Skip links

Desembre tanca un any per oblidar: informe de les matriculacions a Catalunya

Les matriculacions canvien de tendència i cauen sobtadament

En els darrers tres mesos, la tendència de matriculacions era creixent i, sobtadament, ha caigut el mes de desembre. El mercat ha quedat per sota de les previsions del sector i ho hem de valorar negativament. A Catalunya, l’acumulat anual es xifra en 101.550 unitats matriculades, un 8,3% menys respecte el mateix període de tancament de l’any anterior corresponent al 2021. Així doncs, el pes de les matriculacions catalanes en el conjunt estatal ha passat del 15,7% del 2014 a un 12,5% l’any 2022. I la pregunta que ens hem de fer és si ha perdut realment tant pes el mercat català respecte a l’espanyol? Des de Fecavem afirmem que no és en cap cas, però les dades de matriculacions així ho reflecteixen.

En un anàlisi general vàlid pel conjunt estatal, la conjuntura econòmica desfavorable deriva de la manca d’algunes matèries primes com els semiconductors i microxips, el conflicte d’Ucraïna, els preus de l’energia, la incertesa de l’evolució del coronavirus a la Xina, els creixents costos financers o l’alta inflació. Bàsicament aquests factors expliquen el resultat.

A Catalunya, les matriculacions no són referència per explicar l’activitat sectorial de la distribució d’automoció

A Catalunya, cada vegada es matriculen menys flotes de turismes. Conseqüentment, l’indicador de les matriculacions no reflecteix l’activitat comercial del sector de la distribució, dels concessionaris i agents oficials. La pressió i la persecució fiscal són factors determinants com un impost sobre les emissions que per si sol motiva la deslocalització. Un tram a tenir en compte ja que l’Impost de Matriculació a Catalunya supera la mitjana espanyola i una persecució del frau fiscal de l’Impost de Circulació impulsada des d’aquí que enfronta municipis grans i petits i les mateixes comunitats autònomes.  

El renting dels turismes no es registra a Catalunya. En el conjunt de l’estat representa un 26% de les matriculacions estatals, mentre que a Catalunya cau un 81% en el darrer any

En un estudi recent posàvem de manifest que el renting puja cada vegada més i a Catalunya es matriculen excepcionalment.  Un darrer anàlisi que trobareu aquí posa de manifest que el renting ha caigut l’any 2022 un 81% a Catalunya.

Els indicadors del canal particular català i les compres formalitzades per empreses catalanes pugen lleugerament

L’any 2022, el canal particular a Catalunya registra una pujada del 0,7% i les compres formalitzades per empreses finals també pugen un 5,7%. Aquestes dues modalitats són les ordinàries dels concessionaris, dades que des de Fecavem valorem positivament. Les matriculacions de turismes amb motoritzacions alternatives supera per primera vegada a la benzina i el dièsel.

D’aquesta manera, aquest mes de desembre superen per primera vegada el 50%, una dada que posa de manifest un canvi de tendència al llarg dels anys que evidenciem en aquesta nota. La penetració en el mercat dels turismes elèctrics purs sense emissions i híbrids endollables continua avançant. Els compradors d’aquests vehicles gaudeixen de les ajudes a la compra amb el pla Moves 3, que resulta un interessant incentiu, però presenta febleses: l’ajut és més car per la compra que un de combustió i el pagament de les ajudes supera moltes vegades l’any a comptar des de la seva concessió.

El mercat de la motocicleta tanca amb més matriculacions que el darrer 2021

Tot i la caiguda del darrer mes de desembre, finalment el sector de la motocicleta tanca amb un augment de matriculacions d’un 3,6% a Catalunya, lleugerament per sota del 4,6% del total espanyol. Malgrat tot, per als comerciants de motocicletes, aquestes dades són molt positives. I és que cada vegada hi ha més ciutadans que l’usen pels seus desplaçaments orientats a la mobilitat urbana, així com també per a l’oci i el turisme. Hem de destacar que el motor elèctric representa un 54,32% de les matriculacions de ciclomotors i un 8,38% de les matriculacions de motocicletes.

