Resulta difícil pronosticar l’evolució dels desplaçaments urbans i interurbans en número i mitjà de transport a causa del gran nombre de factors en joc, dels quals destacaria les condicions econòmiques, tecnològiques socials, mediambientals o d’oferta disponible.
Hi ha una opinió generalitzada que considera que el número de desplaçaments augmentarà, sobretot si partim de la base que la població mundial creix i perquè la mobilitat és clau en el progrés econòmic. La seva transcendència es tradueix en un interès per part de totes les institucions públiques per ordenar-la des de la seva àrea de competència… I més enllà. El fet que la mobilitat, com a concepte, és totalment transversal, afecta moltes àrees de govern i, massa sovint, es tradueix en l’adopció de mesures contradictòries.
A dia d’avui, una vegada superades les eleccions locals, l’Ajuntament de Barcelona inicia la planificació de la mobilitat 2025-2030. Ho fa obrint la participació a la ciutadania, mobilitzant persones i col·lectius perquè diguin la seva. Un exercici ben intencionat i necessari; veure’m què en surt d’aquí perquè la suma d’aportacions i suggeriments no dona cap resultat realitzable. De moment.
També l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planifica la nova mobilitat ordenant el transport de mercaderies, les motocicletes compartides o la disposició de punts de recàrrega d’accés públic, entre moltes altres qüestions. Però també des de l’urbanisme, regula la mobilitat I promociona el transport públic en detriment del vehicle privat.
Per part de la Generalitat de Catalunya, coincidint amb la convovatòria d’eleccions anticipades el proper 12 de maig, queda en interrogant el Decret del Pla de Qualitat de l’Aire que, segons afirmen diverses entitats municipals i metropolitanes, envaeixen les seves competències i que, al prohibir la circulació de vehicles sense etiqueta o amb etiqueta B, penalitza a poblacions que representen la meitat de la ciutadania de tota la metròpoli.
Podria continuar fent referència a les mesures empreses a nivell estatal o comunitari, però considero suficientment desenvolupat el missatge que vull donar de profusió de regulacions sovint contradictòries entre elles, per passar a la següent consideració, en la que vull posar de relleu els grans avenços i reptes que s’aborden des de l’automoció.
L’enorme demanda de vehicles des de fa dècades posa de relleu el seu èxit aclaparador com la victòria de Pogacar a la Volta de Catalunya. Un èxit que es deu, bàsicament, per la seva versatilitat d’usos i funcionalitats, per ser una solució apta per anar d’origen a destí per a qualsevol distància, per la seva capacitat per transportar persones de totes les edats confortablement, així com les mercaderies, i per prestar tota mena de serveis professionals.
Un país com el nostre no es pot explicar sense considerar l’aportació de l’automoció en termes d’ocupació, activitat econòmica, en recerca i exportació, així com en la prestació del servei a la ciutadania i a les empreses. Som un país que juga a la primera divisió en la lliga de l’economia mundial per la seva capacitat productora i exportadora, a més de ser un mercat obert a la competència coreana, asiàtica i americana.
La nova mobilitat va forjant el seu nou camí i l’automoció, que proposa solucions de mobilitat aptes per a tota la ciutadania i les empreses, sense cap mena de dubte té molt a oferir -i també a corregir les seves externalitats negatives-, en bé de tots i totes.
