Valoració de conjuntura
El comportament de les matriculacions millora a Octubre
El comportament de les matriculacions de turismes ha millorat aquest darrer mes respecte a l’any anterior i això és positiu. Però cal posar aquest indicador en el seu context. Continuem amb problemes de disposició i oferta de vehicles. Hi ha concessionaris amb llistes d’espera i això frena les dades de matriculacions.
El canal particular català queda lleugerament per sota en la comparativa interanual
El canal particular a Catalunya registra una lleugera caiguda del 2,4% mentre que a nivell nacional, queda per sobre, amb un +0,4. És una dada que canvia la tendència dels mesos anteriors, on aquest canal a Catalunya quedava per sobre de la mitjana espanyola
Catalunya i España segueixen camins diferents
A Catalunya es matriculen menys flotes i consegüentment, aquest indicador baixa. El canal de lloguer registra un número de matriculacions del 5% respecte a l’estatal, que és d’un 8%.
Catalunya i España estan sotmesos als mateixos condicionants geoestratègics i de conjuntura, però ens afecten de manera diversa. El mercat espanyol de turismes ha experimentat una milloria del 11,7%, que atribuïm a la matriculació de vehicles de flota d’empresa. Però aquest indicador no afecta per igual als diferents territoris espanyols i es beneficien especialment aquells on es matriculen les flotes.
El motiu és prou conegut, un impost sobre les emissions que ha deslocalitzat a moltes gestors de flotes i ens trobem que el pes de les matriculacions a Catalunya han perdut pes específic del 15,7% del 2014 al 12,4% del 2022.
No assolim la paritat motor de combustió i alternatius a Catalunya.
Aquest mes de Octubre les matriculacions de vehicles alternatius i de combustió no s’igualen com va passar el mes de setembre. Queden lleugerament per sota, concretament 47,8%
Són dades que posen de relleu un canvi de comportament en el comprador i que l’oferta de les marques és cada vegada més completa i convenç al potencial comprador.
Una dada interessant és que el MOVES ha suposat un revulsiu per molts ciutadans i empreses, que han canviat d’hàbits en la seva decisió de compra.
Projecció de matriculacions de turismes 2022: el mercat català superarà les 100.000 unitats.
El mercat d’automoció pateix la falta de demanda per la falta de confiança dels potencials compradors.
Tot i així, Anfac i Faconauto han tancat la seva projecció de tancament d’any, la primera en 830.000 i la segona en 820.000 unitats. Catalunya representa un 12,4% i per tant la projecció al mercat català per l’any *rondarà les 103.000 unitats, un 6% menys que l’any anterior, si tenim en compte que novembre i desembre acostumen a ser mesos on el mercat es mou.
La motocicleta es desaccelera
Aquesta atonia s’està traslladant ara a les matriculacions de motocicletes. Aquest mes han baixat un 2,0% a Catalunya, encara que mantenen un volum de matriculacions acumulades majors que l’any anterior.
Tot i així, la nostra projecció és que tancarem l’acumulat anual lleugerament per sobre de les matriculacions de l’any 2021.
En el mes de Octubre es matriculen més turismes, motos baixen i els vehicles comercials continuen amb unes matriculacions per sota dels dos dígits.
Aquest quadre informa que les matriculacions d’automòbils de turisme pugen 8.783 unitats, un 3,8% més que en el mateix mes de l’any anterior; els vehicles de dues rodes baixen un -1,1% i furgonetes i furgons baixen un 18,6% aquest mes de Octubre.
En l’acumulat de l’any, les matriculacions de turismes acumulen una baixada del 7,9%, els vehicles de dues rodes mantenen una pujada del 5,2% i furgonetes i furgons baixen un 32,8% en el que portem d’any.
Les matriculacions d’automòbils de turisme nous a pugen a Catalunya i a cada una de les seves províncies.
Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 8.783 unitats, un 3,8% més que en el mateix període de l’any anterior.
Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,6%.
El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 72,71%.
Girona puja un 9,7%, a Lleida el percentatge interaanual és de -3,4% i Tarragona puja un 25,9%.
Tanquem l’acumulat amb Girona i Tarragona amb un balanç positiu interanual i Barcelona persisteix la caiguda de matriculacions.
A Catalunya, l’acumulat anual es xifra en un 82.714 unitats matriculades, un -7,9% respecte al mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -11,3% en l’acumulat d’any. Girona es concreta en un +2,3%, Lleida queda per sota en un -4,2% i Tarragona manté un acumulat positiu d’un 7,9%.
Mentre que els indicadors de Barcelona mantenen un comportament més negatiu, el de la resta de províncies el comportament és un altra. El motiu el trobem en que les flotes es concentraven a Barcelona i això queda reflectit en els seus indicadors.