En el mes de desembre cauen sobtadament les matriculacions de turismes, motos i vehicles comercials lleugers

En el mes de desembre s’han matriculat 9.015 automòbils de turisme, un -22,1% menys que en el mateix mes de l’any anterior. Els vehicles de dues rodes es matriculen 2.754 unitats i baixen un 19,5%; i els vehicles comercials lleugers es matriculen 1.080 unitats i baixen un 28,1%. En l’acumulat de l’any, les matriculacions de turismes queden en 101.550 unitats i acumulen una baixada del 8,3%, els vehicles de dues rodes s’han matriculat 45.319 unitats i mantenen una pujada del 3,6% i els vehicles comercials sumen 13.394 unitats amb una baixada de 31,3%.

Les matriculacions d’automòbils de turisme nous a pugen a Catalunya, però a Barcelona baixen un 0,4%

Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 9.015 unitats, un 22,1% menys que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -26,1%. El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 71,68%. Per la seva banda, Girona baixa un 18,6%, Lleida el percentatge interanual és de -13% i Tarragona puja lleugerament un 0,9%..

Tanquem l’acumulat amb Girona i Tarragona amb un balanç positiu interanual i a Barcelona persisteix la caiguda de matriculacions

Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -11,9% en l’acumulat d’any. Girona es concreta en un +1,6%, Lleida queda per sota en un -3,2% i Tarragona manté un acumulat positiu d’un 8,7%. Mentre que els indicadors de Barcelona i Lleida mantenen un comportament negatiu, Girona i Tarragona presenten un comportament positiu. El mes de desembre descriu una diferència creixent en la comparativa de Catalunya amb la mitjana estatal.

El canal particular català baixa un -14% i l’espanyol un 14,7%, reflectint comportaments similars. La diferències es manifesten en els dos altres canals. El canal empresa català cau un -43,7% i representa unes 23 de cada 100 unitats matriculades. En canvi, a nivell nacional cau un -20,5% i representa unes 43 de cada 100 unitats matriculades. Catalunya representa un 6,5% de la mitjana en aquest canal. Pel que fa al canal de lloguer o rentacar puja un 35% a Catalunya davant el 54,6% de mitjana estatal, però Catalunya té un pes molt petit, concretament 8 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. En aquest cas, es matriculen a la Comunitat de Madrid i d’altres comunitats autònomes, però a Catalunya no. Per tant, les matriculacions a Catalunya baixen més que a l’estat espanyol en còmput anual.

En el tancament de l’any, si fem la comparativa amb el conjunt del mercat espanyol, Catalunya pateix una baixada massa significativa. Concretament, España baixa un 5,40% i Catalunya ho fa en un 8,3%. El canal particular, aquell preferent dels concessionaris, a Catalunya tanca amb un +0,7 i al conjunt de l’Estat espanyol amb un-1,70%. A Catalunya, el pes del canal particular sobre el total mercat es xifra en un 68% i en canvi, en el conjunt espanyol sobre un 45%. El mercat particular català representa un 18,8% del total espanyol.

El canal empresa representa un 28% a Catalunya i baixa un -20,1% respecte a l’any anterior. Al conjunt espanyol, el canal empresa representa un 43% però en comparació amb l’any anterior, puja un +8,3%. El canal empresa català representa un pes cada vegada menor, ara ja del citat 8,3% del total, una xifra absolutament condicionada per la pressió fiscal derivada de l’Impost sobre el CO2.

El canal rentacar o lloguer representa un 4% a Catalunya. El canal de lloguer estatal representa un 12% de les matriculacions i baixa un 35,10% interanual. Catalunya representa unes 3se cada 100 automòbils de rentacar matriculats a l’estat espanyol. A Catalunya, el canal d’empresa no representa les vendes dels concessionaris.

En el canal d’empresa català s’han matriculat 28.791 unitats l’any 2022, un -20,1% que l’any anterior. Un anàlisi més segmentat del canal, ens permet afirmar que les compres per part d’empreses radicades a Catalunya pugen un 5,7% interanual. En canvi, les operacions de renting baixen en còmput anual un 81% en un any. Altres operacions del mercat cauen un 12,9% i és que aquestes tampoc es formalitzen a Catalunya, una tendència que va a més en els darrers exercicis.

