Skip links

Moure’s a Barcelona

La micromobilitat apropa els seus usuaris al transport privat i els allunya de l’ús del transport públic. Durant aquesta excepcional situació sanitària, una tendència actual en entorns urbans com el de Barcelona, ​​és que els usuaris opten per l’ús del transport privat i abandonen el públic, bàsicament per quatre factors: les aglomeracions que habitualment es produeixen en hores punta en el transport públic, la por a utilitzar-lo, el discurs contradictori dels responsables públics -els polítics- i les deficients infraestructures de transport públic necessàries per millorar la seguretat i confort de metro, tren o autobús.
A tot això s’uneix l’aparició durant els últims anys, de nombroses companyies que ofereixen solucions de mobilitat personal com bicicletes i patinets elèctrics compartits que donen resposta a alguns dels principals desafiaments associats al creixement de les ciutats.
La Covid-19 afegeix un interès addicional, la micromobilitat apareix com una opció més per a les distàncies intermitges i la seva simplicitat de gestió soluciona problemes quotidians de mobilitat.
Amb la micromobilitat motoritzada, molts usuaris han conegut els avantatges del transport privat i estan considerant la possibilitat de ser-ne titulars, ja que la micromobilitat té debilitats en el seu ús com a mitjà i amenaces com a model de negoci.

En el seu ús ordinari, el client no sempre disposa d’un vehicle compartit quan el necessita o aquest no està aprop. Tampoc sempre està en bon estat i en funció de la intensitat d’ús i, des d’un punt de vista econòmic, el vehicle de propietat és una seriosa alternativa a considerar. El model de negoci de la micromobilitat també té les seves amenaces com són la dependència de les llicències municipals i la competència contra l’oferta pública de mobilitat.

En aquest sentit, a Barcelona és fàcil constatar que el Bicing disposa de punts d’anclatge i l’oferta privada no. A més, el deteriorament de l’ús de les unitats en servei és molt elevat i obliga a renovar constantment la flota, retirant les unitats amortitzades per un valor residual baix. Les infraestructures s’han dissenyat per als cotxes, les motos i les furgonetes. Les ciutats són cada vegada més grans i la micromobilitat genera nombroses molèsties i inconvenients a la resta de ciutadans, especialment per als vianants amb visió o mobilitat reduïda.

En molts casos, l’origen del problema està en l’absència d’infraestructures adequades -com suficients carrils bici-, la manca de normes específiques i de formació d’acord a les noves maneres de transport, pel que fa a l’ús del casc o d’elements lluminosos o reflectants, així com les normes d’aparcament especialment en el cas de vehicles sense punt d’ancoratge.

En definitiva, el cotxe i la moto es mantenen com una solució de mobilitat de transport privat i per la seva versatilitat d’ús per a distàncies mitjanes i llargues, a més de permetre al seu titular utilitzar el model de vehicle que li interessa i no aquell model que el servei de mobilitat compartit posa a la seva disposició.

Joan Blancafort

Secretari General del Gremi del Motor

Font foto: Ajuntament de Barcelona

Join the Discussion