
La micromobilitat apropa els seus usuaris al transport privat i els allunya de l’ús del transport públic. Durant aquesta excepcional situació sanitària, una tendència actual en entorns urbans com el de Barcelona, és que els usuaris opten per l’ús del transport privat i abandonen el públic, bàsicament per quatre factors: les aglomeracions que habitualment es produeixen en hores punta en el transport públic, la por a utilitzar-lo, el discurs contradictori dels responsables públics -els polítics- i les deficients infraestructures de transport públic necessàries per millorar la seguretat i confort de metro, tren o autobús.
A tot això s’uneix l’aparició durant els últims anys, de nombroses companyies que ofereixen solucions de mobilitat personal com bicicletes i patinets elèctrics compartits que donen resposta a alguns dels principals desafiaments associats al creixement de les ciutats.
La Covid-19 afegeix un interès addicional, la micromobilitat apareix com una opció més per a les distàncies intermitges i la seva simplicitat de gestió soluciona problemes quotidians de mobilitat.
Amb la micromobilitat motoritzada, molts usuaris han conegut els avantatges del transport privat i estan considerant la possibilitat de ser-ne titulars, ja que la micromobilitat té debilitats en el seu ús com a mitjà i amenaces com a model de negoci.
En el seu ús ordinari, el client no sempre disposa d’un vehicle compartit quan el necessita o aquest no està aprop. Tampoc sempre està en bon estat i en funció de la intensitat d’ús i, des d’un punt de vista econòmic, el vehicle de propietat és una seriosa alternativa a considerar. El model de negoci de la micromobilitat també té les seves amenaces com són la dependència de les llicències municipals i la competència contra l’oferta pública de mobilitat.
En aquest sentit, a Barcelona és fàcil constatar que el Bicing disposa de punts d’anclatge i l’oferta privada no. A més, el deteriorament de l’ús de les unitats en servei és molt elevat i obliga a renovar constantment la flota, retirant les unitats amortitzades per un valor residual baix. Les infraestructures s’han dissenyat per als cotxes, les motos i les furgonetes. Les ciutats són cada vegada més grans i la micromobilitat genera nombroses molèsties i inconvenients a la resta de ciutadans, especialment per als vianants amb visió o mobilitat reduïda.
En molts casos, l’origen del problema està en l’absència d’infraestructures adequades -com suficients carrils bici-, la manca de normes específiques i de formació d’acord a les noves maneres de transport, pel que fa a l’ús del casc o d’elements lluminosos o reflectants, així com les normes d’aparcament especialment en el cas de vehicles sense punt d’ancoratge.
En definitiva, el cotxe i la moto es mantenen com una solució de mobilitat de transport privat i per la seva versatilitat d’ús per a distàncies mitjanes i llargues, a més de permetre al seu titular utilitzar el model de vehicle que li interessa i no aquell model que el servei de mobilitat compartit posa a la seva disposició.
Joan Blancafort
Secretari General del Gremi del Motor
Font foto: Ajuntament de Barcelona