La compra d’automòbils de turismes per canals ha canviat per l’impacte de l’Impost sobre les emissions de CO2

Aquest quadre presenta l’evolució del pes dels canals a Catalunya respecte el total espanyol. En l’any 2014, el canal lloguer representava un 4,3% i en el que portem d’exercici 2022, un 3,8%. També en el mateix 2014, aquest representava un 20,6% del canal empresa i ara només representa un 8,3%. En els nou anys comparats, la pèrdua de pes d’aquest canal és alarmantment significativa.

I, finalment, el canal particular creix a Catalunya fins arribar al 18,9%, en un entorn on aquest canal va perdent pes específic perquè molts compradors financen la seva compra amb fórmules com el renting, els contractes de subscripció o lísing.

Només 12,5% de les matriculacions es formalitzen a Catalunya, a l’any 2014 representaven el 15,7%

La persecució i pressió fiscal són els factors principals per explicar que l’any 2014, a Catalunya tenia un pes del 15,7% i ara només representa un 12,5%. Les dades de matriculacions procedeixen de la Direcció General de Trànsit (DGT) i posen de relleu aquesta tendència tan alarmant.

Aquest darrer mes, el mercat de la motocicleta es contrau un 13,3%

Aquest mes de desembre, a Catalunya, la variació interanual és del -13,3%. Barcelona presenta una baixada del 13,7% i 2.077 unitats. Girona baixa un 7,3% i 243 unitats. Lleida baixa un 7,5% i 74 unitats. I Tarragona matricula 205 unitats i té una variació interanual del -1,73%.

En l’acumulat de l’any, el mercat de la motocicleta a Catalunya tanca en positiu amb més matriculacions

En l’acumulat, a Catalunya la variació interanual és del 2% i 41.600 unitats matriculades. Barcelona presenta una variació interanual del 1,1% en l’acumulat. Girona se situa en un +2,6%, Lleida un -0,7% i Tarragona un 11%. La dificultat de disposar de producte és un dels factors bàsics en l’evolució de les vendes de motocicletes, en el decurs d’aquest any 2022.

En el mes de desembre, les noves motoritzacions de turismes superen el 50% de les matriculacions i ja sumen un 50,26%

En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 41,74%. El dièsel se situa en un 8,30%. Sumats, els motors de combustió purs queden per sota del 50% de les matriculacions. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 17,62%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 5,91%. I en el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 50,26%.

Significatiu canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes

Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. Si l’any 2012 dominaven el dièsel i la gasolina, actualment constatem que hi ha un ampli ventall d’opcions de compra, a disposició del comprador.

Motoritzacions: cada tipus de vehicle segueix un comportament diferenciat

El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 91%. Els ciclomotors elèctrics superen els de combustió i se situen en un 54%, solució que adopten moltes empreses del motosharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta pel dièsel. I en el sector dels autobusos, hi ha un ampli ventall d’opcions, liderada actualment encara per la gasolina (59,78%) i el dièsel (19,56%).

Dacia Sandero lidera les vendes de turismes nous i Honda Sh 125 la matriculació de motocicletes

El turisme més venut en el mes de desembre a Catalunya és el Dacia Sandero amb 414 unitats, seguit del Toyota Yaris Cross amb 302 unitats i el Toyota Yaris amb 284. En motocicletes, l’Honda SH 125I lidera amb 127 unitats i en furgonetes, el model més venut és el Citroën Berlingo amb 172 unitats.

Els tot terrenys (SUV) guanyen quota de mercat a Catalunya

El quadre adjunt posa de manifest que els turismes perden pes en el mercat respecte al SUV. Si bé en l’any 2020 representaven un 64%, el 2021 baixen un 62% i ara, en el darrer 2022, se situen en un 56,%. D’aquesta manera, els SUV representen un 35% el 2020, un 38% el 2021 i un 43,3% el 2022.

Autors de la nota informativa

Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos generals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.