Fecavem presenta l’informe de matriculacions del mes de novembre de 2023 amb un bon comportament de les xifres globals que ens fa encarar la recta final d’aquest any amb optimisme i confirmant que podem tancar per sobre de les previsions prèvies. Et detallem l’índex de continguts:
Bon comportament generalitzat del mercat de vehicles a motor de Catalunya
Aquest darrer tancament, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 12,9%.
Bon comportament generalitzat del mercat de vehicles a motor de Catalunya
A Catalunya, en el mes de novembre, s’han matriculat 10.806 automòbils de turisme, un 10% més que en el mateix mes de l’any anterior. S’han matriculat 4.097 vehicles de dues rodes, un 3% més. I 1.755 vehicles comercials lleugers, un 87,7% més, una dada remarcable molt per sobre dels mesos anteriors.
En l’acumulat anual, s’han matriculat 107.712 automòbils de turisme, un 16,4% més en el mateix període de l’any anterior. S’han matriculat 44.027 vehicles de dues rodes, un 12,9% més. I 15.541 vehicles comercials lleugers, un 26,2% més.
El mes de novembre presenta una pujada en els mercats d’automòbils de turisme, dues rodes, vehicles comercials lleugers i busos, però el vehicle industrial pesat va a la baixa.
En el mes de novembre recuperen impuls les matriculacions de vehicles de motor a Catalunya, en el seu conjunt. El mercat dels turismes puja un 10%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 3%; el vehicles comercials lleugers pugen un 87,7%; els vehicles industrials baixen un 16% i els busos pugen un important 316%.
En còmput anual, es mantenen els indicadors positius en els diferents mercats d’automoció, amb tendències diferents.
En l’acumulat del mes de novembre mantenen el signe positiu tots els mercats de matriculacions de vehicles de motor a Catalunya, en el seu conjunt. El mercat dels turismes puja un 16,4%, el mercat de les dues rodes (motocicletes i ciclomotors) i quads puja un 8,1%; el vehicles comercials lleugers pugen un 17,9%; els vehicles industrials pugen un 10%.
Estem per sobre de les previsions inicials de primers d’any i el nostre pronòstic és finalitzar superant les projeccions inicials.
A començaments d’any vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual. Al mes de novembre ens situem per sobre de la previsió, en un 16,4%.
En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions es situen lleugerament en un 8,3%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits.
Els vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 18,1%.
Els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 10,2%.
En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa per sota de la mitjana nacional còmput anual.
En el mes de novembre, les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 10.806 unitats, un 10% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 11,8. Girona es situa en un 15,7%, Lleida el percentatge interanual és del -1,8% i Tarragona es situa en un -1,1%%.
Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 13,8, per sobre del pes de l’any 2022, que va ser del 13,4%.
En l’acumulat anual, Barcelona reflecteix respecte a l’any anterior un +17,4%. Girona puja un 12,2%, Lleida un 14,1% i Tarragona un 14%. Catalunya puja en total un 16,4%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 17,2%. En l’acumulat, el pes de Catalunya en el total espanyol és un 12,4%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 12,5%.
En la comparativa per canals del mes de novembre, els canals particular i empresa català queden per sobre de la mitjana espanyola
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, referit el mes de novembre.
El canal particular català puja un 15% i l’espanyol un 14%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat espanyol està per sota del català. El canal particular català representa un 19,2% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 26%. En canvi, a nivell nacional puja un 3,3%. Catalunya representa un 8,5% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar cau un 50,4% a Catalunya contra la baixada del 16,7% de mitjana estatal. Catalunya té un pes del 3,9% respecte el conjunt estatal.
En l’acumulat anual per canals, el canal particular català i espanyol són semblants percentualment. En el cas dels canals empresa i rentacar, el català se situa per sobre, però manté un pes específic molt petit en el conjunt de l’Estat.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i España, en el que portem d’any.
El canal particular català puja un 15,9% i l’espanyol un 15,2%. El canal particular català representa un 19% de l’estatal.
