Sense cap mena de dubte, la darrera decisió adoptada des de Brussel·les sense una majoria absoluta sobre l’obilgació de prohibir la venda de vehicles de combustió el 2035 és precipitada. Aquesta obligació suposa un canvi total en tota la cadena de valor del sector de l’automoció… I cal preguntar-se si, des de les mateixes administracions, estan preparats i s’ha planificat bé.

Així doncs, el que passa és que aquest anunci no ens ve de nou perquè el que s’ha fet és confirmar una decisió que ja havia pres la Comissió Europea uns anys enrere. Per tant, totes les empreses del sector ja ho tenen sobre la taula: cada fabricant, cada empresa, cada agrupació sectorial ja han adoptat el seu pla d’acció.

Ara bé, com a Patronal de l’Automoció no estem en contra de res: els cotxes de zero emissions al 2035 és la pauta que impulsa la UE, però també veiem que la combustió encara és necessària perquè les mancances de l’electrificació no estan del tot resoltes.

Preveiem que no serà gens fàcil

En positiu ens queda la claredat de la norma. Hi ha un problema que hem d’abordar urgentment que és el canvi climàtic i s’ha marcat un camí de transició cap el vehicle zero emissions. Insisteixo, aquest missatge és molt clar i inclou també a totes les administracions, de la més gran a la més petita, les quals han d’actuar en conseqüència i no només “ordenar”.

També és positiu que hi hagi avaluacions (per entendre’ns, exàmens parcials) anys abans, que posaran de manifest si aquest objectiu es o no assumible. Què hem de fer per aconseguir-ho? Moltes coses, entre elles destaquem les següents:

• Resoldre l’accés a determinades matèries primes com són el liti o terres rares necessaris pels vehicles elèctrics, que en aquests moments ens proveeixen altres països.

• Transformar la indústria automobilística europea que fabrica vehicles de combustió interna a les noves motoritzacions zero emissions.

• Prendre consciència que el mercat xinés lidera el mercat de vehicles elèctrics i que aquesta prohibició els resulta una oportunitat.

• La indústria automobilística europea ha d’abordar la transició i això comporta una  inversió econòmica molt important. I, és clar, això pot tenir conseqüències sobre els preus dels vehicles.

• Hem de ser conscients que ni la infraestructura de recàrrega de vehicles ni la xarxa elèctrica actuals estan preparades i resoldre-ho està fora del sector de l’automoció i també en mans de l’administració pública.

• Hem de convèncer els potencials compradors perquè molts encara no veuen clara l’aposta pel vehicle elèctric. Un de cada dos compra a dia d’avui vehicles de combustió, sigui pel preu, autonomia o les dificultats de recàrrega.

• Hem d’abordar un procés de reconversió de l’equip de persones especialistes en el motor de combustió perquè s’integrin en el nou procés fabril del vehicle elèctric.

• Hem de veure la reacció dels proveïdors energètics sigui elèctric, gas, hidrogen o petroli. Cada un té el seu paper i proposaran alternatives com per exemple els combustibles sintètics o l’hidrogen.

En fi, hi ha molts reptes per superar un llistó que, tot s’ha de dir, l’hem posat per sobre de la resta del món.