
Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 20,63%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 56,3%.
Els gràfics de rodes anteriors presenten el canvi de motoritzacions de l’any actual, comparat amb els dos anteriors.
En una perspectiva històrica, les matriculacions posen de manifest un canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes. La pèrdua de pes de les motoritzacions de combustió és una realitat.
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
En una perspectiva històrica, el canvi en l’oferta de models i motoritzacions dels turismes evidencia que guanyen pes les noves motoritzacions.
Presentem aquest nou quadre informatiu, que representa el recompte de marques, models i motoritzacions ofertes còmput anual.
El resultat és un dibuix en l’evolució de l l’oferta en mercat d’automòbils de turisme per motoritzacions. A l’any 2012, les motoritzacions dièsel i benzina superaven el 90% i el gràfic representa l’evolució any per any que culmina amb aquest resultat que correspon a l’acumulat 2024Una comparativa dels mercats posa de relleu diferents ritmes en la introducció de la motorització elèctrica. La presència en les dues rodes continua sent petita.
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 96,62%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers puja lleugerament. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel.
Fiat 500 lidera la llista de matriculacions en turismes nous a Catalunya. Honda SH125 en motocicletes i Fiat Ducato pren el lideratge en els vehicles comercials lleugers.
El turisme més venut en el mes de Febrer a Catalunya és Fiat 500 amb 389 unitats, seguit del Dacia Sandreo amb 316 unitats i Seat Ibiza amb 268 unitats.
La reducció de la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme en els darrers 20 anys es manté constant en els darrers mesos i es situa en una mitjana de 117.
En la taula adjunta es presenta la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme, a España, dels anys 2003 al 2024, amb el detall mensual de l’exercici actual.
La mitjana es calcula per grams de diòxid de carboni per quilòmetre, que és precisament el paràmetre que s’usa per calcular la quota de l’Impost de Matriculació (o Impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT). Fins a l’any 2017, el protocol europeu de càlcul va ser el NEDC i a partir del 2018 el WLTP, més rigorós i que va suposar un increment de la mitjana.
Tot i així, en 20 anys, la mitjana s’ha reduït substancialment: a l’any 2004, la mitjana va ser 187 gr. Co2/km i en el mes de Febrer ja es situa en 117 gr. Co2/km.
Una dada que evidencia l’esforç dels fabricants per complir la rigorosa normativa d’emissions europea i una creixent sensibilització ambiental del comprador.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Agostals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades.
El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.