El mercat català d’empresa i lloguer es continua desinflant
En la comparativa amb el conjunt del mercat espanyol, el mes de Octubre a Catalunya puja per sota. Concretament, España puja un 11,7% i Catalunya només un 3,8%. El canal particular -canal preferent dels concessionaris-, a Catalunya cau un -2,4% i l’Estat espanyol puja un 0,4%. A Catalunya, el pes del canal particular sobre el total mercat es xifra en un 66% i en canvi, en el conjunt espanyol un 47%. El mercat de particulars català representa un 18,6% del total espanyol.
El canal empresa representa un 29% a Catalunya i puja un 14,4% respecte a l’any anterior. Al conjunt espanyol, el canal empresa representa un 45% però en comparació amb l’any anterior, puja un 22,1%. El canal empresa català representa un pes del 8,7% del total, una xifra absolutament condicionada per la pressió fiscal derivada de l’Impost sobre el CO2.
El canal rentacar o lloguer representa un 5% a Catalunya. El canal de lloguer estatal representa un 8% de les matriculacions i puja un 39% interanual, en el conjunt de l’estat té un pes i rellevància que a Catalunya no té.
La compra d’automòbils de turismes per canals ha canviat per l’impacte de l’Impost sobre les emissions de CO2
Aquest quadre presenta l’evolució del pes dels canals a Catalunya respecte el total espanyol. A l’any 2014, el canal lloguer representava un 4,3% i en el que portem d’exercici 2022, un 3,5%.
A l’any 2014 representava un 20,6% el canal empresa i ara només representa un 8.5%. En els 9 anys comparats, la pèrdua de pes d’aquest canal és alarmantment significativa.
I finalment, el canal particular creix a Catalunya fins a arribar al 18,9%, en un entorn on aquest canal va perdent pes específic perquè molts compradors financen la seva compra amb fórmules com el renting, els contractes de subscripció, lísing.
Aquest darrer mes, el mercat de la motocicleta a Catalunya novament pateix la manca de producte
Aquest mes de Octubre a Catalunya, la variació interanual és de és del -2,0%. Barcelona presenta una baixada del -3,9% i 2.687 unitats. Girona baixa un -0,3% i 328 unitats. Lleida baixa un 2,1% i 92 unitats. I Tarragona matricula 279 unitats i té una variació interanual del 19,2%.
En l’acumulat de l’any, el mercat de la motocicleta a Catalunya manté la desacceleració.
En l’acumulat, a Catalunya la variació interanual és del +2,5% i 35.254 unitats matriculades. Barcelona presenta una variació interanual del 1,6% en l’acumulat. Girona es situa en un +1,2%, Lleida un -0,8% i Tarragona un 14,3%.
La dificultat de disposar de producte és un dels factors bàsics en l’evolució de les vendes de motocicletes, en el decurs d’aquest any 2022.
Les noves motoritzacions de turismes queden lleugerament per sota a les de motor de combustió en aquest darrer mes, amb un 47,8%
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 42,51%. El dièsel es situa en un 9,69%. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 17,18%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 4,7%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 47,8%.
Motoritzacions: els vehicles pesats segueixen usant dièsel i els lleugers incorporen les noves motoritzacions a un bon ritme.
En el quadre anterior posem de manifest que els turismes incorporen noves motoritzacions. Però aquest anàlisi no es pot extrapolar a altres tipus de vehicles. El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 91%. Les furgonetes s’obren a noves motoritzacions alternatives com succeeix en els turismes. El pes de l’elèctric és evident en ciclomotors amb un 56,9%, solució que adopten moltes empreses del motosharing. La presència del motor dièsel en els vehicles pesats i furgons és absoluta.
Repeteix Dacia Sandero i Sym Symphony desbanca a Honda Sh 125, en la classificació per models d’automòbils de turisme i motos.
El turisme més venut en el mes de Octubre a Catalunya és el Dacia Sandero amb 243 unitats, seguit del Hyundai Kona amb 234 unitats i el Hyundai Tucson amb 219 unitats.
En motocicletes, Sym Symphony 125 lidera amb 246 unitats i en furgonetes, el model més venut és Citroën Berlingo amb 115 unitats.
Els tot terrenys (SUV) guanyen quota de mercat a Catalunya
El quadre adjunt posa de manifest que els turismes perden pes en el mercat respecte al SUV. A l’any 2020 representaven un 64%, el 2021 baixen a un 62% i ara es situen en un 57,07%. D’aquesta manera, els SUV representen un 35% el 2020, un 38% el 2021 i un 42,9% el 2022.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos generals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades.
El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.
