La  reforma de la Via Laietana revolucionarà la mobilitat de Barcelona i és un reflex del que vol l’alcaldessa Ada Colau i els seus socis de govern. Bàsicament, es transforma aquesta artèria viària amb l’objectiu que sigui un lloc còmode per passejar i comprar i que uneixi els barris del Gòtic i la Ribera. Es configura com un espai pensat per a vianants amb quatre metres d’amplada, accessible per al transport públic i la bicicleta. Aquesta és la pretensió del projecte que, tanmateix, té importants punts en contra.

Problemes derivats

El primer és que s’ha dissenyat contra el vehicle privat i es fa eliminant la pujada de vehicles privats i de baixada, reduint-lo a la mínima expressió. Actualment, s’estima que el volum de trànsit és de 47.400 vehicles que ja no podran passar per aquí, cosa que provocarà problemes de mobilitat per als usuaris.

El segon és que la Via Laietana travessa el nucli antic de Barcelona i per això és una artèria clau. Pacificada la via, les alternatives són els carrers que circumval·len el mateix, que són Ronda Sant Pau, Avinguda del Paral·lel i Passeig de Sant Joan… És lògic pensar que el trànsit es redireccionarà cap a les vies limítrofes.

El flux de trànsit més gran afegirà més congestió i emissions a les vies alternatives, els recorreguts seran més llargs, els temps també i la velocitat mitjana disminuirà. Tot plegat, comportarà una pèrdua de mobilitat global i d’interconnexió amb la resta de la trama urbana. Ens preguntem si algú ha contrastat les opinions dels residents d’aquestes zones amb els residents i comerciants afavorits per la reforma.

La Barcelona de Colau trenca amb la filosofia del Pla Cerdà, un pla que canalitzava el flux de trànsit per una xarxa de vies homogènies i capil·lars, fàcilment accessibles des de fora de la zona. Ara, cada barri és una illa, més ben dit, una ‘superilla’.

Des del Gremi del Motor, preveiem un gran impacte en el teixit comercial, social i cultural de la zona. Les dificultats de la nova mobilitat transformaran els locals de la zona, que derivaran a la restauració i turisme. I accelerarà la gentrificació perquè aquesta rehabilitació provocarà el desplaçament dels veïns amb el poder adquisitiu per altres de nouvinguts.

A l’hora d’escriure aquestes línies, no disposem d’un estudi que valori l’impacte a la mobilitat de la metròpoli, a l’economia ni al moviment logístic de mercaderies. Però els experiments previs d’aquest consistori sí estan analitzats, des d’estudis de la mobilitat fins al mateix RACC: l’èxit no és el previst en cap d’ells i el malestar dels veïns és el primer símptoma.

En definitiva, ens trobem amb un projecte que, sumats a altres en curs que penalitzen l’ús del vehicle, és una eina útil per solucionar el problema que pateix el transport col·lectiu i ho fa penalitzant les alternatives de mobilitat i frenant la llibertat d’elecció dels ciutadans. En comptes de fer els deures per millorar d’una manera intensiva la funcionalitat i la confortabilitat del transport públic, el que es fa és penalitzar els usuaris limitant-ne la capacitat d’elecció sense donar alternatives.

El Gremi del Motor del Motor s’oposa, doncs, a aquest projecte de reforma, per l’impacte negatiu que tindrà per a molts ciutadans i empreses de la nostra ciutat i del país.