Des de Fecavem informem als associats de la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) d’agost de 2022 dels Estats Units que contempla ajudes fiscals a projectes per a:
- Reduir dràsticament les emissions de carboni.
- Impulsar les energies renovables.
Aquests dos punts anteriors afecten el sector de l’automoció directament. - Enfortir el seu sistema de seguretat social, reduir els costos sanitaris i augmentar els ingressos fiscals.
Concedeix un crèdit de 433.000 milions a través de subsidis, exempcions i ajudes fiscals que injecta a l’economia dels Estats Units.
Així doncs, té un marcat caràcter proteccionista, ja que incentiva i promou amb ajuts d’estat, les inversions mitjançant la fabricació nacional, fomentant l’adquisició de subministraments crítics a nivell nacional i impulsant la R+D i la comercialització de tecnologies innovadores nacionals.
És la tercera Llei del president americà Joe Biden, “proteccionista” des del 2021.
Un objectiu de la Llei és que pel proper 2030, un 50% dels vehicles comercials lleugers venuts han de ser lliures d’emissions.
Per la seva banda, la Unió Europea perd interès a l’hora d’atreure inversions. Hi ha un estudi sobre 50 gigafactories de bateries de liti que estaven anunciades per a la seva implementació a Europa i ha analitzat el risc que corren aquests projectes, concloent que el 68% d’ells estan en perill, sent encara pitjor la situació particular d’Espanya.
En l’actualitat, per aconseguir aquestes ajudes americanes, les marques estan revisant actualment la seva estratègia de producció.
Amb unes ajudes tan importants als Estats Units, els grans projectes desenvolupats per a les multinacionals a Europa es veuen retardats per donar prioritat als que tenen en sòl estatunidenc. Sense anar més lluny, la Gigafactoria de Tesla a Berlín està en l’ull de l’huracà, ja que la companyia ha anunciat que centrarà la seva producció de bateries als Estats Units amb l’objectiu d’aprofitar les ajudes de la llei IRA, cosa que no deixa clar com repercutirà això en la funció d’aquesta fàbrica.
D’una banda, la UE està intentant controlar el seu impacte fent valer la seva condició d’aliat comercial. I de l’altra, dissenyantajuts similars per contrarestar-les.
L’Associació Europea de Marques (ACEA) reclama una reacció ràpida per evitar la fuga d’inversions. Adverteix del gran perill que suposa que les matèries primeres per a la mobilitat elèctrica estimen gairebé exclusivament fora de la UE. Per reduir aquesta dependència, es volen construir fàbriques de bateries per formar part de la cadena de valor i no ser tan dependents.
També avisa també l’excessiva càrrega regulatòria que s’imposa al sector, com per exemple la normativa Euro 7. També hi ha una preocupació perquè Europa està endarrerida en la implantació de punts de recàrrega. La UE, per fer valer la seva condició d’aliat comercial, ha creat un grup de treball amb els Estats Units per minimitzar l’impacte per a Europa i EUA. A més, està desenvolupant unes ajudes similars, concretament el pla Industrial del Pacte Verd o Green Deal, amb els següents objectius: - Crear un entorn regulatori predictible, coherent i simplificat
o Recolzar la indústria neta.
o Enfortir la cadena de subministrament de matèries primeres crítiques
o Reformar el mercat elèctric. - Facilitar finançament europeu i nacional a projectes nets.
- Crear un comerç i cadenes de subministraments resilients. Cooperació amb països aliats
Per completar aquest informe, cal saber que les ajudes americanes se centren en projectes per a la fabricació d’equips i vehicles d’energia neta o que redueixen substancialment les emissions, així com en un programa de subvenció per a la fabricació de vehicles electrificats híbrids.
A grans trets i com a referència, el comprador rebrà 3.750 dòlars per a la compra d’un vehicle net si els cànnabis de la baters estan fabricats aquí. Hi ha límits en els preus dels vehicles i també ajudes específiques per a la compra de vehicles de segona mà.
Esperem amb aquesta nota haver informat de la transcendència d’una mesura que, tot i que sembla que ens queda lluny, en un món globalitzat, impacta en les nostres organitzacions.