Skip links

Informe Fecavem sobre les matriculacions del gener del 2022

Com cada mes, acompanyem el nostre Infogram de les conclusions que la Patronal ha elaborat sobre la tendència del mercat. Ens ho analitza el nostre Portaveu, Joan Blancafort. Us presentem les gràfiques i els apartats de l’informe.
 
Anàlisi de Joan Blancafort, Secretari General de Fecavem i el Gremi del Motor

La manca de microxips continua marcant la dinàmica comercial dels concessionaris de turismes, que han d’endarrerir els lliuraments dels vehicles per falta de producte. Tot i així, és una bona notícia el bon comportament del canal particular aquest mes, ja que ha pujat un 56,1% respecte el darrer 2021, derivat de les nombroses comandes que s’han acumulat de l’any anterior i s’han pogut lliurar amb el nou exercici.
D’altra banda, no ajuda gens al sector, l’increment impositiu en l’Impost sobre Matriculació vigent des de gener. És contraproduent en aquest moment tan delicat que la pressió fiscal augmenti. 
En aquesta nota mensual, posem de relleu que el canal empresa a Catalunya ha perdut un 50% de pes des de l’any 2014, abans que es comencés a parlar de l’Impost sobre les emissions de CO2 a Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat la recaptació d’aquest tribut propi i singular a Catalunya per nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural; però el que ha passat, i amb dades objectives, és el que aportem en aquest informe: la recaptació de Catalunya i la xarxa local d’ajuntaments està perdent els recursos que disposava en anys anteriors. 
Cal també posar de manifest que el mercat ha canviat i que amb les noves fórmules de finançament i el renting, el canal empresa es reforça en detriment del canal particular i que a més, els operadors de flotes matriculen en les sucursals de fora de Catalunya.
També hem de fer referència al canvi de comportament en motoritzacions. Les motoritzacions alternatives a la combustió sumen quasi el 50% de les matriculacions. El comprador mostra una sensibilitat per la qüestió ambiental i canvia el seu criteri de compra. El Plan Moves III reforça també aquest canvi de tendència . El motor dièsel ha perdut pes i el motor de benzina és líder com alternativa de compra, però perdent terreny amb el pas del temps.
També és significatiu la força i impuls del sector de la motocicleta, que ha pujat un 66,2%. És una dada que posa de relleu que les dues rodes són una opció molt valorada pels usuaris en els seus desplaçaments.
El comportament del mercat d’automoció català manté una tendència a la baixa, en línies generals 

El mercat d’automoció a Catalunya manté un comportament amb tendència a la baixa en automòbils de turisme, furgonetes i furgons i presenta un important creixement en la matriculació de motocicletes i ciclomotors. El mes de gener de 2022, la suma d’unitats matriculades de tot tipus de vehicles a motor a Catalunya puja un 5,6% interanual impulsat pel mercat de dues rodes.


Per mercats, els automòbils de turisme varien percentualment en un -4,3% el gener. El mercat de les dues rodes i quads pugen un +65,5%. I per la seva banda, els vehicles industrials i comercials se situen en el seu conjunt en un -29,4%. A Catalunya, iniciem l’any 2022 amb una baixada del -4,3% el mes de gener i 6.169 unitats matriculades. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -3% el mes de gener. Pel seu pes aproximat en el total del mercat català que supera el 75%, aquest mercat provincial condiciona l’evolució del mercat català. Girona i Lleida cauen un -11,7% i un -18.8% respectivament, mentre que Tarragona puja lleugerement un 1,69%.
INFOGRAM MERCAT DE VEHICLES GENER 2022
Les matriculacions d’automòbils de turisme i totterreny a Catalunya baixen arrosegats pel comportament del canal empresa i lloguer

A Catalunya, iniciem l’any 2022 amb una baixada del -4,3% el mes de gener i 6.169 unitats matriculades. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del -3% el mes de gener. Pel seu pes aproximat en el total del mercat català que supera el 75%, aquest mercat provincial condiciona l’evolució del mercat català. Girona i Lleida cauen un -11,7% i un -18.8% respectivament, mentre que Tarragona puja lleugerement un 1,69%.
El mercat de la motocicleta a Catalunya es reforça