El canal empresa català puja un 17,6%. En canvi, a nivell nacional puja un 13,2%. Catalunya representa un 8,8% del pes nacional.
El canal de lloguer-rentacar puja un 16,1% a Catalunya contra el 39,1% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 3 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
Les matriculacions de vehicles de rènting tenen poca presència a Catalunya, a pesar que en el conjunt de l’Estat mantenen una continuada tendència de creixement, que ja representa un 27% dels vehicles matriculats.
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament: de fet al conjunt d’España s’ha matriculat un 44% més que en el mateix període de l’any 2022, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya.
Segons dades publicades per Asociación Española de renting, el pes de les operacions de rènting sobre el conjunt estatal és del 27%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Aquest mes de novembre, el mercat de la motocicleta ralentitza el seu dinamisme i puja un 4,7%. Per províncies, totes elles pugen.
Aquest mes de novembre a Catalunya, la variació interanual és del 4,7%. Barcelona presenta una pujada del 4,5 i 3.166 unitats. Girona puja un 2,1% i 344 unitats. Lleida puja un 3% i 344 unitats. I Tarragona matricula 310unitats i té una variació interanual del 11,5%.
Aquest darrer tancament, el mercat de la motocicleta tanca en positiu, amb una pujada del 12,9%.
La variació interanual a Catalunya és del 12,9%. Barcelona presenta una pujada del 12,7%. Girona puja un 17,5%. Lleida puja un 10,9%. I Tarragona té una variació interanual del 9,4%.
Dièsel i benzina sumen el 44% de les matriculacions el mes de novembre. El restant 56% representen les motoritzacions alternatives.
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 37,41%. El dièsel es situa en 6,56%. Sumats, els motors de combustió purs queden en un 44% de les matriculacions.
Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 18,85%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 56%.
Els gràfics de rodes anteriors presenten el canvi de motoritzacions de l’any actual, comparat amb els dos anteriors.
En una perspectiva a deu anys i més anys, el canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes al llarg dels darrers 12 anys és evident. La pèrdua de pes de les motoritzacions de combustió és una realitat.
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Una comparativa dels mercats posa de relleu diferents ritmes en la introducció de la motorització elèctrica. La presència en les dues rodes continua sent petita, en el vehicle comercial lleuger i els busos es situa en l’entorn del 4%
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 96%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers puja lleugerament. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel. El sector del bus presenta una àmplia gamma de motoritzacions, liderada pel motor de gasolina amb un 50%.
Dacia Sandero lidera per la llista de matriculacions en turismes nous a Catalunya. Honda SH125 en motocicletes, lidera la matriculació de motocicletes en detriment de la SYM SIMPHONY 125. Fiat Ducato pren el lideratge en els vehicles comercials lleugers.
El turisme més venut en el mes de novembre a Catalunya és Dacia Sandero amb 570 unitats, seguit del Toyota Corolla amb 432 unitats i Tesla Model 3 amb 302 unitats.
La reducció de la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme en els darrers 20 anys es manté constant en els darrers mesos i es situa en una mitjana de 113.
En la taula adjunta es presenta la mitjana d’emissions dels automòbils de turisme, a España, dels anys 2003 al 2023, amb el detall mensual de l’exercici actual.
La mitjana es calcula per grams de diòxid de carboni per quilòmetre, que és precisament el paràmetre que s’usa per calcular la quota de l’Impost de Matriculació (o Impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT). Fins a l’any 2017, el protocol europeu de càlcul va ser el NEDC i a partir del 2018 el WLTP, més rigorós i que va suposar un increment de la mitjana.
Tot i així, en 20 anys, la mitjana s’ha reduït substancialment: a l’any 2004, la mitjana va ser 187 gr. Co2/km i en el mes de novembre ja es situa en 113 gr. Co2/km.
Una dada que evidencia l’esforç dels fabricants per complir la rigorosa normativa d’emissions europea i una creixent sensibilització ambiental del comprador.
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Agostals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels sector.
