Les matriculacions mantenen una tendència positiva els darrers mesos, amb el parèntesi del mes de desembre, un mes anòmal que va ser corregit i compensat en el següent mes de gener de 2023. Mantenir una tendència creixent sempre és positiu, però estem lluny de les matriculacions anteriors a la pandèmia.
La producció de vehicles europeus i nacionals encara arrossega problemes de subministres per la manca de microxips, tot i que es van corregint. Un problema sectorial que mantenim en el nostre mercat intern i està relacionat amb el transport dels vehicles als punts de venda. D’altra banda, el preu dels cotxes continua pujant per la pròpia dinàmica del mercat marcada per l’escassetat d’oferta, en un moment que una bona part de la població s’ha d’estrènyer el cinturó per la pujada de preus, dels tipus d’interès i els diferents subministres energètics.
Un parc envellit que arriba als 14 anys de mitjana
La renovació del parc s’ha frenat de manera alarmant i frega ja els 14 anys de mitjana del parc. La manca de matriculacions provoca que el parc envelleixi. Actualment, només hi ha un pla d’ajudes vigent que és el MOVES, que té com a objectiu igualar els preus dels vehicles elèctrics amb els de conducció. Però en la pràctica, no està funcionant com al·licient. El beneficiari triga molt en rebre l’ajut. Fecavem ha posat de manifest el gran retard de pagament que hi ha a les ajudes MOVES a Catalunya. El sistema actual d’ajudes és enormement complex en la petició i en la gestió administrativa i dels pagaments i caldria canviar-lo a sistemes d’ajudes directes, com per exemple rebaixar l’IVA.
Els indicadors d’España i Catalunya de matriculacions segueixen camins diferents. L’increment de matriculacions del canal rentacar frega el 150% en el mercat espanyol i a Catalunya té poc impacte perquè només representen un 4% de les matriculacions catalanes. I també hem de destacar que el rènting impulsa el canal empresa, però a Catalunya, les flotes ja no matriculen. Aquests dos factors sumats es tradueixen en que el mercat nacional puja un 19,2% i el català puja frega el 5%.
El sector de les dues rodes ha perdut una mica el seu dinamisme en els darrers mesos. Les matriculacions de motocicletes baixa lleugerament i les matriculacions de ciclomotors cauen arrossegades perquè no s’han generat matriculacions de ciclomotors elèctrics per ús compartit. El vehicle lleuger es manté en els mateixos indicadors de l’any anterior i en canvi les matriculacions de vehicles industrials acumula una pujada del 57,7% en els darrers dos mesos, una dada força destacable.
L’evolució de matriculacions de cotxes i vehicles comercials amb motoritzacions alternatives va molt per sota del que és necessari per assolir un mercat zero emissions l’any 2.035. Aconseguir aquest propòsit, no és només una tasca del sector de l’automoció, és necessari un suport incondicional de l’Administració, dels proveïdors d’energia i de disposar de les infraestructures necessàries.
Tendència de febrer
En el mes de febrer es manté el signe positiu en les matriculacions de turismes amb una pujada del 4,9%. El mercat de les dues rodes perd impuls amb un -10,7% i els vehicles comercials lleugers igualen el resultat de l’any anterior, amb un -0.2%. Gràcies als bons indicadors en turismes i vehicles comercials lleugers en el mes de Gener, en l’acumulat del que portem d’any, les matriculacions de turismes pugen un 20,8%, les matriculacions cauen un 3,6% i els vehicles comercials també pugen un 7%.
Els indicadors dels dos mesos els considerem anòmals perquè al desembre les matriculacions van caure sobtadament i al mes de gener va passar el contrari, que va pujar. Ara en el mes de febrer els indicadors s’estabilitzen.
Les matriculacions d’automòbils de turismes nous pugen un 4,8% a Catalunya
Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 9.222 unitats, un 4,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,9%, Girona puja un 11%, Lleida el percentatge interanual és del 0,2% i Tarragona puja un 33,8%. El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 73,6%. En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa per sota la mitjana nacional.
En el mes de febrer, Barcelona millora respecte a l’any anterior un 0,9% i condiciona la mitjana catalana, que es concreta en un 4,8%. Girona puja un 11%, Lleida un 0,2% i Tarragona un 33,8%. La mitjana espanyola es xifra en una pujada del 19%. El pes de Catalunya en el total espanyol es un 12,5%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 14,2%
En l’acumulat anual dels primers dos mesos, Barcelona millora respecte a l’any anterior un 15,8%. Girona puja un 34%, Lleida un 28,8% i Tarragona un 42,7%. Catalunya puja en total un 20,8%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 31,9%. El pes de Catalunya en el total espanyol és un 13,1%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 14,3%.
Per canals, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput anual. El canal particular català puja un 6,2% i l’espanyol un 8,6%, reflectint comportaments similars. El canal particular català representa un 18,8% de l’estatal. La diferències es manifesten en els dos altres canals. El canal empresa català baixa un -1%. En canvi, a nivell nacional puja un 30% i representa 43 de cada 100 unitats matriculades. Catalunya representa un 8,7% de la mitjana en aquest canal. El canal de lloguer-rentacar puja un 41,7% a Catalunya contra el 148,9% de mitjana estatal, però Catalunya té un pes molt petit, concretament 4 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya.
El pes del renting català
El rènting o lloguer a llarg termini és una formula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya. En automòbils de turisme representen un 23,55% de les matriculacions i en vehicles comercials lleugers un 20,81%. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater. Les operacions de rènting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Les matriculacions de turismes a Catalunya evolucionen millor del que havíem previst incialment
A mitjans de febrer vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual. Al mes de Febrer puja un 20,8% i ens situem per sobre de la previsió. En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sota, perquè les matriculacions han baixat 6,7%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits.Els vehicles comercials lleugers es posen en línia amb les previsions inicials i els pesats pugen per sobre de les previsions de manera important, concretament un 75,7%, una dada que evidencia el quadre anterior.
El mercat de la motocicleta es contrau un 2,3%
Aquest mes de febrer a Catalunya, la variació interanual és del -2,3%. Barcelona presenta una baixada del 1,7% i 2.334 unitats. Girona puja un 1,7% i 296 unitats. Lleida baixa un -1,1% i 94 unitats. I Tarragona matricula 22 unitats i té una variació interanual del -13,6%.
En l’acumulat de l’any 2023, els turismes amb motor alternatius i electrificats ja sumen un 55,45%
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 41,87%. El dièsel es situa en un 7,89%. Sumats, els motors de combustió purs queden per sota del 50%, concretament del 49,76% de les matriculacions. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 17,49%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 6,12%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 50,12%.
Significatiu canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes en els darrers anys
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Motoritzacions: cada tipus de vehicle segueix un comportament diferenciat
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 94%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel.
Dacia Sandero lidera les vendes de turismes nous i Honda Sh 125 la matriculació de motocicletes
El turisme més venut en el mes de febrer a Catalunya és el Dacia Sandero amb 437 unitats, seguit del Kia Sportage amb 239 unitats i el Toyota HR amb 236 unitats. En motocicletes, Honda SH 125I lidera amb 200 unitats i en furgonetes, el model més venut és Citroën Berlingo amb 118 unitats.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Febrerals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades.
El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i particulars dels seus agremiats.