Aquest mes de gener, a Catalunya, la variació interanual és del 66,3%, una pujada extraordinària que afecta de manera desigual per províncies. Barcelona presenta una variació interanual del 72% al gener i aquest mes, el pes de Barcelona en el conjunt del mercat català frega el 85%. Girona puja un 34,2%, Lleida un 68,1% i Tarragona un 38,6%.
De totes maneres, comparat el resultat d’aquest mes de gener amb el de l’any 2020, queda un -11,2% per sota. S’apropa doncs, al mercat precovid.
Cal tenir que les motoritzacions alternatives són una tendència a l’alça. En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme de l’acumulat anual a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 43,22%. El dièsel se situa en un 9,47%. Ara bé, els vehicles híbrids amb motors de gasolina i elèctric ja representa un 19,16%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina freguen la meitat, concretament un 47,31%.


El quadre superior representa les matriculacions per tipus de carburant comparant el resultat d’aquest mes de gener amb els acumulats des de l’any 2012 al 2021. Aquesta comparativa posa de manifest la pèrdua de pes en el mercat dels motors de combustió. La baixada del dièsel és manifesta.En l’any 2012 liderava el mercat i ara ja no és així. La benzina manté el lideratge però amb una tendència clarament decreixent. I la suma de les motoritzacions alternatives arriba al 47,31%. El motor elèctric pur frega el 5% del mercat, concretament un 4,78%.
INFOGRAM MOTORITZACIONS GENER 2022
Diferències entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol

L’anàlisi per canals de venda de turismes posa de relleu les diferències de mercat entre Catalunya i Espanya. Hi ha diferències substancials entre el comportament del mercat espanyol amb el català i que resumim en la següent explicació. En el seu conjunt, el mercat espanyol presenta un creixement de l’1% impulsat pel creixement del canal particular, que és del 13%.


Catalunya presenta una caiguda del -4,3% i en canvi, el canal particular creix en un 56,1%, una dada molt destacable. Ara bé, els canals d’empresa presenten una caiguda molt important. El canal empresa baixa un -41,7% quan resulta que aquest mateix indicador en el conjunt espanyol representa un +4%. Segueix la tendència de períodes anteriors de baixada d’aquest canal on es registren les compres de flotes de vehicles. Respecte al canal de lloguer, la seva activitat aquest mes ha estat irrellevant tant a Catalunya com a Espanya.
El canal particular representa el 65% de les matriculacions a Catalunya. En el conjunt de l’Estat, representen un 51%. El canal d’empresa català representa un 33%, mentre que el canal empresa representa un 45% per la concentració de les flotes en altres territoris.
INFOGRAM PRINCIPALS MAGNITUDS DEL MERCAT | QUADRE COMPARATIU CAT-ESP
L’evolució decreixent del pes de Catalunya respecte a Espanya, en dades

Catalunya ha passat de representar un pes del 15,7% de l’any 2014, al 12,9% l’any 2021, tal com es mostra en el següent quadre.


Mentre el canal particular ha guanyat pes en el conjunt espanyol, del 17,1% del 2014 al 18,4% del 2021, el canal d’empresa ha caigut un 50%. L’any 2014 era del 20,6% i ara actualment és del 10,8%, un indicador força alarmant. Dos factors determinants tenen a veure amb l’Impost català sobre les emissions de diòxid de carboni i la concentració dels operadors de flotes en altres indrets d’Espanya. La concentració del sector creix i també està en creixement fórmules de finançament com el renting o el leasing, que estan en mans dels gestors de flotes i aquests no operen des de Catalunya.
La nostra estimació és que des del 2014, Catalunya ha perdut 26.000 turismes cada any, amb el que comporta en pèrdua de recaptació impositiva per a la Hisenda catalana (Impost de Matriculació i IVA) i els ajuntaments (Impost de Matriculació).